Sobre el turisme i els seus problemes.*
Guió per la trobada del GR 30/5/18
*Tenia clar els quatre o cinc punts que volia tractar (1),
havia recollit molts articles apareguts darrerament sobre el tema, però al
final m’he recolzat en un llibre acabat de sortir: “Exceso
de equipaje”, Pedro Bravo.
Ed. Debate, M.-març 2018. Crec que és un bon resum de l’estat de la qüestió.
(1): Tots volem fer turisme; això és imparable;
anem cap el desastre; és possible regular-ho; no ens atrevim a
fer-ho.
He rellegit a Keynes. El seu article sobre les
possibilitats econòmiques dels nostres néts (1930) “…las necesidades de los seres humanos parecen
insaciables. Pero se dividen en dos clases: las necesidades que son absolutas,
en el sentido que las experimentamos cualquiera que sea la situación de
nuestros semejantes, y las que son relativas, cuando las sentimos solamente si
su satisfacción nos eleva y nos hace sentirnos superiores a ellos. Las
necesidades de la segunda clase, aquellas que satisfacen el deseo de
superioridad, pueden ser verdaderamente insaciables. ...pero esto no es tan
cierto respecto a las necesidades absolutas.”
1. 1. Tots volem fer turisme, o quasi
bé tothom. (Haurem convertit el viatjar –necessitat relativa- en una necessitat
absoluta?)
-És el negoci que més creix al
món i és recent: de 25 milions d’arribades al 1960, a una previsió de 1.800
milions pel 2030.
-Actualment representa el 10,2%
del PIB mundial (a Espanya el 13%, a Grècia, el 25%, a Indonesia ja el 11%).
Però és una activitat de classes mitges per amunt: a Europa el 33,1% de la
població no poden sortir una setmana de vacances. Hi ha, però, 2 de cada 3 que poden fer-ho.
-Després del comerç, les
finances, i l’energia, és el quart
sector econòmic del món per davant de la química, l’agricultura i
l’automoció.
-És de vital importància pel
creixement del països en desenvolupament. Espanya
és el segon país del món en volum de turistes, 82 milions, l’any passat
(entre França i els Estat Units), però el tercer en ingressos.
-Internet ho ha canviat tot:
al turisme li ha tocat la grossa de l’economia digital. Plataformes de viatges,
d’allotjaments, de restauració, d’oci,...
-Barcelona és la segona ciutat més visitada d’Europa, darrera de Paris. 2,7 milions de creueristes l’any
passat; a Venècia hi desembarquen de
creuers 50 mil persones al dia!
-Espanya és un país barat per venir-hi, som una ganga en un lloc fabulós. Preus,
clima, serveis, gent,...
2. 2. L’elasticitat de la oferta a la demanda
és molt grossa (sorprenentment, o no) i viceversa. A més, les
possibilitats de les possibles ofertes poden ser molt variades (oci, cultura,
esbarjo, esport, paisatge,...)
-Darrera de l’oferta hi ha una
quantitat d’esforç
promocional públic enorme: Barcelona,
pàg. 41; Oslo, pàg. 184; Indonesia, pàg. 83;...
-Les plataformes cercadores, The
Priceline Group com a exemple, combinació de vols, lloguers de
allotjament i transport, (Booking, Kayak, Rentalcars, ...) Expedia (Hotels.com,
CarRentals, Trivago, Homeaway...) Els invents a partir de les possibilitats de
la xarxa són immensos i cada vegada millors, o pitjors (direccionar la demanda).
-Homesharing (economia colaborativa)àAirbnb,
curiosament surt quan s’enfonsa l’economia el 2008à “nova economia”? Mallorca:
el lloguer vocacional multiplica per deu el lloguer residencial. Ja no és
economia col·laborativa, és economia
corporativa.
-Hi ha ofertes per a tot: des dels
tradicionals de sol i platja (anècdota de la creació
de Benidorm, pàg. 132.);
paisatges de tota mena; cultura i patrimoni, (Patrimoni de la humanitat Unesco: Espanya tercer país que més en té, darrere d’Itàlia i la Índia); ajut
als pobres (caritatius, orfenats,...); emocions fortes, dark tourism (Chernobil, Dachau, Hiroshima, Cambodja, Síria,...);
històrics (front de la Primera Guerra Mundial, Normandia,...); esportiu (de senderisme,
a esdeveniments mundials: JJ.OO. Campionats,...); religiosos (de Fàtima a Terra
Santa o a La Meca), medicinals o terapèutics (a Turquia s’hi va a
trasplantaments de cabell!), a veure la pobresa en directe; a no fer res tombat
en una gandula. Hi ha
gent per a tot, i sobre tot hi ha molta gent.
