10 de novembre de 2014

Avui. Desprès del 9, el 10.

Comptat i debatut estem allà mateix. Descomptats els elements que poden emmascarar més o menys la manifestació d’ahir, que poden ser uns quants, no hi ha sorpreses a destacar. Tot es va desenvolupar com era previsible que passés. L’organització, que ja ha donat proves anteriorment de la seva eficàcia; la participació, que no ofereix gaires novetats, ni en nombre ni en llocs; el capteniment de gairebé tothom durant la jornada, d’una tranquil·litat notable; els resultats, talment esperables; la informació, delerosa abans i desprès, tenen teca. Les dades estan a la vista de tothom.

Estem allà mateix? Tant mateix, no. S’ha produït una acció de força contraria a l’ordenament vigent, lleis i tribunals, encapçalada pel mateix Govern de la Generalitat que en boca del seu President n’ha assumit tota la responsabilitat, per si algú en tenia dubtes. Una revolta en tota regla. Per tant estem allà mateix on érem: la demanda d’una part de la ciutadania –ja coneguda però ara comptada- que vol independitzar-se del marc polític existent, però en un escenari diferent: l’escenari de la revolta amb el suport explícit del Govern de la Generalitat que hi està al capdavant.

Ara a veure, expectants altra vegada, quins seran els actes posteriors a la manifestació d’ahir. En el tauler polític  –en primer lloc, perquè li toca-  quina peça mourà el convocant de la protesta, el President de la Generalitat i en quina direcció ho farà. Desprès, en segon lloc, quina serà la resposta, si és que n’hi ha, està per veure, del Govern central que ha de decidir si accepta o no l’envit. En tercer lloc, què farà el moviment independentista, quin protagonisme pretendrà tenir desprès d’aquest èxit, segons quins siguin els moviments del primer i del segon. En quart lloc, què diran i què faran altres actors, interns i externs,  interessats és de suposar en el tema.

El panorama resultant de tot plegat no deixa de ser esfereïdor. Res, però, sorprenent en els processos de revolta: L’ordre jurídic menystingut i sobrepassat; les organitzacions polítiques, moltes d’elles, esventrades; la societat escindida; molts espectadors, de dins i de fora, estupefactes. Com s’administra tot això? Si tot surt bé, bé pels revoltats, la història en parlarà lloances. Si surt malament, ara o desprès, qui se’n responsabilitzarà de tot plegat?

En aquestes situacions ja no cal pensar que hi haurà seny, la història també ens ho explica, sinó que hi haurà força. De quina manera es manifestarà aquesta força, per part dels uns i dels altres? Aquesta serà la trama de les següents escenes.


Ho vaig escriure fa dies i ara ho torno a repetir:



10 de novembre.