20 anys al ciberespai.

 

Sí, el 20 de juliol del 2005 em vaig estrenar publicant la primera entrada al blog que acabava d’obrir. La intenció: https://manelmas.blogspot.com/2005/07/la-intenci.html

Llavors estava en actiu, tenia un càrrec públic, Diputat a Corts, i vaig creure que aquella eina que estava molt “a la page” em serviria per explicar a qui pogués estar interessat la meva activitat pública, els meus pensaments i vivències varies. Transparència i comunicació. Aquella decisió, perseverada fins avui, ha tingut dos recorreguts. El primer mentre vaig tenir càrrec públic: “El diari de Manel Mas”, https://manelmas.blogspot.com/ que em sembla recordar que va canviar de nom durant els mes de sis anys i mig que va ser viu i el segon, a continuació del primer, tot seguit, “Els temps i els dies” https://magrinyar.blogspot.com/ que encara és viu.

Del primer, el comptador diu que hi vaig penjar 1.532 entrades, suposo que hi deuen ser, encara que amb el temps crec que algunes han estat eliminades o han perdut el seu contingut (bàsicament imatges) per alguna causa tècnica del servidor que desconec. Del segon, el comptador em diu que n’hi ha 1.151 més. Al estar ja passiu la necessitat d’explicar i comunicar-me ja no hi és i ha tingut alt i baixos en la seva continuïtat. Vaig intentar tenir un blog en castellà en el que traduiria algunes coses o hi posaria temes pensats per mantenir ponts oberts: “Hay otros más”, https://hayotrosmas.blogspot.com/ que diu que té unes 321 entrades, pràcticament està mort des del 2013. Hi ha un apartat del blog, entrant a la dreta, que em fa especial goig que és el d’escrits, xerrades, record i vivències. Aquí hi ha cosses repetides o agrupades del propi blog i altres que estan disseminades, ves a saber per on, que penso que és interessant recollir. L'apartat de les fotografies està abandonat de fa temps.

Sumant-ho tot, sembla que hi ha més de tres mil entrades. Déu n’hi do! Em diuen que he d’escriure un llibre..., amb aquest material que ho faci la IA. En aquests vint anys he explicat de tot. Activitat política, aficions, viatges, pensaments, opinions, lectures, acudits,... Vaja, qui vulgui saber de mi ho té molt fàcil, soc un llibre obert... al ciberespai. Ah, perdoneu, hi deuen haver moltes faltes d'ortografia i de sintaxi.

Aquella entrada va ser saludada per alguns amics i coneguts, llavors joves, que també patien la febre d’estar al que se’n va dir la blogoesfera.

En Ramon Bassas, que encara està en actiu: https://ramonbassas.blogspot.com/ que va ser el que em va insistir més en que em fiqués en aquesta aventura. Incansable i més ara amb la seva actual responsabilitat política.

En Joan Salicrú que em sembla que atrafegat com va amb diversos projectes a les mans i al cap, té el seu aturat fa un parell d’anys: https://joansalicru.blogspot.com/ encara que continua molt actiu al ciberespai.

En Miguel Guillen, ara més ocupat en el seu futur universitari, però que encara va publicant intermitentment coses interessant d’història local: https://miguelguillen.blogspot.com/

La Judith Vives, molt activa a les xarxes en la que ens posa les dents llargues explicant-nos la seva activitat cultural pública i privada, que manté al dia la seva pàgina pròpia: https://judithvives.com/sobre-mi/

En Joan Safont que no sé veure si encara té pàgina pròpia però té entrada a la Wiquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Safont_i_Plumed . Jo, que sé d’alguna de les seves vicissituds personals, he vist admirat com anava creixent el seu reconeixement com a periodista i escriptor.

Llevat d’en Ramon, els altres són de la generació dels meus fills. Avui, vint anys després, tots ens hem fet grans, fa temps que soc avi, també està registrat al blog: https://manelmas.blogspot.com/2011/08/en-gerard-ja-es-aqui.html

Des d’aquells temps, avui llunyans, quasi prehistòrics, el ciberespai ha canviat molt. El microblogging ho ha canviat tot, son les xarxes socials, i no sé pas sí per bé. També hi estic, però darrerament passo del X i al Facebook parlo d’alguna que altra activitat que faig i de temes més epicuris: menjar, paisatges, imatges, ...  hi trobo amics que em fan agradable estar-hi. Ja no necessito per res la confrontació política però hi deixo també el que escric al blog, sigui o no polític. Els més joves estan en altres xarxes. Tots aquells que em van animar a entrar en aquest món hi son força actius també, estan “a la page” d’avui.

Moltes gràcies a ells amb qui mantinc un vincle d’amistat i moltes gràcies a tots aquells que entren a casa meva per veure’m si en tenen curiositat o afició. A la capçalera del blog hi mantinc aquell gadget que vaig copiar de no sé qui que diu “Eres lo que escribes. Eres como escribes.”

No sé pas quant durarà més aquesta activitat de mantenir el blog, tampoc sé pas quant durarà el que l’escriu. Veurem... son els temps i els dies que ens ha tocat viure.

20 de juliol.