Tancament de campanya.

No, no és pas el túnel del temps! He tornat a tancar una campanya de la candidatura socialista a les eleccions locals a Mataró. M’han demanat, i jo he accedit, a fer de presentador del darrer acte de la campanya a la Plaça Occitània. Bé, m’ho han dit quan he arribat al lloc de l’acte i no m’ha costat gens improvisar quatre paraules per presentar a la Núria Moreno i al cap de llista en David Bote.

Estava en un lloc molt estimat per mi, ja que una operació urbanística impecable, la urbanització de la sènia de can Nonell, va possibilitar al seu temps, a més de l’aprofitament residencial, l’espai d’equipament per la biblioteca Pompeu Fabra i la plaça pròpiament dita. Desprès, al fer la biblioteca, aquesta va anar amb una façana de plaques fotovoltaiques que permeten fer electricitat, tot un experiment llavors del savi Lloret; a un costat de la plaça s’hi va instal·lar un conjunt escultòric d’en Jaume Simon, un artista local; més endavant es va excavar la plaça per fer-hi un aparcament soterrani amb tot el problema que va representar salvar -per la demanda ciutadana- els grans plàtans que hi havia i tornar-los-hi a col·locar.

Ara m’ha tocat, volgudament i conscient, donar el relleu públicament als que encapçalen la llista socialista. Ho he fet al sí del partit, a l’assemblea en que es va aprovar la candidatura; en l’acte de la presentació pública de la mateixa, en un altre lloc també molt estimat, el nou Parc Central; i en un parell d’actes de campanya: un esmorzar amb empresaris i emprenedors al Tecnocampus i en un petit acte públic de reflexió política (que també hi ha de ser en tota campanya, al menys pels socialistes), i en el tancament.  El que m’han demanat. No he volgut interferir en res, ni en el programa, ni en la llista, ni en el disseny de la campanya. Ja no em toca, és feina dels que ara hi ha al capdavant. Si m’han demanat alguna cosa i estava a la meva ma fer-la, doncs bé, sinó, ja res més.

Crec que estic fent el que he de fer. El temps d’estar al davant ja m’ha passat, vaig ser-hi molts anys. Ara, és un temps senatorial, de sènior, d’aconsellar si t’ho demanen, d’opinar de portes endins, de reflexionar, no pas sobre la feina feta ja que no hi ha gaire a reflexionar, està a la vista, sinó sobre l’evolució de la societat i del teu entorn. La ciutat ja no és el que era fa trenta sis anys al moment de les primeres eleccions de la represa democràtica, però no només per l’acció del treball fet per les institucions en aquests anys, sinó principalment per l’evolució econòmica i social. Estem de ple en una societat post industrial amb totes les seves conseqüències bones i dolentes, la immigració és d’uns altres llocs, fins i tot tornem a tenir emigració, la societat de la informació i la comunicació ha capgirat les relacions socials i l’espai públic. Cal adonar-se que les receptes del passat són ja passades i que cal mirar el món amb d’altres ulls. I cal mirar-se a un mateix i acceptar que en aquests nous temps pots ser un nàufrag, un marginal o un resistent, però ja no un actor principal. Fem confiança a la gent jove, tot plegat tenen la mateixa edat de quan jo vaig començar, ells tenen tot el dret de construir el seu futur. 

Demà aniré a votar la llista socialista que a Mataró encapçala en David Bote, segur que l’encerto.

23 de maig, jornada de reflexió de les eleccions locals del 2015.