El setè cel

… i el sisè cel està copiat

del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

Jaume Sisa, “El setè cel” (1975)

Hi ha gent que no els agrada el món en que viuen. Són majoria, encara que hi ha altre gent que si els agrada. El món,... El món és la gent, persones en les seves circumstàncies i relacions, en un espai i en un temps concrets.

La gent que no els agrada el món adopta actituds diverses. Uns es resignen de grat o de força; altres s’adapten amb millor o pitjor fortuna; uns altres intenten canviar-lo amb diversos mètodes amb més o menys èxit.  N’hi ha, però, que per escapolir-se del que no els agrada s’inventen un nou món, els seu, i viuen en ell fora de la realitat. Aquests darrers, mentre fan la seva vida no els passa res d’especial i acostumen a ser feliços, o feliçois. Però, ah noi!, quan interrelacionen amb  el món real que no els agrada com que han construït la seva visió a partir dels seus invents, de propòsits que no són certs, acaben esopegant contra la realitat i són desgraciats.

En els darrers temps, el gruix de gent que viu en la irrealitat està augmentant arreu. El món, el nostre món, està esdevenint cada cop més incomprensible per a molts i com que ara i aquí les religions, la mobilitat social o les ideologies van de baixa molts es refugien en algun món que sols existeix en el seu magí, creat o alimentat per ombres del passat, imatges fictícies del present o promeses impossibles de futur.

30 de desembre.