-Els motors de la demanda són la recerca de
la felicitat i la recerca de noves experiències.
-El que ve, o ja s’està fent: Gestionar
l’oferta en funció de la
demanda.
-A més del turisme residencial hi
ha quatre models de
paisatges: els massius i densos (Benidorm, Lloret,...); els de baixa
densitat (urbanitzacions Costa del Sol); grans infraestructures de transport,
oci (parcs temàtics), consum (centres de grans ciutats); cultural escenificat
(monuments, història,...).
-Cal observar el fenomen des de l’economia global, de
caràcter mundial. Actors (actius i passius) en el tauler de l’oci ja que és un
mercat creixent.
3. 3. L’increment del turisme és insostenible
mediambientalment i cívicament.
-El turisme és un gran invent fins que deixa de
ser-ho. L’allau és tant gran i tan ràpid que ha agafat per sorpresa a
tot el món: impacte sobre els barris, l’oferta comercial, l’espai públic, el
ritme de vida, els models de ciutat.
-El nostre propi comportament com a
turistes: El cas dels ramats
de bestiar a la muntanya, la desesperació dels pastors. Forma part de la
nostra forma de vida: el cas dels bosquimans
de Namíbia, pàg. 185. Ghostland, estem trastornats amb la
utilitat i la activitat, en un remolí xuclador que ens esgota i ho esgota tot.
-El que comporta de bo: ingressos
econòmics, ocupació,.. té la seva contrapartida en efectes negatius: la
convivència, els increments de preus dels lloguers, la “turistificació” (la
Boqueria com a exemple); la desnaturalització de la vida col·lectiva,... No
hauríem de criticar el turisme, sinó el model de turisme.
-Saturació d’espai, contaminació
(dels vaixells creuers, als avions); gestió del residus (tornem-hi amb els
vaixells); manca d’aigua (a Barcelona el 10% del consum és del turisme);
inflació dels preus dels lloguers;
-Mentalitat purament capitalista:
apropiar-se dels beneficis particularment i socialitzar les externalitats. Ryanair com a model (darrer
30’ TV3), viatge “sense”, sense
res, aprofitant-se de les voluntats públiques. Dubai ja és el tercer aeroport del món (darrera d’Atlanta i Pequín). Mai surten els costos mediambientals, els de qualitat
urbana, els de la cohesió social.
-Qui frena aquest procés?
4. 4. Hi ha possibilitats certes de regular
els fluxos turístics.
-Per controlar-ho: activació social i regulació.
Tensió entre l’interès col·lectiu i l’individual.
-Interioritzar tots els costos
(aeroports, ports), tributació (taxes de sojorn), eliminació de subvencions,
increment de preus dels serveis, limitacions físiques (als vols, als creuers, a
les entrades (Dubrovnik, illa de Pasqua, Alhambra de Granada...), dignificar el
treball (les Kellys, les
empreses multiserveis, Antonio Catalán), controlar el
mercat d’habitatges de lloguer turístic (Londres, Amsterdam,...). Actuació
poders públics + acció sindical (que sembla inexistent i rebutjada)
-El cas del creuers és un dels
més sagnants: contaminació, deixalles, massificació,...
-Gestionar l’overbooking.
5. 5. L’esquerra no s’atreveix a fer-ho
ja que aniria en contra dels seus “defensats”(segur?); a la dreta ja li va bé
per “entretenir” a les masses. Venècia
posa limitacions, Barcelona no
s’atreveix (encara?).
-El negoci de la hospitalitat va
a costa del sacrifici del territori. Sota la nostra tovallola no hi ha la sorra
sinó les llambordes del sistema capitalista, i qui s’hi atreveix?
-La “turismofobia”
és un conjunt de protestes desesperades que llencen crits d’alerta.
-La política al servei dels que
se’n aprofiten, ja sigui directament la dreta, ja sigui indirectament,
l’esquerra (vella o nova). Front al creixement i l’ocupació, la solució d’Amsterdam és treure’s de sobre la “morralla”. A Islàndia estan estudiant el “numerus
clausus”. L’augment de preus, de limitacions que comportaran més augment de
preus, de prohibicions que comportaran també augments de preus, Qui podrà
continuar fent turisme? La gran contradicció de l’esquerra. És insostenible,
però no gosem aturar-ho, o
no sabem com fer-ho.
-El turisme al s. XXI és un
producte més de la societat de consum. Viatjarem més i per menys preu.
-No existeix el dret al turisme, però com podem alleugerir l’equipatge
Mataró, 24 de maig de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada