23 de desembre del 2024

El telar del tiempo. Com Penèlope.


 Estic llegint el llibre de Robert D. Kaplan “El telar del tiempo. Entre el imperio y la anarquia desde el Mediterráneo hasta China”. RBA, B-2024. Sempre m’han agradat aquests temes de geopolítica i especialment l’autor del que he llegit algunes coses.

Aquesta obra  discorre en el temps entre l’autocràcia, la democràcia perseguida i l’anarquia en un espai geogràfic central en el món, com ve a dir el subtítol, governat per antics imperis i espais vastos, alguns com els aràbics, incontrolats. El col·lapse recent de Síria fa que el tema sigui interessant per intentar entendre la situació.

Però, abans d’acabar el llibre, hi ha un paràgraf que m’ha cridat vivament l’atenció en el actuals moments del món, de la seva marxa i del seu esdevenidor. El transcric:

“Sí, estoy muy desfasado, pero resulta imposible entender el presente sin tener una noción vívida del pasado. El escritor de viajes Paul Theroux, defendiendo su avanzada edad, replica a los jóvenes diciendo: “Yo he estado en un sitio en el que no ha estado ninguno de vosotros y al que ninguno de vosotros podrá ir jamás. Me refiero el pasado. He vivido décadas en él, y puedo decir que no tenéis ni la más ligera idea.”

Veurem al acabar la lectura.

23 de desembre