1-2005. De la meva pertinença a Òmnium cultural.

 De la meva pertinença a Òmnium cultural.

Vet aquí que rebuscant alguna cosa entre els papers i documents que tinc guardats (mal endreçats) m’ha sortit un grapat de “carnets” de entitats i/o fets diversos dels meus ja llargs anys. Entre ells un d’Òmnium cultural que deu ser d’almenys vint anys enrere ja que l’adreça que hi figura fa més de 18 anys que la vam abandonar.

 

He anat a buscar la carta que va motivar el meu allunyament de l’entitat i a donar-me’n poc després de baixa. Va ser en motiu del referèndum per una Constitució europea al 2005.

 

 

 

 

Mataró, a 29 de gener de 2005.

 

 

Sr. Jordi Porta

President de ÒMNNIUM CULTURAL

Diputació, 276, pral.

08009 Barcelona

 

 

Benvolgut Sr.:

 

Vaig tenir coneixement, primer a través dels mitjans de comunicació, i després pel butlletí de l’entitat que recentment m’ha arribat a casa, de que heu posicionat Òmnium Cultural, suposo que després dels acords orgànics corresponents, pel vot negatiu en el proper referèndum sobre la Constitució europea, fent alhora activa campanya per aquesta posició.

 

Soc soci d’Òmnium Cultural des de fa molts anys, més de vint. Soci força passiu, ja que he participat poc, per no dir gens, en la vida associativa de l’entitat, però soci al cap i a la fi, i estic molt incòmode i amb desacord amb la posició que heu pres.

 

He de manifestar-vos la meva sorpresa per alguns dels arguments que doneu per justificar aquest clar posicionament negatiu. Alguns d’ells estan força allunyats dels fins de l’entitat que son, no oblidem-ho, culturals. Malgrat que a ningú se li pot qüestionar d’opinar sobre el que vulgui, si que algunes opinions es relativitzen i queden menysvalorades quant son allunyades del objectius específics d’una entitat.

 

No obstant, el tema central per l’Òmnium Cultural és el de la llengua catalana, i el seu reconeixement al Tractat pel que s’estableix una Constitució per Europa.

 

Sempre he cregut que les llengües i la seva pervivència van molt lligades a l’actitud dels poders públics, ja sigui en el seu manteniment i difusió, ja sigui en el seu declivi i desaparició. La història, des de molt antic, n’està plena d’exemples en un o altre sentit del que acabo d’exposar. O és que el llatí, i l’espanyol, en temps i espais diferents, no en son expressives mostres?. I la història recent a casa nostra, no és també un clar exemple?: gràcies al restabliment de la democràcia i a través de les seves institucions i dels seus serveis públics hem aconseguit el nivell de pervivència de la llengua catalana de que gaudim, i crec que d’aquest tema en puc parlar amb convenciment, sense pas oblidar que els poders públics son expressió de les forces que es donen a la societat que representen.

 

Mai com en els darrers mesos s’havia posat la taula la possibilitat d’avançar cap a una Espanya diferent de la centralista i unitària que durant molt temps s’havia imposat com a única. Ara, dons, que som força rics i molt lliures, podem tenir moltes esperances en el manteniment i perspectives de la llengua catalana. I des del Govern actual s’estan fent passes molt concretes i precises en aquesta direcció. Però les situacions son sempre dinàmiques. S’ha de tenir en compte d’on es ve i com s’hi ha arribat, i com s’evolucionarà i de quina manera.

 

Estem parlant d’una Constitució per Europa, i el pas que anem a donar té el seu sentit en el marc d’un procés històric que van començar uns pocs, que s’ha anat ampliant i que ho continuarà fent, amb membres components que tenen històries i ritmes diferents però que han sabut trobar els elements comuns, potser mínims per alguns, per anar construint aquesta nova realitat política inèdita en la història, tant pels objectius com pels instruments utilitzats.

 

I ara, el que anem a fer no és un pas en fals com dieu des de la Presidència de l’Òmnium, sinó que és un pas endavant. Potser l’haguéssiu volgut més gran segons la vostra forma de veure, però cal impulsar el que és possible amb els actors existents d’avui, no amb els actors ideals que os haguessin agradat a vós, i al que pensem com vós. Sols cal veure el patètic mapa d’Europa distribuït per uns partidaris del no, i les residuals companyies d’altres també partidaris del no, per comprendre la irrealitat d’alguna de les propostes que hi ha sobre la taula, i a la que heu apuntat a la vostra –la nostra- entitat.

 

Jo votaré si, i sense deixar de ser soci d’Òmnium  Cultural, però sense sentir-me en absolut representat per la posició oficial de l’entitat, faré activa campanya a favor que els ciutadans/nes a Catalunya entenguin que la proposta de Tractat que institueix una Constitució per Europa és un pas endavant per consolidar un gran espai de Pau, Llibertats, Progrés i Solidaritat que és el que permetrà als seus ciutadans/nes (més de 450 milions de persones), entre ells els que viuen a Catalunya, a poder defensar, debatre, dialogar, exercir i desenvolupar tots els seus drets, entre ells els lingüístics.

 

 

Manuel MAS i ESTELA

Alcalde de Mataró (1983-2004)

Diputat per Barcelona a les Corts Generals.