Dilluns vam tornar a baixar a Barcelona després d’un quants
mesos sense fer-ho. Els de Mataró diem baixar a Barcelona i pujar
a Girona, deu ser una impressió Nord- Sud. Ho férem amb el nostre cotxe
particular.
Abans de la pandèmia ja ens havíem acostumat a anar-hi amb
transport col·lectiu públic. Era còmode (fins al punt que ho pot ser aquest
tipus de mitjà), econòmic, ràpid, descansat,... Compensaven aquestes avantatges
alguns inconvenients que certament té el transport col·lectiu: l’espera a la
parada lligada als horaris del servei i les condicions del mateix. A vegades
haver de suportar les converses personals d’algun company/a de trajecte que se
les podrien guardar en la intimitat. Fins i tot, algun cop l’excés de
passatgers comporta anar dret, fet que em sembla una mica insòlit en un servei
de transport col·lectiu interurbà.
Ara, però, la relació cost / benefici ha canviat, o pot
considerar-se diferent. Anar-hi en cotxe privat, té un cost molt més
elevat (combustible, amortització del vehicle, autopista, garatge, esforç de
conducció, risc, ...), probablement entre 6 i 8 vegades més costós que en
transport col·lectiu públic. A canvi té l’avantatge per la salut de no incórrer
en un possible contagi pel fet d’anar en un recinte tancat i relativament petit
i atapeït compartint-lo amb altres passatgers que no saps si poden estar
infectats o quin capteniment tenen respecte a la pandèmia.
Pels que som de doble risc (edat i afectacions varies) el cost d’aquest
risc, o el benefici d’estalviar-lo –encara que la quantificació dels mateixos
és subjectiva- s’eleva força i llavors la relació cost / benefici s’inverteix
respecte a l’opció anterior, anterior a l’expansió de la pandèmia.
Això és clar a nivell individual. Però, i a nivell col·lectiu?
És evident que no, ja que incrementarem, cas d’estendre els raonaments
individuals, la contaminació ambiental i la congestió circulatòria.
Ara bé, tot és qüestió de preu. ¿Fins a quin punt poden
augmentar-se els costos de les opcions individuals per que surti a compte en la
relació de reduir els risc de contagi i per tant el benefici sigui superior a
les altres opcions?: Increment de la fiscalitat per contaminar, restriccions a
la mobilitat contaminadora, peatges per moure’s a les conurbacions, costos de l’aparcament,
... Corregint aquests factors poden limitar-se i dissuadir-se els desplaçaments
amb menor relació cost / benefici i restringir-los o reduir-los als més
imprescindibles pels que valgui la pena pagar un major cost.
Sempre, però, tindrem el problema de les diferències de
renda que distorsionaran la correlació. Pels rics, els increments dels costos
marginals són més suportables que pels pobres per obtenir els mateixos
beneficis. La seva renda els dóna major elasticitat.
27 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada