1 d’abril de 2014

No entenc res.


Hola Pere, bona tarda. D’entrada he d’agrair-te que m’hagis fer arribar una nota explicativa de l’acord sobre BCN World que en nom del PSC has signat amb el President de la Generalitat. Bé, sí, ja sé que és normal que envieu notes i argumentaris als afiliats per què aquests estiguin al corrent de primera ma del què aneu fent, però en aquest cas era de necessitat.

Veuràs, no es tracta pas sobre el contingut de l’acord, se’n pot parlar molt i potser caldria fer-ho, sinó que el que m’ha sobtat és l’acord en sí. Resulta que el Govern de la Generalitat està embrancat com a principal preocupació seva en l’anomenat “procés” sobre el que el PSC té una posició divergent i que no comparteix. Aquest fet provoca per part del Govern i de les forces polítiques que l’acompanyen en aquest tema una pressió considerable sobre els socialistes que ratlla moltes vegades a desqualificacions excloents, per no dir altres paraules. D’això els mitjans públics i els privats que hi estan a favor en van plens, per no dir el que corre per la xarxa. De les tensions internes provocades no cal ni parlar-ne.

És clar que no cal ser gaire entès per saber les divergències ideològiques (sic) dels promotors de l’efervescència nacionalista a casa nostra, són força evidents. Llavors, mentre es pretén anar cap a la construcció d’un nou Estat no hi ha forma de posar-se d’acord amb l’acció quotidiana de govern, de l’exercici de les competències que ara ja es disposen. Quan es tracta de decidir sobre coses importants que no són el “dret a decidir” cal recórrer als socialistes, vés per on!, no ho faran pas amb els populars a aquestes alçades.

Si no fos perquè el que hi ha en joc és molt substancial, canviar la pertinença estatal –deslliurar-se de l’actual- no és pas cap nimietat, podria ser comprensible dins del joc parlamentari que s’arribessin a acords d’aquesta mena. De fet, en els Govern tripartits de progrés alguna experiència, si mal no recordo en el camp educatiu, va haver-hi. Però ara estem en un altre marc. Estem al mig d’un procés de posar en marxa el “procés”, el procés cap a una desvinculació de l’estructura administrativa estatal de la que fins ara formem part. Fet que em sembla d’una transcendència extraordinària com per repensar abastament –pels que no hi estan d’acord- qualsevol possible col·laboració al marge d’aquest tema cabdal.

Ja sé que t’ha mogut, us ha mogut, la voluntat d’ajudar a una acció que penseu que és necessària donada la situació econòmica que estem travessant. Obvio, perquè no és l’interès de la present, el que hi ha de discutible en aquesta intenció ja que vull fer notar la –al meu parer- incongruència de l’acord. Resulta que per responsabilitat, o és una altra cosa?, els socialistes han de recolzar a un Govern feble en una acció puntual de govern que els seus socis en els temes més importants no li donen? Entendria que es fessin acords amb el Govern quan s’haguessin pactat programes comuns en els temes més generals, però convindràs que aquest no és el cas. Certament, no ho entenc. No serà sorprenent veure la votació que se’n deriva de l’acord que has signat al Parlament? I no vull pensar si a més s‘hi afegeix el PP! Quin ridícul! Primer, del mateix Govern, desprès de tots plegats. Bé, així anem, arrossegant-nos pels rostolls.

Res, com pots veure, reflexions meves segurament marginals, perdona que et distregui. No vull pas pensar que estem en mans d’una colla de descreguts.

Salutacions cordials.

 

Mataró, 31 de març