A la tardor del 2006, en Joan
López Alegre que havia estat regidor del PP des del 1991 en els
Consistoris en que vaig participar i amb el que mantinc una bona relació
personal em va demanar si volia intervenir en una convenció de càrrecs
directius d’una empresa que ell assessorava en temes de comunicació (havia,
crec, sortit de la política. Desprès hi va tornar, i en va tornar a sortir). Es
tractava de fer una exposició sobre temes de comerç exterior i més en concret
sobre la balança de pagaments espanyola. Crec que vaig encertar el títol “Exportando
hipotecas” a la vista del que va succeir desprès al 2008 amb la crisi
financera.
Me la vaig “currar” molt, tant en el seu
contingut com en la presentació, un llarg power point. Al menys això crec, en
vaig quedar i n’estic satisfet.
Aquesta exposició la vaig repetir mesos
més tard en un seminari de la residència d’estudiants “Fernando de los Ríos” de
la Universitat Carlos III de Madrid.
Ara (2020) li he demanat que em recordi què era
aquella empresa per contextualitzar l’explicació que els vaig donar.
“L'empresa es deia Wonderware,
encara existeix però ara te uns altres propietaris, era una multinacional
britànica que va aterrar a Espanya i es va instal·lar al Parc Tecnològic del
Vallès, es dedica a software per plantes industrials i la conferència es va fer
en un marc de xerrades a tot el món, per això es deia Wonderworld. Aquelles sessions tenien diversos destinataris,
directors de plantes de producció, caps de qualitat i també, que era el cas que
va portar a demanar-te col·laboració, directius d'empreses de sector públic.”
Així estava la política comercial exterior en els anys bons. Desprès
del 2008 i la crisis, tot es va capgirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada