Celebració
a Girona dels 25 anys de la Federació
de Municipis de Catalunya. Em conviden a dir unes breus paraules a la part
institucional del acte donat que havia estat President de l’entitat.
Com que l’acte es fa un dimecres m’obliga a abandonar Madrid
i perdre’m la sessió de control al Govern. Dono les excuses pertinents a la
companya responsable de disciplina del Grup Parlamentari que em demana que no
falti a la sessió del dijous ja que hi ha votacions. Hauré de matinar.
Amb motiu de l’efemèride els serveis de la FMC em van
demanar que contestés una entrevista
pel Catalunya
Municipal. La Xarxa de Televisions Locals
també m’ha fet una entrevista per emetre aquests dies valorant el meu període
de responsabilitats. Crec que en ambdues entrevistes he manifestat més o menys
el mateix, i que és el que he sintetitzat en el curt parlaments que he fet a
l’Auditori de Girona.
President, Delegat del Govern, Consellers/es,
Autoritats i representacions, President de la FMC, President de la FEMP,
Alcaldessa de Girona.
Em complau saludar als i a les electes
de les entitats locals de la FMC en aquest acte de commemoració dels seus 25
anys.
Com sabeu, vaig fer gran part de la meva
vida política al món local, 25 anys també. I uns quants al capdavant de la FMC.
Ara, però, ja no hi estic. Al dirigir-vos altra cop la paraula tinc una
sensació contraposada. D’una part, em deu quedar alguna autoritat per parlar
sobre el fet local encara que només sigui històrica, d’altra no puc pas
pretendre dir gaires coses als que hi estan dins. Gràcies, President Bustos,
per permetre-m’ho.
Des de fora les coses es veuen diferent.
Clar que canvien el temps i l’espai, i amb ells la perspectiva. Em deixareu,
doncs, que sense cap pretensió os traslladi un parell de reflexions que tinc al
cap.
1.
Malgrat el sòlid i recurrent discurs elaborat per la
FMC durant aquests 25 anys és evident que no s’ha aconseguit encara el que es
pretenia. Ni unitat del municipalisme català, ni major pes en l’entramat
institucional, ni segona descentralització cap als Ajuntaments, i més assumpció
de problemes sense contrapartides.
Llavors? Es pot continuar en aquest camí, o es pot re- elaborar el
discurs atenent a la realitat. No sóc pas jo el que os ha de dir el que s’ha de
fer.
2.
Constato, des de fora i des de la meva talaia actual,
una pèrdua del prestigi que havia aconseguit el món local amb la seva decidida
i força rigorosa activitat. Malauradament la continuada i llarga bona marxa de l’economia espanyola
s’ha basat en gran part en un sector que entra de ple en l’activitat local com
és el de la construcció. I això ha comportat que actuacions maldestres i fins
hi tot irregulars hagin malmès la imatge que se’n tenia dels Ajuntaments. Crec
que el col·lectiu ha de reaccionar sense equivocats corporativismes que sols són
vistos pels ciutadans/es com a pantalles que amaguen la realitat. Això també
està a les vostres mans.
Res més. Reitero la meva salutació al
món local amb el desig que continuï servint amb eficàcia a les necessitats de
les col·lectivitats que regeix, tot esperant que d’aquí 25 anys més pugui, com
podreu comprendre, tornar a acompanyar-vos per celebrar-ho.
Gràcies per la vostra atenció.
Mataró, 4 d’octubre 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada