El 31 de desembre de l’any 406 es
va gelar el Rhin. Els germànics van entrar a peu pla a l’Imperi Romà.
El Mediterrani és la frontera més
desigual del món. Al nord, l’Europa rica. Al sud, l’Àfrica pobre. Els del sud
saben què hi ha al nord: riquesa. Els del nord sabem què hi ha al sud: pobresa.
O potser riquesa mal repartida de
la que ens hem aprofitat els del nord. Tota una desesperançada situació política,
econòmica, ambiental i social s’abat sobre la gent del sud. I en volen escapar
ja que no veuen possibilitat de superar-la. Fugir com sigui cap al nord. Fugir
de la guerra, de la misèria, de la manca de perspectives. Això és el que ens
sembla als del nord, i intentar aconseguir el que tenim nosaltres. Al menys
això és el que creuen els del sud que poden obtenir assentant-se al nord.
Però al nord no hi cap tothom, a
menys que degradem les condicions de vida que ens hem dotat. No és possible
donar treball, habitatge, condicions assistencials i de vida sense fer-ho d’una
manera ordenada. I no hi ha forma de posar-nos d’acord de com s’ha de fer això
d’una manera ordenada. Entre que hi cap tothom i el que no entri ningú, ha d’haver-hi
un punt entremig que de moment no es troba. No es troba perquè no es vol
trobar, o perquè és difícil trobar-lo? Suposo les dues coses. No hi ha acord per
treballar conjuntament, tothom està pendent de les seves “clienteles” i la Unió
Europea és un projecte que a voltes no sembla pas que avanci sinó que sembla
que retrocedeix.
Hi ha immigració legal des del
sud. Amb contractes laborals, amagant-se en el turisme, per reagrupament
familiar... Vés a saber si tota aquesta és del tot legal, però existeix.
Desprès hi ha la il·legal, per on sigui. I el mar, el Mediterrani és una de les
vies possibles, i també una de les més arriscades.
Aquests dies hem vist l’enfrontament
directe entre els que volen permetre l’arribada de qui sigui per aquesta via i
els que la volen impedir. El cas és anecdòtic en quant a nombre de persones
afectades, sols un grapat, però d’una potència mediàtica molt forta retransmesa
en directe. El pols entre les dues opcions, baladrejades a banda i banda, ha
estat sensacional. Els radicals d’ambdues posicions n’ha tret força profit
polític, i electoral segurament. Ens ha deixat el cos i el cap malament.
Això no té perspectives de tenir
solució i continuarà. Serà com la fi de l’Imperi Romà. Va durar uns quants anys,
un bon període. I desprès –explica la Història- un llarg temps de decadència i
de turbulències va afectar el vell món romà i el vell món bàrbar: l’Edat Mitjana.
És el que ens ve, estigueu-ne segurs.
21 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada