Vacances 2025

 

Un any més d'uns dies de vacances  tota la família plegats. Enguany per motius de les possibilitats que els permetia la feina dels fills les hem fet encavalcant-les. Per aquesta raó no podíem anar gaire lluny com en anys passats. Vam escollir l’Empordà. Bona tria, no és un viatge per descobrir nous indrets, però permeten uns dies assossegats.

Un museu que ja he visitat alguna altra vegada a Perpinyà: Musée Hyacinthe Rigaud. El pintor Jacint Rigau va néixer a la Catalunya de la corona dels Austries i al poc va passar a la França de Lluis XIV pel tractat dels Pirineus. Els perpinyanesos, maldant pel llegat cultural, han bastit un interessant equipament cultural amb un conjunt notable de peces antigues i modernes (gòtic, barroc, contemporani,...) que fan una bona base per la seva exposició permanent i també fan exposicions temporals molt interessants. L’actual: https://www.musee-rigaud.fr/expositions va sobre l’obra de Maillol i Picasso. De tots dos artistes tenen obra al propi museu i hi ha afegit algunes peces varies més. A prop de l’Empordà val la pena perdre’s de tant en quan per la Catalunya Nord, al mateix Perpinyà o a Ceret. Temps enrere, era Perpinyà la Catalane, ara amb un alcalde del Rassemblement National, Louis Aliot, pes pesat d’aquesta formació, han canviat a Perpinyà la Rayonnante.

A la tornada de Perpinyà vam fer marrada per arribar-nos fins a Cotlliure, tenia desig de portar als meus nets a veure la tomba d’Antonio Machado. No sé si a ells els va agradar, però jo volia que en tinguessin el record. Per cert, no va haver-hi forma d’aparcar enlloc de curull que estava el poble; la floristeria que temps enrere hi havia prop del cementiri havia desaparegut i no vam poder depositar unes flors en record i homenatge sobre la tomba; encara era oberta una vella botiga de vins de la zona i vaig comprar un Banyuls i un parell d’ampolles d’un “vigneron” de la contrada.

No havíem estat mai al castell de Sant Ferran de Figueres. Una baluerna castrense extraordinària. Vam aprofitar una tarda ja avançada per fer-hi una visita guiada que va resultar molt il·lustrativa: de per què es decideix, un Borbó, construir-lo; de com no té cap setge ni efectivitat pràctica; de com s’utilitza com a quarter i com a presó; com ara van mica en recuperant (serà feina de molts anys); de la singularitat i professionalitat de la seva construcció amb cisterna d’aigua inclosa portada per un aqüeducte i que es pot visitar amb una petita llanxa, del seu manteniment encara com a instal·lació militar. Tots aquells que tinguin algun interès per la nostra història i per la història militar no han de desaprofitar veure-la i tots aquells desvagats per l’Empordà poden deixar-s’hi caure.

 

Encara que, hi ha tantes coses a veure a l’Empordà...! Ens havien parlat molt i bé de les restes conventuals de Sant Quirze de Colera. Vaig buscar informació i no vaig caure a la principal, la de l’ajuntament de Rabós que se’n cuida i que diu que el conjunt monumental està tancat per obres. Vaig anar navegant per altres informacions que indicaven dies de visita, horaris i fins i tot preu de l’entrada i, clar, quan vam arribar-hi estava tancat i pitjor, les obres abandonades. Deu ser molt difícil per molt que ajuntis administracions per redreçar en el possible tot un conjunt monàstic. Sí que hi ha visitable i restaurada la petita esglesiola adjacent de Santa Maria i això sí  el Corral de Sant Quirze habilitat com a restaurant que té bona pinta, obert als migdies i per sopars els vespres del cap de setmana amb animació musical compresa.

La comarca dóna per molt: passejar pels seus pobles; anar a buscar vi directament als cellers cooperatius, o no: Espolla, Garriguella, Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, ...; anar a les zones turístiques: Roses, més proletari, Cadaqués, més senyor; Llançà, El Port de la Selva;... vam deixar de banda tota la part de l’Escala i els seus entorns per tenir-los de temps ben coneguts.

Es comprèn la tirada que hi tenen els barcelonins i les classes benestants catalanes per tenir-hi residència i dels francesos que conformen el més important gruix turístic.

Temps enrere, força enrere ja, que es feien vacances la gent es preguntava: “Quan fareu vacances?”. Ara la pregunta és una altra: “On aneu de vacances”? Suposo que segons la “butxaca”, les inquietuds o desitjos, les èpoques de la vida, la salut, la companyia, les ganes de veure món, o la barreja de totes aquestes motivacions, o les ganes de reposar, et porten a un lloc o altre. Enguany per nosaltres van ser vacances (amb viatge) de proximitat.

Ah!, per cert, m’ho deixava. La casa que vam aconseguir llogar per aquest dies van ser una petita meravella: La casa del Triangle, ideal per la nostra composició familiar, ben equipada i situada, tranquil·la, llevat dels dos dies de Festa Major del poble del costat a l’hora de la música de la nit. La piscina, és més una piscineta però que n’hi ha prou perquè els petits s’hi esbargeixin. El temps, molt més fresc que la calorada de la setmana abans, no ens va permetre de gaudir de sopars a la fresca. Gràcies, Jaume, per la informació, i gràcies, Pau per l’acolliment (pagant, és clar).

Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar,

s’obre una plana riallera,

és l’Empordà!

Estiu 2025.