8 de març de 2017

Desprès del 2008. Què és el que ve?

“Una cosa que los expertos saben y que los no expertos desconocen es que áquellos saben menos de lo que éstos creen.”

Kuashik Basu, economista jefe del Banco Mundial.


Citat a La nueva piel del capitalismo, Xosé Carlos Arias y Antón Costas. Ed. Galaxia Gutenberg, B-2016.



El fundamentalismo del mercado ha quedado tan desacreditado como el viejo estalinismo burocrático. Si algo hemos aprendido en el camino que va de la quiebra de los esquemas de planificación y control a la Gran Recesión es que esa polaridad recuerda demasiado la vieja historia del asno de Buridán: de tanto oscilar entre una y otra opción, el pobre borrico acaba muriendo de hambre.”

Segons els autors, línies de solució que un nou progressisme hauria d’aspirar a posar en marxa:
  1.      Impulsar institucions que afavoreixin l’estabilitat macroeconòmica en un sentit realista, així com la preservació dels serveis bàsics.
  2.       És prioritari defensar el funcionament de la competència en els mercats, combatent monopolis, càrtels i privilegis corporativistes i concessionals.
  3.      Les polítiques empresarials han de fer un viratge radical des de l’actual èmfasi en la rendibilitat cap als guanys en la productivitat.
  4.      Cal impulsar un Estat menys intervencionista, i més innovador i emprenedor. Estat i mercat poden desenvolupar dinàmiques mútuament enriquidores en molts àmbits.
  5.       Revertir la forta tendència cap a la desigualtat és ara mateix una necessitat “prepolítica”, quasi civilitzatòria. Ha de permetre que amples classes mitjanes continuïn estan compromeses en la defensa de l’Estat social.

Però tot això, sense reduir el pes de la restricció externa imposada pels mercats de capital, segurament quedaria en una simple quimera.

La globalització contemporània probablement ha arribat a les seves últimes fronteres. A partir d’aquí, s’obren dues possibilitats: o estendre ordenadament el domini sobre ella, fent-la retrocedir en els seus aspectes més temeraris i nocius –especialment la lliure circulació de capitals-, o el seu replegament avançarà d’una forma descontrolada, emportant-se per davant algunes de les seves grans conquestes, que tant estimen – i estimem- els ciutadans cosmopolites.

Hem abocat per un capitalisme inclusiu capaç de reconciliar la lògica econòmica amb una idea de democràcia i moral cívica. Perquè qui sap si la alternativa a això no serà la decadència i la barbàrie. 

Doncs, res, això. Del tot recomanable.

8 de març.