Decálogo del buen ciudadano.

El llibre acaba de sortir. Avui és 1 de febrer, porta data d’edició del 2021, és a dir té menys d’un mes al carrer. El vaig acabar ahir a la nit, ara he repassat el que m’ha anat cridant l’atenció. Víctor Lapuente, “Decálogo del buen ciudadano”. Ed. Península, 2021.

Llegeixo abans d’adormir-me, al llit. Segons vaig més o menys cansat o m’enganxa millor o pitjor l’obra que tinc entre mans, m’hi estic una bona estona o se’m tanquen els ulls. Aquest era un llibre per anar subratllant, hi hagués deixat tot un retolador d’aquest per fer el comés. Com que és incòmode fer-ho ajagut o mig incorporat al llit ja fa un temps que quan hi ha alguna frase o paràgraf d’un llibre que m’atreu el que faig és doblegar la cantonada de dalt de la pàgina. En aquesta ocasió, alguna vegada, he doblegat la de dalt i la de baix. Ara que l’he acabat veig que tinc quasi bé 40 pàgines doblegades per alguna cantonada d’un llibre que en té 267. Déu ni do.

Aquest matí m’he posar a repassar què em va cridar l’atenció i, ara sí, subratllar-ho. En alguna ocasió hi he posat una fletxa amb el retolador per indicar que m’agradava especialment. És un llibre d’un estoic, m’hi he trobat com a casa. Ja em va agradar molt un d’anterior que vaig llegir d’aquest autor: “El retorno de los chamanes”. Ho he dit fa poc al anunciar que començava aquest. He de manifestar ara que el “Decálogo...” m’ha entusiasmat ja que he vist escrites i explicades moltes de les intuïcions que tinc sobre el funcionament de la societat i de la política avui. Quan algun “saberut” (mira que n’arriba a citar de llibres i d’autors en l’obra) diu coses que més o menys has pensat amb la desconfiança o la incertesa de si estàs errat o encertat en la teva ignorància és reconfortant. No sóc sol en pensar això o allò, què bé! Potser no estic tant equivocat quan vaig a contracorrent.

Perquè d’això va el llibre, d’anar a contracorrent del que està establert com a canònic avui en dia en la societat, en la gent i en la seva “dirigència”, en la política.

Enumero el decàleg, potser aniré fent més endavant acotacions i explicacions un a un del preceptes amb aquelles coses que m’hagin agradat més. O potser em dedicaré a recomanar-lo i,... a altres coses.

1. Busca al enemigo dentro de ti.

2. No te mires al espejo.

3. Agradece.

4. Ama a un dios, o a una patria, por encima de todas las cosas.

5. No adores a falsos dioses

6. Da a Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César.

7. Cultiva las siete virtudes capitales: coraje, templanza, prudencia, justicia, amor, fe y esperanza.

8.  Ponte en la cabeza de tu adversario.

9. No te sientas víctima.

10. Abraza la incertidumbre.

1 de febrer.