Crec que és adient i ho contempla tot. Fidel.
“D’una vella i
encerclada terra”, dins del llibre “Per
a la bona gent”. (1984) Salvador
Espriu.
Un nou “Cant dels segadors”.
Levem nos bon mayti
E no’ns adurmam plus.
De Cerverí
de Girona (s.XIII).
Cançó tòpica
del dia que ja ve.
A Josep
Maria Espinàs.
Si volíeu escoltar,
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó
veritats pugen de pressa.
Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava,
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l’esperança.
Cal cremar tot el record
d’un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d’encendre.
Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors enrere.
Aixecat del fons de mar,
el sol jove vermelleja.
Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta,
àvida de cada solc,
caminava l’ampla terra.
S’ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent,
tramuntava la carena.
Dintre l’ordre de la llum
vèiem resplendent la casa
que miràvem de guardar
quan desgovernaven lladres.
L’aire duia bona olor
de blat tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.
Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena,
la vilesa de la por,
lligam de la nostra llengua.
Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos els obrers,
car és hora de la feina.
Desperteu-vos gent del camp,
car és hora de la sega.
L'Esperança. (1872) Walters Art Gallery Baltimore
1
de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada