Al servei de la classe treballadora.

Els amics de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya organitzen una senzill homenatge a Juan Ramon Morante amb motiu dels seus 90 anys i ens hem aplegat avui a la sala del centre cívic de Pla d’en Boet de per celebrar-lo. Companys del sindicat, familiars i amics, dirigents de la Unió de Jubilats i Pensionistes, de la pròpia UGT, autoritats, ... En Josep Puig Pla ha glosat la figura de l’homenatjat emmarcant-la en la història de de la UGT a casa nostra.

En Morante em té estima corresposta (a més, hem estat veïns molts anys) i va insistir en que jo havia de ser en aquest acte, i els seus companys ja fa un temps, tot preparant-lo, em van demanar un escrit que glosés la seva activitat sindical.

Val a dir, que malgrat haver treballat jo al sindicat en els anys del començament de la transició, en el temps que ens va tocar defensar els Pactes de la Moncloa, amb un grup humà particularment interessant: en Pep, l’Arcadi, l’Emili, en Rafael, en Joan, l’Isidor, en Pancho, en Javier, la Mercè, ... les meves activitats polítiques i professionals van anar desprès per altres viaranys, cap al món de l’administració local, i per tant ja poca relació vaig tenir amb el sindicat més enllà de la corresponent institucional a nivell mataroní.

El meu breu parlament avui ha seguit la línia de l’escrit que vaig fer pel número especial de la revista de la Unió de Jubilats i Pensionistes que s’ha editat expressament per la ocasió.

Al servei de la classe treballadora

L’any 2005 l’Agrupació de Mataró del PSC va editar un llibret titulat “Les lliçons de la història”, on es recollien homenatges que en aquells anys vàrem fer a vells militants socialistes. Entre aquests hi havia el que es va dedicar a Juan Ramón Morante l’any 2003, ja fa quinze anys.

D’aquell llibret en vaig escriure l’epíleg que va donar títol precisament al conjunt. Allí deia: “Les persones a qui fem un reconeixement recorren tot el segle XX. Pobresa, guerra, desarrelament, integració i finalment maduresa en unes condicions que ni podien somiar quan van néixer.”

Avui, ja ben entrats en el segle XXI, tant de bo que en el nostre entorn més proper mai més ens trobem amb persones que hagin de fer aital recorregut; encara que mai se sap, el futur és sempre incert i no està escrit enlloc. El que estem veien ara mateix no és per estar tranquils.

Juan Ramón Morante no va poder complir els seus somnis de joventut, estroncats per la postguerra en plena Dictadura franquista. Es va arrelar en una ciutat industrial lluny de la terra i de la seva terra, d’on va ser foragitat per les circumstàncies polítiques i econòmiques d’aquells anys. Mataró a mitjans del segle XX era una ciutat industrial, d’indústria tèxtil. Ca l’Ymbern, on Morante va treballar trenta tres anys, era una de les moltes fàbriques importants que hi havia a la ciutat. Avui el seu record és una xemeneia (quadrada per cert), una placeta (amb un altre nom respectable, que no ve al cas), i un passatge. La nostra ciutat, com el país, com l’entorn econòmic, ja no és industrial.

En els 150 anys del Mataró industrial –els podem alinear amb el sesquicentenari del ferrocarril- hi ha la història del moviment obrer espanyol, dels nuclis inicials del socialisme i de la Unió General de Treballadors. Juan Ramón Morante hi va ser en aquesta història, en aquells anys. En el sindicat on es podia primer (no n’hi havia d’altre fins més endavant), en la reconstrucció de la UGT després. Encara hi és. Obre cada matí la seu del Sindicat dels Jubilats ugetistes, me’l trobo pel carrer, vivim a prop. Ha rebut reconeixements diversos, encara n’hi fan com és el cas; el fet té tot el sentit.

Ara costa d’imaginar conceptes com fàbrica, treballadors tèxtils, encarregats, sindicalistes; fins i tot sindicat, amb el que comportava de primigeni. Però hi ha gent com en Morante que ho han representat i poden explicar-ho encara. I, si potser el que ara ens poden dir té poca translació a les condicions en les que es desenvolupa avui el treball, mereixen tota la nostra consideració i respecte.

Hem arribat avui  on som i com vivim per moltes coses. El món està girant molt de pressa i les relacions de producció derivades del desenvolupament de les forces productives -que diria Karl Marx- són ja unes altres de quan es va difondre el Manifest Comunista.  Però en l’etapa, ja passada, del capitalisme industrial hi va haver persones que van treballar per millorar les condicions dels de la seva classe, de la classe dels treballadors, i entre aquestes tindrem la imatge, la presència i la constància d’en Juan Ramón Morante.

Manuel Mas Estela

Ex Alcalde de Mataró i ex Diputat a Corts.

Mataró, novembre de 2018.

22 de febrer.