Atabalament.

El dia ha començat intentant trobar algun ajut a la difícil situació en la que estan els nostres amics dalt d’un vaixell turístic al mig del Pacífic. Ells volien fer la travessa des de Nova Zelanda a la Polinèsia francesa. A mig camí, ja havien fet alguna illa, els van dir que es cancel·lava la ruta. Enlloc de Tahití els portarien uns 4.000 kilòmetres més amunt i els desembarcarien a Hawaii. Fins aquí ja ho he explicat fa uns dies. La navegació continua. El Governador de Hawaii no els permet desembarcar allà i la naviliera els diu que els conduiran fins a San Diego (Califòrnia), 4.000 kilòmetres més (els hi deuen dir en milles nàutiques, oi?). Pronòstic d’arribar-hi, el dissabte, 28. Ja tenen i estan en contacte amb el cònsol espanyol a San Francisco, però clar, aquest sols els pot donar bones paraules, encara que ja és un punt d’agafador el que sàpiga de la seva situació. De San Diego a San Francisco sols hi ha uns 800 kilòmetres!

A veure què podem fer, fa alguns dies que hi vaig al darrera. Em poso en contacte amb la Delegació del Govern a Catalunya. Hi tinc alguna bona relació de temps enrere, la meva filla també m’ha ajudat en el contacte. M’expliquen que tenen muntat un equip especial per atendre aquests casos ja que ens són molts els que hi ha escampats per tot el món i alguns en situacions molt complicades. Els envio totes les dades que tinc del viatge, dels viatgers, dels contactes amb el consolat. En prenen nota, suposo que una més a la llista per resoldre. Més enllà d’això ja no puc fer res més i així ho comunico als meus amics. A mitja tarda, ells acaben de llevar-se, m’informen (tot via Whats App, quina meravella!) que els han dit que tindrien un vol assegurat, el mateix dia de l’arribada als USA, cap a Frankfurt via Toronto. Desitgem, els d’aquí i suposo que especialment ells, que sigui així i que sense pensar-ho acabin fent la volta al món, i tornar al Born. Hauran guanyat un dia de la seva vida, com en Phileas Fogg! Apa! Que no ho pot dir tothom i a compte del maleït virus. Esperem, però, que tot sigui possible i que no s’espatlli.

El dia continua amb la preparació del Consell d’Administració que farem a AMSA el proper dijous, que no podem endarrerir i que òbviament no podem fer presencial. La companyia em fa arribar a casa una “tablet” degudament preparada i per videoconferència m’instrueixen del seu funcionament pel comés a realitzar. Alhora també m’hi instal·len la signatura digital ja que he d’enviar uns documents i els validaré per aquest procediment (Es tracta d’un altre Consell d’administració que també farem no presencial). Vinga! Degut al confinament per la pandèmia haurem avançat força en la utilització i les possibilitats de les eines digitals. Esperem sortir-nos-en bé. Serà tota una nova experiència. Fins ara m’havia limitat als contactes per aquesta via sols amb la família i amb els amics. Això d’ara és tot una altra cosa, havíem fet algun Consell no presencial, amb comunicació escrita electrònica, però cap encara cap per videoconferència.

La celebració d’aquest Consell excepcional, espero que puguem tornar-los a fer presencials ben aviat, motiva tot un seguit de contactes i qüestions amb els consellers, entre les quals hi ha petició de la informació i debat sobre l’afectació a la companyia i al servei derivada de la situació de l’estat d’alarma. Els trameto un document elaborat per la Gerència de la casa sobre el tema que crec que és ben comprensiu del cas. En parlarem, ep! Però per pantalla.

Amb tot això avui no hem fet amb la mestressa l’estona de neteja que tenim previst fer cada dia. Llàstima, però encara malauradament ens queden molts dies per anar fent-la. També queda arraconada la lectura, abans d’ahir vaig començar el darrer Brunetti que de moment m’agrada. Això no és pas rar, fa anys que trepitjo Venècia de la seva mà. Pobres venecians, no s’enfonsaran en el llacuna, se’ls enfonsarà el turisme.

24 de març.