Resolt l’entrellat.

Entrellat (DIEC): Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació.

Quan vaig indagar sobre la vinguda a Mataró de l’Antón Vilella Grifoll, al 1902, vaig deduir que s’havia fet amb el negoci de vins d’en Josep Taberna Àvila i tenia el dubte de com va ser la relació entre ells. (crec que també era d’Alforja i fins i tot potser parent, ho estic esbrinant, podria ser Taverna?, de Taverna i Àvila l'Alforja n’és ple).Ara ja ho sé gracies als treballs d’en Miquel Huguet Vilella que m’ha fet arribar la solució i li agraeixo que em resolgués l’entrellat.

L’Antonet Vilella Grifoll era cosí germà de la Maria Vinyes Grifoll, dona d’en Josep Taverna Àvila. Taverna amb v, no amb b.

Els arbres genealògics es fan per nissagues seguint la línia dels pares i deixant de banda a les mares que s’incorporen a les nissagues paternes per matrimoni. Patriarcat. El fet comporta que no es vegin els parentius del cantó matern i si a més hi ha noms sobrevinguts per via matrimonial costa més, o es perd a cop d’ull, la relació entre nissagues. Però en els pobles petits, amb la poca mobilitat de fins un segle enrere, acabes trobant, o t’ajuden a trobar, les relacions.

Acabarem descobrint que la relació d’en Josep Taverna amb l’Antón Vilella, és a partir de la dona del primer, la Maria Vinyes Grifoll. Les mares de l’Antón i la Maria eren germanes (en tenien més de germans) però es van incorporar a nissagues diferents: una va anar als Vilella, l’altra als Vinyes i la filla d’aquests darrers quan es va casar es va incorporar als Taberna.

Quan li traspassa el negoci de vins en Josep Taverna té 50 anys i l’Antonet Vilella, 34. En Josep morirà a Alforja als 59 anys, l’Antonet a Mataró amb 64.

He expurgat l’arbre dels Vilella, dels Grifoll i dels Taverna per deixar-ne les arrels nues sense els afegits de les branques germanes que surten a cada generació i seguint les nissagues paternes.

Entre els llibres que he anat aplegat amb els anys n’he retrobat un, “Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya”, que em van regalar, al 2003, quan vaig ser convidat a tenir el privilegi d’encendre  la Tronada de la Festa Major de Sant Pere d’aquell any. El llibre va ser editat per l’Ajuntament de Reus i la Fundació “La Caixa” amb motiu d’una exposició del mateix nom que es va fer entre finals del 1998 i començaments del 1999. El seu contingut em servirà per contextualitzar en la seva capçalera de comarca la vida de la gent d’aquells entorns que alguns van acabar a Mataró. Tant mateix, en Miquel Huguet m’ha parlar d’una “Història d’Alforja “, editada per l’Ajuntament l’any 1980, que en alguna biblioteca hauré de trobar segur.

Com a tants llocs, quasi bé arreu, a Reus també no  tindran Tronada aquest any. El maleït virus ha pogut amb la pólvora.

L'esclat final de la tronada de Reus - Festa Major 2003 - Foto d'en TjerK Van Der Meulen cedida per l'Arxiu IMAC

Tinc la impressió, em sembla,  que sóc un dels personatges de la fotografia.

“Pel que fa al Baix Camp, una de les referències més antigues de la tronada a la comarca la tenim a Alforja. En aquesta població es va celebrar, el 17 i 18 de juliol de 1784, grans festes en honor a la Mare de Déu de Puigcerver, la imatge de la qual va tornar a la seva ermita d’on havia estat baixada a la població a causa d’un contagi”

Montserrat Cervera/ Salvador Palomar, “La Tronada, Festa a Reus”. IMAC, Reus-2001.

26 de juny. Aquest any tampoc faran Festa Major a Reus.