Dels meus temps a la U.G.T.

 

L’amic Josep (Pep) Molsosa ens demana als que vam treballar plegats als serveis tècnics de la U.G.T. als anys de la seva reconstrucció, (1977-1978), un breu text personal per completar un treball que està fent sobre aquells temps, la seva gent i les seves circumstàncies.

En el període de la meva vida que vaig estar al sindicat no vaig participar directament en les lluites polítiques internes que s’hi estaven produint, que en Molsosa ha explicat a l’abast ja fa temps, i per tant la meva relació amb l’organització va ser més aviat de contingut merament tècnic, encara que evidentment no vaig poder sostreure’m de l’ambient que vam viure tots plegats.

 Li he enviat això.

En la historia (burocràtica, de la “Tesorería General de la Seguridad Social”) de la meva vida laboral hi consten dos períodes buits, un període mal qualificat i com a resultat d’això uns resultats i unes conseqüències quantificables monetàriament.

Els períodes buits:

El primer, entre el 31-10-1977 (data en la que vaig causar baixa a l’empresa Roca Sanitario S.A. (Roca Radiadors) per incorporar-me als reconstrucció serveis tècnics de la Unió General de Treballadors de Catalunya per insistència del company -ja traspassat, D.E.P.- Rafael Madueño, fins al 1-03-1978 en que vaig ser donat d’alta a la “As. Jur. Lab. De Trab.” I posteriorment, a partir del 01-07-1978 a la U.G.T. de Catalunya. En aquest període, a més, vam cobrar en “negre”. És el què hi havia, segurament els diners venien de la social democràcia alemanya.

El segon, entre el 31-01-1979, en que vaig causar baixa als serveis de la U.G.T., i el 01-02-87, en que llavors vaig ser donat d’alta oficialment per l’Ajuntament de Mataró on hi era treballant des del 19-04-1979, primer com a Regidor i després com Alcalde.  Fins al 23-05-1983, segons certificat del Secretari General de l’Ajuntament de Mataró, no consto en la documentació municipal (si que deu constar en la premsa de l’època) i que des d’aquella data del 12-05-1983 fins el 01-02-1987, consto amb el règim de dedicació exclusiva, però sense cotització tampoc a la Seguretat Social.

D’aquesta darrera omissió vaig poder participar en la seva tardana reconsideració i reconeixement tal com vaig explicar en les dues entrada que vaig fer al meu blog :

 https://manelmas.blogspot.com/2005/10/lantoni-farrs.html, Va per tu, Toni!

https://manelmas.blogspot.com/2006/11/els-drets-dels-electes-locals.html

El període mal qualificat (de Grup de Cotització)

Tota la meva vida laboral, des que em vaig llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona el 1972, vaig constar en el grup de cotització 01, el dels tècnics i professionals. L’excepció la tinc entre el 01-03-1978 i el 31-01-79, el temps que vaig ser donat d’alta a la U.G.T., en que vaig constar en el grup de cotització 05 que és els dels auxiliars administratius.

 

El resultat d’aquests fets:

L’exposat anteriorment va comportar que a l’hora de la jubilació, deixant al marge que com que vaig plegar de Diputat a Corts sense que ningú m’acomiadés no vaig poder-me prejubilar com era la meva intenció amb 63 anys i mig, em faltaven anys de cotització per aconseguir el que em podria correspondre. Ho podia haver solucionat reclamant a l’Ajuntament de Mataró les cotitzacions no efectuades al seu moment, ja que pels tràmits legislatius que es van fer -explicats anteriorment en les entrades citades del meu blog- ho permetien. Vaig optar per no fer cap reclamació per estalviar un possible rebombori mediàtic (la relació cost/benefici no pagava la pena i som tan aficionats a polemitzar sobre aquesta mena de situacions...) i completar el temps que em faltava de cotització amb un conveni especial que lògicament vaig haver de pagar jo i acceptant una pensió una mica inferior a la que m’hagués pogut correspondre.

 

Les conseqüències quantificades monetàriament.

En el moment de la jubilació, ara farà 13 anys, vaig comptar que deixava de percebre uns 50,-€ de pensió al mes. Això dona uns 700,-€ a l’any (cal comptar les pagues dobles), el que representa en 13 anys uns 9.100,-€ (sense les revaloritzacions que s’han anat produint). La importància de la quantitat depèn de la consideració que tingui cadascú de les seves necessitats o desitjos. En el meu cas, tothom pogués plorar amb els meus ulls, les dono per ben deixades de percebre -per perdudes-, com una petita aportació més, en aquest cas monetària, al redreçament democràtic del país treballant primer en un històric sindicat de classe (dels meus), i després per la meva comunitat, la meva ciutat.

 

Mataró, 15 de gener de 2026.

P.S. Aquest escrit ha estat modificat atenent a consideracions de l’editor. S’han suprimit els apartats tercer i quart sent substituït per un més sintètic:

Les conseqüències:

No és aquest el lloc per explicar petites misèries personals, que poden deduir-se fàcilment, però si que cal deixar paleses les mancances que va representar l’aportació -per molts o pocs, gran o petita- al redreçament democràtic del país i el que va costar superar-les.

 

Acompanyant  al Secretari General de la UGT, Nicolás Redondo, i al cap de la UGT de Catalunya, Justo Domínguez, pels carrers de Mataró cap a l'acte central del centenari de la creació del sindicat (1988), flanquejats pels Tinents d'Alcalde Remigi Herrero i Ramon Manent.

 

Mataró 17 de gener.