2-2005. Intervenció 30 anys a Mataró C.S.C.. 3-3-2005


Proposta d'intervenció tramesa als organitzadors de l'acte commemoratiu dels 30 anys de la constitució del nucli mataroní de Convergència Socialista de Catalunya. No sé pas si es va llegir ja que ningú mai m'ho va dir. 


SALUTACIO


 Benvolguts companys, benvolgudes companyes, amics tots:

La meva actual feina de Diputat al Congrés m’impossibilita poder acompanyar-vos avui en aquest acte de commemoració dels 30 anys de la constitució del nucli mataroní de Convergència Socialista. Estaré, segurament passant fred, a Pradoluengo (Prov. de Burgos) per participar en una trobada sobre la situació del tèxtil.

Però això no impedeix poder enviar a través d’aquestes ratlles una cordial salutació a tots els participants en l’acte de celebració d’aquell fet.

Jo també hi vaig ser llavors. Després d’haver participat, breument, en organitzacions de la més radical extrema esquerra en els meus temps universitaris, i estan sense enquadrament explícit, dues persones em van portar cap el nou moviment que s’estava covant i que amb el temps portaria a l’esplendorosa realitat que és el socialisme a Mataró, Catalunya i Espanya. Aquí, a Mataró, va ser el meu amic Josep (Pep) Molsosa, amb qui tantes coses he compartit al llarg de la meva vida. A fora, i a partir del cooperativisme, va ser la persona d’en Joan Raventós, recordat mestre, de qui la meva família em deia: Què, què diu el pare...?

Sostinc que la gent de la meva generació hem estat protagonistes d’un episodi històric sensacional: vam participar en la construcció de les eines de convivència de les que gaudim avui en la nostra col·lectivitat, que son les millors que han tingut mai els nostres conciutadans i conciutadanes, i que encara que millorables espero que siguin ben duradores.

I tot va començar en aquells “cercles” reduïts, de no gaire més de mitja dotzena de persones cadascun,  que a Mataró es podien comptar amb els dits d’una mà, i que amb alguns dels seus components, després, he compartit molt camí, mentre que d’altres han anat fent la seva pròpia  via. 

La meva trajectòria política, sigui quina sigui la valoració que se’n faci, parteix d’aquells moments, i en vull deixar constància.  

Com vam popularitzar llavors: “Vindrà aquell dia que el treball vencerà”.

Companyes i companys, Salut!!


Manuel MAS i ESTELA
Mataró 3 de març de 2005.


En el resum de l'any 2005 en el meu blog "El diari d'en Manel Mas" hi ha una entrada que fa referència al acte de Pradoluengo que em va impossibilitar l'assistència a l'acte de Mataró.