10 de gener de 2016

Circ.

Aquest espectador encuriosit va contemplar astorat el darrer número de la pista central. S'havia anar esmorteint la música, també la il·luminació anava baixant d'intensitat i, sobtadament, un fort cop de platerets i un raig de llum directe van mostrar el "más difícil todavía": el trapezista havia fet el triple salt mortal deixant al seu lloc a un altre trapezista agafat de les mans dels que es gronxaven penjats pels peus de l'altra costat de la pista. Màgia i habilitat pels aires sense xarxa de protecció! Sublim!! Tot un cop d'efecte.

El públic del meu entorn, com jo mateix, veien la  enganyosa transmutació, no sabíem si aplaudir o xiular, si emocionar-nos o emprenyar-nos. Altra part del públic ho va celebrar entusiasmada. L'espectacle podia continuar, semblava que s'estava apagant però va tornar a agafar embranzida. Ara ja s’instal·la la gàbia per fer sortir els lleons que a cops, o a cups?, de fuet aniran botant de setial als crits del domador. Desprès tornaran a sortir els funambulistes intentant caminar sobre la maroma. L'orquestra torna tenir bufera i els pallassos es preparen per continuar distraient al personal. Malgrat tot, la funció ja dura massa i es fa llarga. Una part del públic està cansat, els bancs de fusta on s’asseuen ja els fan mal al cul. Potser alguns començaran a desfilar abans d'hora, jo el primer.




10 de gener