25 de novembre de 2013

Saltar el mur.


És possible canviar de legalitat? Oh, i tant!. S’ha fet moltes vegades. Sinó, de què estaríem allà on estem? En el transcurs dels temps les societats han anat evolucionant i això ha comportat que calia fer canvis, i els han anat fent. Fins i tot els han fet des de la legitimitat que és la força que tenen els col·lectius per imposar les seves justes raons.
 
Ara bé, aquests canvis s’han fet sempre que els seus impulsors han volgut o desitjat? Fuig! Lluny, molt lluny! Han estat moltes les vegades que aquests canvis han estat impossibles i els que els propugnaven s’han hagut de retirar derrotats amb la cua entre cames i apallissats. Ha calgut tenir força, alguna força, generalment la “força”, per tirar endavant.
 
Recordem alguns moments d’aquests no massa llunyans en el temps: L’adveniment de la II República: Sí, va haver-hi un triomf electorals dels republicans en unes eleccions municipals plebiscitàries, però va ser el General Mola, cap de la Guardia Civil, el que va i li diu a l’Alfons XIII, en “cametes”, que se’n ha d’anar. L’adveniment de la dictadura franquista: Aquest si que va ser per la força-força. L’exèrcit, una part important,  revoltat contra el poder legítim civil amb un munt de morts que dóna pas a un nou Règim que imposa una legalitat totalitària. L’adveniment de la democràcia constitucional que ara vivim: L’harakiri dels procuradors en Corts franquistes que s’adonen que no tenen res a fer-hi ja i que més o menys voluntàriament se’n van i permeten que s’obri pas una nova legalitat altra vegada democràtica.
 
Ara, alguns es plantegen saltar el mur que els impedeix fer realitat els seus desitjos. Sí no salten el mur és evident que no hi ha altra forma d’aconseguir avenços en les seves pretensions. Reconeguem-ho ja i deixem d’entabanar al personal, cal plantejar alguna forma d’insurrecció, de major o menor intensitat. Potser sí que tenen alguna legitimitat per intentar-ho, encara que podríem discutir-ho una miqueta (però deixem a part aquest punt), però, ¿tenen força, alguna mena de força, més enllà de la que es creuen que tenen? Han pensat, suposo que molt seriosament, quina serà la reacció dels “altres” d’allà i més enllà, i especialment de molts d’aquí que sense voler s’hi trobaran involucrats o embolicats? Potser, una mica enterbolit el seu senderi, creguin en les possibilitats de reeixir en les seves pretensions, però, han valorat a quin cost? I si fracassen, també quins costos comportarà pel conjunt? No, no sols amb voluntat ni tenacitat es fan aquestes coses de canviar de legalitat, especialment difícil i complicada, sinó que calen més requisits, especialment tenir força, alguna força, generalment la “força”. Que Déu ens agafi confessats.
 
25 de novembre.