No acostumo a
comprar quasi bé mai loteries o fer apostes. Malgrat tot sempre tinc present l’acudit
del rabí que pregava a Jahvé demanar-li que li toqués la “grossa” ja que sovint
tenia compromisos econòmics que afrontar: que si el casament de la filla, que
si la renovació de la casa, que si un viatge inesperat, que si un desig de la
dona... Fins que un dia, Jahvé que ja estava tip d’aquelles plegaries del rabí
va fer sentir la seva veu tronadora des del cel: Però, fill meu, ajuda’m i
compra algun dècim de tant en tant!
No és que tingui
necessitats especials com el rabí de l’acudit, però vaig estar temptat de seguir
les recomanacions de l’Altíssim i vaig comprar una butlleta del sorteig especial
de la ONCE del 11 del 11, que cada any amb motiu de la coincidència del seu nom
i la data, reparteix un primer premi d’11 milions d’euros i tot una granalla de
premis menors.
Bé, com era
previsible, les probabilitats són les que són, no m’han tocat els 11 milions d’€,
però me n’han tocat 6. 6€, no us penseu pas!, amb el que recupero la inversió
efectuada. Ara, lògic, els reinvertiré, no aniré pas a cobrar-los, i perdré
definitivament l’aposta que és el que succeeix quasi bé sempre.
14 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada