“Una cosa que los expertos saben y
que los no expertos desconocen es que áquellos saben menos de lo que éstos
creen.”
Kuashik Basu, economista jefe
del Banco Mundial.
Citat a “La nueva piel del capitalismo”, Xosé Carlos
Arias y Antón Costas. Ed. Galaxia Gutenberg, B-2016.
“El fundamentalismo del mercado ha quedado tan
desacreditado como el viejo estalinismo burocrático. Si algo hemos aprendido en
el camino que va de la quiebra de los esquemas de planificación y control a la
Gran Recesión es que esa polaridad recuerda demasiado la vieja historia del
asno de Buridán: de tanto oscilar entre una y otra opción, el pobre borrico
acaba muriendo de hambre.”
Segons els autors, línies de solució que
un nou progressisme hauria d’aspirar a posar en marxa:
- Impulsar institucions que afavoreixin l’estabilitat macroeconòmica en un sentit realista, així com la preservació dels serveis bàsics.
- És prioritari defensar el funcionament de la competència en els mercats, combatent monopolis, càrtels i privilegis corporativistes i concessionals.
- Les polítiques empresarials han de fer un viratge radical des de l’actual èmfasi en la rendibilitat cap als guanys en la productivitat.
- Cal impulsar un Estat menys intervencionista, i més innovador i emprenedor. Estat i mercat poden desenvolupar dinàmiques mútuament enriquidores en molts àmbits.
- Revertir la forta tendència cap a la desigualtat és ara mateix una necessitat “prepolítica”, quasi civilitzatòria. Ha de permetre que amples classes mitjanes continuïn estan compromeses en la defensa de l’Estat social.
Però tot això, sense reduir el pes de la
restricció externa imposada pels mercats de capital, segurament quedaria en una
simple quimera.
La globalització contemporània
probablement ha arribat a les seves últimes fronteres. A partir d’aquí, s’obren
dues possibilitats: o estendre ordenadament el domini sobre ella, fent-la
retrocedir en els seus aspectes més temeraris i nocius –especialment la lliure
circulació de capitals-, o el seu replegament avançarà d’una forma
descontrolada, emportant-se per davant algunes de les seves grans conquestes,
que tant estimen – i estimem- els ciutadans cosmopolites.
Hem abocat per un capitalisme inclusiu
capaç de reconciliar la lògica econòmica amb una idea de democràcia i moral
cívica. Perquè qui sap si la alternativa a això no serà la decadència i la barbàrie.
Doncs, res, això. Del tot recomanable.
8 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada