10 de setembre de 2013

El meu Born.

Te’n recordes, Justo? Durant uns quants anys, ja fa temps, convocaves des del micròfons de RM Ràdio, per Santa Llúcia, una festa de les “modistilles”. Sempre vaig pensar que potser amb més exactitud era una festa de les dones de la indústria submergida que treballaven a mans a casa seva i a les que acompanyaves cada dia en la seva feina. Sols convocaves a les dones, les animaves a que per un dia deixessin els seus marits a casa i anessin elles soles de festa, que fessin la seva festa amb les altres dones que estaven lligades per les ones de la ràdio a les seves arrels i qui sap sí a la nostàlgia.
 
Érem pocs els homes convidats. Els teus escassos col·laboradors, els artistes masculins que venien per la teva cara, algunes autoritats amb qui tenies relació i els patrocinadors publicitaris del teu programa. Allò, amb perdó, era un galliner, amb les gallines esverades per alguna copa de més de vi o de cava a la que no estaven acostumades. Era per totes elles una gran festa, en la que veien en persona aquelles veus que les acompanyaven quotidianament i els rostres i les actuacions dels artistes que elles seguien.
 
Ho vares fer a varis indrets, necessitaves espais grans. Recordo algunes vegades a l’Illa Fantasia a Vilassar de Dalt, però la vegada que m’ha quedat més a la memòria va ser la de l’any que vas ocupar l’estructura de l’antic mercat del Born. La baluerna d’en Fontseré, sense utilitat ja, ocupada al complert per una rastellera de taules corregudes  en un àpat fraternal de les humils treballadores de la confecció casolana. Alguns anys, a l’hora dels postres i el cafè, vares portar a la festa algun “boy” per fer el numeret  de despullar-se damunt les taules amb la cridòria eixordadora de les fèmines deslliurades i desbocades. Però aquell any, al Born, la cosa va anar en serio amb els artistes més coneguts de la teva programació. El més famós, llavors, era en Manolo Escobar.
 
Va mig dinar, poca cosa, és molt frugal, al nostre costat, amb altres artistes, signant autògrafs i deixant-se retratar amb i per les seves fans. A l’hora de les actuacions, ens vas fer pujar a l’empostissat que feia d’escenari improvisat a en Manel Rodríguez, llavors Alcalde de Premià de Dalt (que ho era per CiU) i a mi que ho era de Mataró (pel PSC), allà on tenies respectivament l’antena i els estudis de la ràdio. Desprès de fer-nos saludar a la concurrència, que ens va aplaudir com si fóssim artistes, i d’aprofitar per felicitar-los les properes festes nadalenques, ens vas dir que ens quedéssim allà dalt per acompanyar l’actuació estel·lar d’en Manolo Escobar. I ja ens tens als dos “Manolos”, en Manel i l’altre Manel, fent de “palmeros" a les nadales (villancicos) del cantant que va començar a Badalona. “Pero mira como beben los peces en el rio, pero mira como beben por ver a Dios nasio
 
Déu n’hi do els papers de l’auca (mai tant ben dit) que hem fet al llarg de la vida. Fins i tot al vell Born, en mig d’una cridòria enfervorida, de dones de festa, pràcticament totes elles vingudes d’altres terres d’Espanya. Al Born, sense tenir present que a sota, sota terra, potser es removien els ossos dels heroics defensors del Penó de Santa Eulàlia abatuts i massacrats per les tropes franco-espanyoles del duc de Berwick el 1714.

 
10 de setembre.