Proposta d'intervenció tramesa als organitzadors de l'acte commemoratiu dels 30 anys de la constitució del nucli mataroní de Convergència Socialista de Catalunya. No sé pas si es va llegir ja que ningú mai m'ho va dir.
SALUTACIO
La meva actual feina de Diputat al Congrés m’impossibilita poder
acompanyar-vos avui en aquest acte de commemoració dels 30 anys de la
constitució del nucli mataroní de Convergència Socialista. Estaré, segurament
passant fred, a Pradoluengo (Prov. de Burgos) per participar en una trobada
sobre la situació del tèxtil.
Però això no impedeix poder enviar a través d’aquestes ratlles una cordial
salutació a tots els participants en l’acte de celebració d’aquell fet.
Jo també hi vaig ser llavors. Després d’haver participat, breument, en
organitzacions de la més radical extrema esquerra en els meus temps
universitaris, i estan sense enquadrament explícit, dues persones em van
portar cap el nou moviment que s’estava covant i que amb el temps portaria a
l’esplendorosa realitat que és el socialisme a Mataró, Catalunya i Espanya.
Aquí, a Mataró, va ser el meu amic Josep (Pep) Molsosa, amb qui tantes coses he
compartit al llarg de la meva vida. A fora, i a partir del cooperativisme, va
ser la persona d’en Joan Raventós, recordat mestre, de qui la meva família em
deia: Què, què diu el pare...?
Sostinc que la gent de la meva generació hem estat protagonistes d’un
episodi històric sensacional: vam participar en la construcció de les eines de
convivència de les que gaudim avui en la nostra col·lectivitat, que son les
millors que han tingut mai els nostres conciutadans i conciutadanes, i que
encara que millorables espero que siguin ben duradores.
I tot va començar en aquells “cercles” reduïts, de no gaire més de mitja
dotzena de persones cadascun, que a
Mataró es podien comptar amb els dits d’una mà, i que amb alguns dels seus
components, després, he compartit molt camí, mentre que d’altres han anat fent
la seva pròpia via.
La meva trajectòria
política, sigui quina sigui la valoració que se’n faci, parteix d’aquells
moments, i en vull deixar constància.
Com vam popularitzar llavors: “Vindrà aquell dia que el treball vencerà”.
Companyes i companys, Salut!!
Manuel MAS i ESTELA
Mataró 3 de març de 2005.
En el resum de l'any 2005 en el meu blog "El diari d'en Manel Mas" hi ha una entrada que fa referència al acte de Pradoluengo que em va impossibilitar l'assistència a l'acte de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada