The Game. El segle XXI.

Des de “Seda”, he seguit força coses de l’Alessandro Baricco. Ara, he caigut davant “The Game”. No és una obra “literària”, una novel·la com les que ens ha delectat altres vegades. La darrera que vaig llegir va ser “La Esposa joven”, com sempre a Anagrama, B- 2016.

“The Game”, Anagrama, B-2019,  és un assaig en el que intenta explicar la mutació de la humanitat cap a una nova civilització que supera el segle XX i ens porta a com serà el XXI.

En el darrer capítol del llibre fa un resum de tot ell en unes quantes pinzellades. Anoto la 6 i la 7:

“6. No asaltaron los palacios del poder, no les importaba nada la escuela, eran indiferentes a cualquier Iglesia. Excavaron túneles alrededor de las grandes fortalezas del siglo XX, sabiendo que tarde o temprano colapsarían.”

“7. Ya están colapsando.

Dels cinc texts que segons ell configuren el patrimoni genètic del Game em quedo amb el darrer: l’audiència de Mark Zuckenberg davant les Comissions de Justícia i Comerç del Senat del USA, l’abril del 2018.

La seva descripció és magnífica: Els senadors a dalt, el segle XX, i un jove que es va posar corbata per l’ocasió, per quedar bé, a baix tot sol, en un altre món, el del segle XXI, no sé pas si pretenent massa comunicar-se. La imatge, l’imagino, eloqüent. Res més a dir, senyoria!

Per cert, en les primeres pàgines del llibre, quan –vaig entendre- parlava del anterior que havia fet sobre el mateix tema deu anys abans i que li van titular (l’editor) “Los bárbaros”, reprodueix un paràgraf en el que hi ha una frase que em va cridar l’atenció: “Más tarde, con inexplicable retraso, tuve ocasión de comprender que para mucha gente el paradigma de la decadencia representa un escenario cómodo, un campo de juego agradable.”

22 d’octubre.