Paradisos fiscals.

La notícia del moment és la publicació per un consorci de periodistes d’investigació d’un extens llistat de personatges (mai tant escaient lo de personatges) que tenen o tenien comptes amagats a Panamà. Hi surten de tot arreu i de variades ocupacions. Les xifres són grans.

Sorpresa? Home, sí. Però cada vegada ens en hauria de fer menys. Per varies raons, la principal és que en temps d’Internet cada cop resulta més difícil tenir coses amagades. A final, sempre hi ha algú que penetra allà on sembla que no es pot accedir; que hi ha algú de dins que, vés a saber per quines causes, filtra documents; que hi ha investigadors que escarboten tot el que poden i estiren fils insospitats,...

Però també hem de tenir present la creixent indignació de la majoria de la població que és ben conscient de que hi ha recursos i riquesa suficients per atendre les necessitats peremptòries que tenen si els més rics i poderosos aportessin el que els hauria de correspondre. Aquí està la clau del problema. Mai els de dalt han volgut ajudar als de baix, sempre han cercar maneres d’escapolir-se de contribuir al bé comú. El que ells guanyen, de bones o males maneres, no és per compartir, és sols per ells. Si troben algun lloc per amagar el que tenen ho fan. No és nova, ni d’ara, l’existència de paradisos fiscals o de llocs amb una opacitat extrema per amargar el que convingui.

Dos llibres que es varen publicar no fa pas gaire: “Las islas del tesoro. Los paraísos fiscales y los Hombres que se robaron el mundo”, Nicholas Shaxson, ed. F.C.E., B.A. 2014; “La riqueza oculta de las naciones. Investigación sobre los paraísos fiscales”, Gabriel Zucman, Ed. Pasado & presente,  B-2014. El primer esgarrifa per la complexitat i extensió del fenomen, especialment impactant és el paper de la City de Londres en tot aquest obscur entramat; el segon, més de propòsits, per la dificultat (potser fins i tot ingenuïtat) de les solucions proposades. Evidentment, no hi ha gaires dificultats tècniques per controlar el fenomen, però sí evidents dificultats polítiques, la força dels rics i poderosos.

 Conclou Zucman el seu llibre: “Para girar la página del fraude en gran escala, el combate que debe llevarse a cabo no es solo una batalla entre Estados. Es sobre todo la lucha de los ciudadanos contra la falsa fatalidad de la evasión y de la impotencia a de las naciones.”

4 d’abril.