1 d’octubre de 2013

La cultura de la cobdícia.


“La cultura de la cobdícia es va introduir durant els anys vuitanta els segle XX. És per tant, relativament nova. De cobejosos n’hi ha hagut sempre, però aquests personatges no eren posats com a exemple, ni com a model d’emprenedors.

Les escoles de negocis, començant per l’americana Harvard Business School, tenen una responsabilitat en la creació de la cultura de la condícia. D’elles s’espera que ensenyin com crear riquesa i com gestionar les empreses privades o publiques, però dintre d’un marc de responsabilitat social i de solidaritat.

El principi de maximització del benefici, predicat amb èmfasis per la majoria d’escoles de negoci en els darrers trenta anys, és difícilment compatible amb aquella responsabilitat social.

……

Més enllà anava un professor de Harvard, William Sahlman, en dir que “hem trobat l’enemic, i som nosaltres” Managemant and the financial crisis. (We hare met the enemy and he is us.), Harvard Business School, 2009.”

 

Extret del llebre “El crepuscle de les caixes. De deu caixes a una”, Francesc Cabana. Dèria editors, B-2012.


1 d'octubre.