10 de març del 2013

Deixem-ho en Purgatori.


Arribada a l’edat formal de la jubilació. Bé, no exactament. Ara, en la decisió oficial d’allargar-la fins els 67 anys d’aquí uns quants anys, cada any s’ha de comptar un mes més. Per tant, fins d’aquí un altre mes. Llavors, es podran abandonar els llimbs. Sí, als efectes de l’EPA un pot estar aturat, encara que si no s’està inscrit als registres administratius de l’atur formalment no ho és. Això darrer, total per a què? Avui en dia, a aquesta edat i sense poder percebre cap prestació, no paga la pena preocupar-se per estar registrat.
 
Encara que als llimbs... vols dir que no és a l’infern? Les perspectives d’una possible jubilació anticipada no s’han pogut pas acomplir. La normativa no contempla segons quines situacions, molt excepcionals, i cal acceptar-ho. A viure de l’aire del cel, o dels estalvis. Sort de ser previsor, o d’haver tingut la sort de poder-ho ser. Clar que això comporta ajudar a deprimir el consum, anar amb compte. També aquí la sort de poder-ho fer, potser les circumstàncies viscudes i l’edat hi ajuden, no cal fer tanta despesa, hom ja té de tot. No només, però, no hi ha ingressos, sinó que ha calgut mantenir actives les cotitzacions socials amb un conveni especial ja previst en casos semblants. Això sí que és una “pasta”!
 
Deixem-ho en el purgatori, per mal cap. Ara si, doncs, que ja es veu la llum del jubileu! Veurem  però, quin recorregut i amplada tindrà. Que els déus us siguin propicis!, que deien els clàssics.
 
 
 

10 de març.