Des del temps de la pandèmia
tenia ganes d’anar a Zurich,
estar-hi, i des d’allà fer algunes
altres visites. S’ha donat la possibilitat de complir aquell desig en
companyia d’una parella de amics de l’edat amb qui tenim molt bona relació i
coincidents afinitats en sortides d’aquesta mena.
Zurich és una de les ciutats amb millor qualitat de vida del
món
Volia veure tres coses, La Kunsthaus de Zürich, la biblioteca
de l’abadia de St. Gallen (San Galo) i el Museu
Paul Klee de Berna. Les hem vist totes tres i també més coses, i ens han quedat algunes altres, però hem aprofitat molt tant la programació que vam fer com
les oportunitats que es van presentar. Pràcticament no vam tenir hores mortes i
arribàvem ben cansats a l’hotel a l’hora de dormir. Tampoc haguéssim pogut fer gaire bé res a l’hotel
ja que era un “low cost” (Suïssa no és barata) que ni tant sols tenia
recepció. Vaja, però, amb un llit per dormir i un bany escadusser ja n’hi havia
prou.
És la
tercera ciutat més cara d'Europa i la segona ciutat més cara de Suïssa després de Ginebra
De Zurich vam recórrer tot
el seu rovell de l’ou, l’Alstadt, des de l’estació central, l’imponent Bahnhof,
i el LandesMuseum, impressionant i inacabable, fins al Quaibrüke,
el pont que tanca el llac de Zürich amb la font de Ganimedes i
comença a desguassar pel riu Limmat. A la dreta del riu, el carrer de
les botigues més cares del món i els bancs internacionalment coneguts, la Bahnhofstrasse.
Els dos turonets a banda i banda del riu, el Lindehof on s’hi van
assentar els romans i el de la Universitat pujant-hi amb el Solibahn.
El barri antic, a l’esquerra, turistitzat, botigues, bars i restaurants (fins i
tot la Bodega Española), el cèlebre
Cabaret Voltaire
on va començar el moviment Dada; seguint la Niederdosfstrasse des
de la Grossmünster, la catedral protestant, que sols vam poder veure de dins
-després de varies temptatives, degut als horaris i l’ocupació limitada- ja que
estan rehabilitant la façana i les dues imponents torres.
Les altres esglésies, la veterocatòlica suïssa dels Agustins; les reformades, St. Peter amb el seu rellotge grandiós, la Fraumünster amb els vitralls de Chagall i Giacometti; la desafectada Wasserkirche amb vitralls de Giacometti també, i a fora l’estàtua de Zwingli que va encendre la Reforma aquí. El Rathaus del segle XVII, que suposo que sols és representatiu, ja que no és massa gran. Ens va quedar per veure la Liebfrauenkircke, aquesta sí católico-romana, al costat de la Universitat, el pont de Calatrava, ja més amunt, en el llac, i tantes altres coses! ...
Dinar en un italià, servit per
italians i sopar en un altre italià amb un cambrer veneçolà. Al lloc de l’hotel,
a tocar de l’estació central, teníem a sota un restaurant indi, a la mateixa cruïlla,
a una altra cantonada, l’italià del sopar i al davant un peruà, més avall un
vietnamita. També vam sopar un dia en un grec sense cambrers, ves a saber d’on
eren els cuiners; en un libanès amb una cambrera peruana; en un altre italià
amb una cambrera dominicana. Les empanades del darrer dia per sopar anant cap a
l’aeroport servides evidentment per una dependenta argentina. Ah!, i en un “xino”
ens va atendre un xicot de Girona. Vam menjar suís, però en un dels restaurants la cambrera era portuguesa. No ens vam estar de menjar una fondue
de formatge, un Zürcher
Geschnetzeltes amb rösti,
i òbviament un bratswurst suís amb patates, sempre acompanyat tot amb
cervesa ja que el vi és prohibitiu.
Dels habitants empadronats, un 30,6%
(115.379 persones) no tenen la nacionalitat suïssa.
Quan ordeni i retoqui les fotografies
que vam anar fent en el viatge donarà per un àlbum dels grans.
7 de maig.
