20 de maig del 2019

Adéu, Assumpta.


Sobtadament, encara no ens en fem al càrrec, la dalla de la Mort amb un cop sec se t’ha endut. No era previsible, com no ho són tampoc altres coses a la vida.

Et coneixia de fa molts anys, tants com els que fa que faig camí amb la M. Antònia de qui eres la millor amiga. De jovenetes. Ambdues us he fet molt, fins al darrer moment que no sabíem que ho seria. Abans d’ahir, al portal de casa, com cada dissabte, desprès de fer la primera volta pel mercat i jo tornant de comprar el diari. No m’ho puc creure encara.

Teníem exposicions a Barcelona per veure plegats, potser fins i tot en programaríem alguna amb un viatge no massa llarg. Ho parlaríem a la fresca de la terrassa de casa nostra aquest estiu, o a la fresca de l’eixida de la vostra, no gaire lluny l’una de l’altra. No, aquest any ens tocava a casa nostra.

D’algun tema no en parlàvem gens. Tu eres molt independentista i ens respectàvem les diferències amb aquests forma tant d’ara i aquí de no parlar-ne gens d’aquest tema. Però en teníem d’altres temes, especialment tu la il·lusió de gaudir de la jubilació que no feia gaire havies assolit amb múltiples i plurals activitats i que ens feia pensar molt en la teva mare que sempre la veiem amunt i avall per la ciutat i que va morir ben gran. No t’hi veurem, doncs, ja, ni en parlarem.

Discreta, amable, senzilla, treballadora, foren les teves característiques personals. Així et recordarem i et plorarem si ens surten les llàgrimes.

Salvador, una abraçada.

20 de maig.