D’aquí una estona anirem a casa
d’uns bons amics a sopar i a celebrar amb els dotze grans de raïm el pas de
l’any encara present al que ve, 2025. Demà és festa grossa a casa ja que
celebrem el meu sant. Mira per on, la tradicional cultura cristiana s’imposa
encara que un no sigui creient. És aquesta nostra cultura la que com porta que
celebrem aquestes dates festives. Sí, les circumstàncies i l’esdevenidor
continu les va matisant i modificant poc a poc, o ara molt de pressa, segons es
miri.
L’any que s’acaba, el 2024, ens
ha portat algun que altre entrebanc o ensopegada personal, l’edat i els temps.
Però els temps ens estan portant, fora de nosaltres mateixos, una situació
d’incertesa, de neguit. Tenim ben identificats els temes cabdals de cara al
futur: la gestió del medi ambient, la brutal irrupció tecnològica, els
moviments demogràfics. Però em sembla que no sabem encara gestionar-los, o fem
d’estruços amagant el cap per no voler veure afrontar-los degudament.
La política democràtica no dona
satisfacció a les societats benestants. Malgrat la quantitat de recursos
disponibles som insaciables i volem més de tot, encara que ben repartits
aquests recursos donarien per calmar aquest assedegament. Però, alguns no
traurien els beneficis i les posicions que ara obtenen. Canviar els sistema...?
sí, però com? La insatisfacció porta al
descrèdit de la gestió pública, de la política. Això no acabarà bé, o millor
dit, acabarà en un estat de coses que no eren les què pensàvem temps enrere. El
progrés..., potser progressarem, en termes socials i polítics, com els cracs,
cap enrere.
Ara, per exemple, ens adonem del
problema de l’habitatge. Però, què han estat pensant totes les administracions,
no sols les nostres d’aquí, en els darrers temps? Com és que amb els canvis de
les estructures demogràfiques (famílies, concepte i mida; arribada de nous
habitants; concentració urbana) ningú hagi alertat abans del problema que ja
tenim al sobre? I així, altres coses: en educació, en sanitat, en
convivència,...
2024 no ha estat un any bo.
Continuem esgarrifats per les guerres, pels desastres naturals com el que ens
ha afectat a València, pobre gent que ho pateix. No anem cap a un món millor,
les tendències autocràtiques i el soscavament de les democràcies per dins s’accentua.
No sé pas si el 2025 serà millor, no ho crec pas.
Malgrat tot cal agrair i confiar
que la bona gent continuarà lluitant mentre els deixin i ells no defalleixin. Els
poderosos són molt forts, massa.
31 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada