31 de desembre de 2014

Final del 14.

S’escolen les darreres hores de l’any. Mirant enrere: la tabarra dels nacionalistes, la incompetència i la irresponsabilitat dels dirigents, l’egoisme dels rics,... No pas res de nou, però accentuat, cada cop pitjor. L’any que ve s’albira més o menys semblant. Serà any de processos electorals, començants pels de Grècia. Aquí n’hi haurà dos o tres, vés a saber. Probablement la gent passarà comptes amb aquest sistema, malgrat que sols sigui per esbafar-se més que per pensar que se li ofereixen sortides. Cal posar les cartes cap per munt i n’hi ha molts que les volen continuar mantenint amagades. Res, espectador, a veure-ho, encara que..., que no ens posin gaire incòmodes.

L’any que se’n va ens ha donat moments d’alegria: l’arribada d’en Joan, el primer de setembre


L’ocupació quotidiana més important, l’atenció als altres dos menuts.




El poder viatjar a variats indrets, i anar a Ìtaca  a començaments de l’estiu.


La bicicleta, els llibres i la lectura, les presentacions i activitats varies. Els amics, amigues, companyes i companys. El to general de la màquina es manté més o menys, atenent el desgast que ja porta acumulat. Res, allò de que qui dies passa, anys empeny. En tanquem un altre, a cuidar-se per poder tancar-ne encara uns quant més. Ei, si pot ser!




31 de desembre.