11 de novembre de 2014

Els viatges.

Els viatges turístics els faig tres vegades. La primera és virtual: es tracta de recollir informació, seleccionar el que m’agradaria, preparar-lo acuradament i fer-ne una planificació. Guies, consultes, recorreguts i trajectes possibles, bitllets i reserves. Quan surto de casa ja sé el que, llevat dels imprevistos que puguin sorgir, faré i a on aniré. La segona és la real, la que transcorre més o menys segons el previst. Algunes vegades, molt poques, la climatologia pot esgarriar la previsió i cal improvisar una alternativa o fer-ne alguna de prevista, un pla B. D’altres vegades algun error en la planificació, lleuger o no, t’obliga a modificar o canviar de plans. En general, però, el viatge surt força tal com estava previst. Algun amic se’n riu de tanta planificació, però a mi m’agrada així. La tercera és contemplativa, rememorativa. Ja a casa, a la tornada, no cal que sigui immediatament, pot ser alguns mesos més tard, toca ordenar tots els records gràfics i fotogràfics amb els que he tornat i disposar-se a fer-ne un recull en forma d’àlbum. Tot una feinada. Sí, ja sé que segurament més enllà dels que hem fet el viatge això no té pràcticament interès per ningú, però evidentment en té per nosaltres.

Ara he acabat la tercera vegada del viatge a Ítaca d’aquest passat estiu. N’ha sortit un àlbum força gruixut, un recull del que estic content. Servirà per què alguna vegada podem tornar a rememorar-lo i ensenyar-lo a algun parent, amic o conegut que potser s’interessarà per ell o que potser pensarà que li estem donant la tabarra. Ara sí que caldrà veure si cal guardar o no aquelles restes del viatge segon que han servit per fer el tercer. Segurament lo millor serà llençar-les, ja han permès fer-ne el testimoni, no tenen gaire més utilitat ja que difícilment repetirem el viatge i seran una nosa més acumulada en un racó de casa.




Al matí, al port de Sami, a Kefalonia, amb l’illa d’Ítaca al fons a punt d’agafar el ferry que ens hi va portar el dia 3 de juliol. (la foto és de la M. Antònia)

Cal posar-se a fer la primera vegada del que ens queda per aquest any, el de la tardor, que promet ser diferent. Algun material ja he recollit. Encara queda just un mes per fer-lo (aquest any anem tard), però no val adormir-se. Malgrat tot, ja tinc al cap el que m’agradaria fer, ara cal concretar-ho una mica més. A la tornada, a més de fer-lo per tercera vegada més endavant , caldrà començar a pensar en els viatges de l’any que ve.


11 de novembre.