Guió per la xerrada a l'agrupació del PSC de Mataró sobre l'urbanisme que van desenvolopar els primers ajuntaments democràtics, 1979-2003.
Parlem d’urbanisme. PSC
11/2/25
1.
Petició de la Primera Secretària.
Agraïment.
Per si us pot servir, però fa 40
anys, i la ciutat i el Mon han canviat substancialment. No hi havia telèfons
mòbils, patinets, ni tant gossos. Encara érem una ciutat industrial tèxtil:
Glory, Abanderado, Massana, ...
La cirereta del pastís de
l’urbanisme a Mataró del ajuntaments de la represa democràtica va ser el Parc Central que ara compleix 25
anys. Ara la ciutat és una altra cosa, per tant també les tasques deuen
ser unes altres.
2.
Què és l’urbanisme?
És la ordenació de les persones i la seva activitat en un
espai geogràfic.
Des dels primers assentaments fins avui.
3.
Qui fa l’urbanisme?
Els qui regeixen la comunitat. Dels cabdills a la
democràcia.
4.
Què és un Pla d’Urbanisme? (P.G.O.U.)
És un instrument administratiu que ordena normativament
l’urbanisme d’un territori.
Administratiu: fet per qui el pot fer, segons les lleis
corresponents, amb els requisits
corresponents, públic.
5.
Quin ordenament general hi havia al
1979?
La llei del sol de 1954.
La incúria de la Dictadura i l’esgotament del Regim Local.
Els transvasaments demogràfics dels anys 60 i 70
descontrolats.
6.
El Pla General de Mataró al 1977.
Antecedents: El Pla Baldrich del 1954.
Els anys 70: el Pla-Mat del 71: Borràs/ de Torres.
Les formulacions de Jaume Soler Fontrodona i Germà Vidal
El pla
del 1977 de J.A. Solans. Plans parcials residencials i industrials;
reserva autopista;
7.
Posició del nou Ajuntament democràtic
de 1979 sobre el Pla Solans.
Acceptació amb petites correccions.
Sols es va fer la important modificació del disseny de la
Via Europa a mitjans dels 80. Gómez Ordóñez.
Va permetre ubicar tots els elements importants sense que
calgués fer modificacions: Tècnics (Plantes de Brossa i sanejament), terciaris
(Mataró Parc i Hospital nou), industrials i residencials. Aquest va ser el gran i greu
problema de les noves administracions locals.
8.
Quin eren els gran temes a afrontar
urbanísticament pel nou Ajuntament?
La falta de sol industrial.
L’articulació dels barris dels 60 i 70 amb la trama del Pla
Cabanyes del segle XIX: l’Eixample, les Rondes, una corona agrària que s’anava
desfent i els barris: Vista alegre, Molins, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola nord
i sud, Peramàs.
Les entrades a la ciutat des de les carreteres:
l’Scalextric, el Camí del Mig i la bòvila, l’edifici fantasma de Sant Simó.
Les necessitats d’equipaments.
9.
Vint anys d’urbanisme a Mataró.
9.1. Industrial:
2 milions de m2.
Balançó i Boter à
va permetre els nous jutjats i la Plaça Tomás i Valiente.
Rocafondaà
equipaments a tocar al barri (parvulari, ambulatori Camps de futbol, pista
poliesportiva, dipòsit vehicles, futur institut, i industrial a l’altra banda de la riera de
Sant Simó. Adequació a les esteses elèctriques.
Pla d’en Boet I: carrers ben fets, edifici de Vidre,
Can Xalant (per acabar encara), Caixa Laietana, camp Juventus, cotxeres Mataró
Bus. Trasllat discoteques. Institut Pla d’en Boet,
Pla d’en Boet II: continuïtat al Pla d’en Boet I à va permetre Bombers,
viver municipal, entrada Camí del Mig, forat de la Bòvila, nau logística
Procter. Enganxa amb Cerdanyola sud.
Hortes del Camí Ral: va permetre Via Sergia al Pla
d’en Boet II, columbòfila, punta Porta Laietana, (actuació Mora Dir Paradise)
laterals N-II. Parc logístic,
Vallveric: Problemàtic; entrades des de riera Sant
Simò, línies elèctriques, mig residencial des de la carretera de Mata.
El Rengle: comença industrial i després es modifica a
residencial. Tecnocampus.
Cirera industrialà
escola bressol, casal d’avis, ambulatori. Tanatori, Escola Marta Mata? Després
es passa a residencial.
Al finalitzar aquest programa Mataró perd el predomini de
l’activitat industrial però l’actuació permet la logística i altres activitats
que es van desenvolupant. Crec tema resolt.
9.2. La
nova ciutat
Vista alegre Est: tanca Vista Alegre per un costat,
parc de Creteil (per Rocafonda), Ronda Sant Oleguer.
Vista alegre Oest: tanca vista alegre per l’altra
banda, enganxa amb Camí de la Serra i Molins. Parc del Nord i camp de futbol.
Camí de la Serra: edifici habitatges V; placa de la
Dama del Lago (Incasol); ronda Mistral; plaça de les Piràmides (camí de la
Serra) tanca el buit entre Molins, Vista alegre i Cirera Industrial.
Can Solaret: comercial i parc. Ambdós permeten Ronda
Països Catalans.
Via Europa: tres plans parcials i cinc unitats
d’urbanització. Entrada des de l’autopista (Via Europa) i el Parc central, més
parc de roques Albes, parc de can Boada, parc R. Alberti, Antonio Machado.
Tanca Ciera amb l’eixample i La llàntia. Entrada de la Llàntia.
Cal collut: parc, escola M. Solà, tanca per la Riera
de Sant Simó.
Can Bonmiyó: Plaça Occitània, biblioteca Pompeu
Fabra. Tanca Peramás i l’Eixample.
Mas Sant Jordi: tanca Cerdanyola Nord amb el turó de
Cerdanyola.
9.3. Necessitat
d’equipaments i terciari:
Zona terciari de la Riera d’Argentona: Planta de la
Brossa, estació depuradora, Tub verd. Tanca Hortes del camí Ral i acaba el
terme. Falta vial lateral.
Mataró Parc: equipament comercial, Hospital nou.
Dipòsit d’aigua (el rellotge)
Escoles M. Mercè Marçal, camí del Cross, educació
especial, bressoles (Figueretes, Tabalet,...)
Pavellons esportius i camps de futbol: a Cirera, a la
Llàntia, Pla d’en Boet.
9.4. Les
entrades: ja ha quedat explicat.
10.
Què vam fer:
Amb les eines disponibles:
Pla General, revisat el 1997 (28 anys ja)
Amb els recursos existents
(pacte autopista: tronc central Via Europa; Porta Laietana; regeneració platja;
Ronda de Mataró)
Amb les prioritats definides.
Base econòmica; nova Ciutat; comunicacions.
Amb un nou Pla General cal pensar per què el necessitem i
què volem per el futur,
els Plans Generals duren molts anys.
Gràcies per la vostra atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada