1-2015. Explicació per “LaRiera48” del pregó de Les Santes de 1999.

Pel juliol de l’any 2015, el blog de comentari de l’actualitat política mataronina, LaRiera48, va publicar un article sobre la primera Crida que aniria a fer el nou Alcalde de la ciutat David Bote tot revisant la història d’aquell acte que dona inici oficialment a la Festa Major de Les Santes.

En el primer redactat de l’article feien una referència incorrecta al polèmic Pregó de 1999. Vaig fer avinent als autors que en contra del que deien aquell Pregó no es va arribar a celebrar i així ho van corregir tal com consta si es vol consultar l’esmentat article.

Fruit d’aquell avís de rectificació vaig fer una nota que tinc guardada com a “Per La Riera 48” que segurament els deuria enviar posteriorment per explicar amb una mica de detall què va passar des del meu punt de vista amb aquell deslluït esdeveniment. Crec que no es va publicar mai i ara en aquestes pàgines mig amagades del blog la reprodueixo.


“L’any 1999, poc després de guanyar les eleccions per majoria absoluta, es va programar -no es va arribar a celebrar- un pregó institucional a porta tancada al Monumental, que va generar gran controvèrsia i va ser la causa de xiulets a la Crida.”

Al anar a escriure tal com us vaig dir pel Twitter una petita correcció al vostre escrit sobre les Santes he vist que ja ho heu fet. Sí, volia dir-vos que l’acte de fer un pregó l’any 99 no es va arribar a celebrar tal com dèieu erròniament en la primera versió del vostre article. Manteniu, però, la versió de que era un acte a porta tancada –característica que es va dir en aquell moment i que així ha passat a la història-, fet que no és del tot exacte.

Com sabeu, a la Festa Major de Mataró no hi ha –a diferència de moltes festes majors- pregó. Hi ha la Crida a la Festa Major que no és exactament el mateix. Primer –des del 79- va ser una crida de l’alcalde a la festa. Més endavant es va intentar un format híbrid entre Crida i Pregó a càrrec d’algun personatge més o menys públic que va donar de sí el que va donar fins a tornar a la Crida sols de l’alcalde tal com la coneixem avui.

L’any 99 vaig pensar en omplir el que era al meu parer un buit en la festa programant un acte institucional que no trencava –també al meu parer- res del que venia sent la programació de les Santes. Tot mantenint la Crida del dia 25, vaig pretendre fer un Pregó més formal, amb un pregoner escollit per poder fer un comés d’aquesta mena, d’una forma més còmoda com era fer-ho al Teatre Monumental amb els assistents asseguts i amb aire condicionat, lluny evidentment de les característiques de la Crida que comporten que no pugui ser així (Recordo que en Josep Lluis Comeron que un any va ser convidat a fer la Crida deia que per les característiques de l’espai i l’hora no es podia fer una Crida gaire llarga). El pregoner llavors escollit va ser un mataroní locutor de ràdio que tenia un cert nom a la ciutat, en Ricard Aparicio (del que per cert, ara no en sé res, què fa, on treballa). Em consta que s’ho va preparar, ja que vaig veure els papers que duia el dia que no es va poder fer l’acte.

Ara ve el tema de fer-lo a porta tancada. No, era per invitació. La meva pretensió era aplegar a representants de la ciutadania sense fer-ne especial distinció i vaig pensar en totes les entitats que hi ha a la Ciutat que treballen tot l’any amb els més diversos objectius. Parlo de memòria –a vegades és traïdora- crec que eren més de tres-centes, a cadascuna de les quals se’ls hi va donar  quatre invitacions per què les adjudiquessin a qui ells creguessin més convenient. 4 x 300=1200 entrades, al Monumental crec que sols hi caben unes 800 persones amb el que d’entrada ja vam programar amb owerbooking.

Crec que varen ser varis els factors (que ara no ve a tomb mencionar) que van contribuir a que hi hagués un moviment contrari a la celebració d’aquest acte i una revolta tal a les portes del Teatre que vaig decidir suspendre’l ja a dins del Monumental pensant que no tenia cap sentit començar una Festa Major d’aquesta manera. Es va fer evident que l’alcalde no podia programar un acte de Santes, purament institucional, pel seu compte sense atendre als delicats, o potents, mecanismes de funcionament de la nostra Festa Major. Ja mai més vaig tornar a pensar en la possibilitat de fer anar el corrent en alguna direcció que m’interessés per la raó que fos. Les “batalles” pels canvis d’ubicació de determinats actes  que eren precisos sols motius de seguretat ho fan palès. Sempre m’he interrogat sobre com deu fer-s’ho l’Ajuntament de Barcelona per fer el pregó de la Mercè al Saló de Cent, però, vaja, no val la pena pensar-hi massa.

El fer un acte institucional a l’inici de la Festa Major tampoc era cap cosa extravagant tota vegada que des de l’inici dels ajuntaments democràtics es venia fent. Primer, continuant una recepció oficial que venia dels temps del franquisme al Saló de Sessions de la Casa Gran on en Miracle servia un acurat “piscolabis” a las “fuerzas vivas” de la ciutat (mai tant ben dit, uniformats militars inclosos), en mig d’una calor xafogosa al acabar la Crida el dia de Sant Jaume. Més endavant, ho vàrem canviar per una recepció a les colles que feien la festa al pati de la Residència de Sant Josep, també servida per can Miracle, que vaig decidir tallar quan vaig veure d’una part que hi havia molt d’espavilat que s’hi colava sense saber massa bé quina era la seva aportació a la festa (vaja, que s’hi presentava per la cara i s’aprofitava) i d’altra que alguns varen començar a venir de calça curta i samarreta trencant el que havia de ser al meu mode de veure el respecte d’una recepció de la Corporació municipal a representants ciutadans. D’aquesta evolució, que ja venia produint-se des de feia vint anys, va néixer l’idea d’un acte institucional de la Corporació a representants de les entitats mataronines a través d’un Pregó al Monumental. No va ser possible. Una història més.

El que ara em sorprèn, i a tothom sembla que li està bé, és el fet que la Comissió de la Festa –suposo- organitzi d’un anys cap aquí un acte nou –tant respectable com qualsevol altre de les Santes- i pressuposi que la Corporació l’ha d’assumir presidint-lo –o al menys presenciant-lo-  des del balcó de l’ajuntament pel sol fet de que hi participen els gegants de la Ciutat.

Llegeixo sobre l’acte de la nit del 28 al 29, “No n’hi ha prou”, En les darreres edicions l'acte ha perillat per la possible no presència de les autoritats al balcó de l'Ajuntament. Els seus organitzadors recalquen la importància del fet i defensen la necessitat que les autoritats presenciïn l'última dormida de Santes, tal com comenta Rodríguez: "A totes les dormides hi ha alcalde i regidors, sense autoritats no té cap mena de sentit".

Es a dir, els organitzadors de l’acte- suposo que formalment la Comissió de la Festa Major- determinen el capteniment de les autoritats de la Ciutat. “Blanc i en ampolla: llet”.

Sí, tal com dieu, em vaig anar distanciant emocionalment de la nostra Festa Major fins a tal punt que no vaig considerar convenient en els darrers anys de ser alcalde, a començaments del nou segle (que lluny queda, oi?) posar-me els atributs del càrrec per anar a l’Ofici. Sí, la banda i la vara. La vara que segons el professor Tierno Galván que va ser alcalde de Madrid, era “el símbolo totémico de dominación sobre la tribu”. No pagava la pena.

Perdoneu la llargària de l’escrit. A la vostra disposició.

 

25 de juliol 2015.