«
L’évocation du surtourisme alimente l’historique procès du tourisme des classes
populaires»
Alors que l’Unesco recommande de placer Venise sur la
liste du Patrimoine mondial en péril, le géographe Rémy Knafou juge hypocrites
et infondées les dénonciations du « surtourisme » qui n’abordent pas
la question d’une « transition juste » du tourisme, estime-t-il, dans
une tribune au « Monde ».
La evocació
al sobre turisme** (excés de turisme) alimenta l’històric procés al
turisme de les classes populars.
El pla governamental
de regulació dels fluxos turístics, de meitat de juny, apunta justament el que
està en joc i el efectes de les freqüentacions sobtades i no regulades com orígens
de les disfuncions, en el temps i en l’espai. No parla pràcticament de “sobre
turisme”, però els medis n’han donat compte remarcant-lo, ja que el mot (la
paraula) agrada i el tema és de l’estació de l’any.
Des de fa uns anys,
l’expressió va ressorgint: en 2023, amb els reportatges a Itàlia sobre els
camins de Les Cinque Terre, on sandàlies i xancletes estan
prohibides; a Portofino, on l’alcalde va tenir l’idea “ubesque”
(d’Ubú) d’instaurar dues zones vermelles en les que els vianants no es podran
aturar, o també en la ciutat vella de Dubrovnik, a Croàcia, on
han prohibit les maletes amb rodes. Son una mostra de llocs on la (massa?) gran
freqüentació es el resultat de la conjunció d’un desig mundial i de la
democratització del turisme en un planeta poblat de vuit mil milions de
persones.
Un planeta on la
informació circula de pressa, arreu: un món en el que és suficient que una sèrie
sud-coreana de Netflix mostri una escena romàntica sobre un pontó del llac de Brienz,
a Suïssa, perquè el tranquil poble d’Iseltwald sigui envaït per milers
de turistes asiàtics, obligant a les autoritats locals a instal·lar un
torniquet d’accés de pagament a 5 francs suïssos (uns 5,20€). No es tracta pas,
aquí, de negar les efectes negatius del sobre turisme quan és
caracteritzat així, però el mot és sovint usat a tort i a dret, ja que és un domini
en el que la confusió regne i és hàbilment mantinguda.
Política de
quotes.
Convé distingir entre
les metròpolis, on la major part de la població no viu del turisme i suporta
malament les intrusions turístiques en el seu espai quotidià, degut al
desenvolupament dels lloguers temporals; igualment, les curtes estances
alcoholitzades, els comiats de solters de nois i noies, a Amsterdam,
Praga o Budapest, que converteixen certs barris en
inhabitables (invivibles): és llavors quan l’acceptació del turisme es posa en
qüestió, però hi ha
solucions a aquests problemes quan es volen afrontar.
En els llocs
tancats i fràgils, en els que una freqüentació excessiva pot degradar el que
motiva la vinguda de visitants (la cala
de Sugiton, vora Marsella, o el Sant Sopar pintat per
Leonardo da Vinci, en un convent milanès), es sap gestionar aquest tipus de
situacions per una política
de quotes que permet conjuminar conservació i condicions satisfactòries de
visita.
En el llocs “turistificats”,
dels que Venècia és l’exemple més conegut, l’evocació recurrent
al sobre turisme per les autoritats i els medis que els fan ressò sols
serveix per fer una cortina de fum que dissimula una inacció deliberada, d’aquí
la inexorable progressió dels lloguers turístics de curta estada contra els que no s’ha pres cap
mesura a dia d’avui. En aquest any, 2023, en el que, segons una
associació, el nombre oficial de llits turístics estarà a punt d’igualar el nombre
de venecians, he constatat recentment la difusió en tot l’espai urbà de
lloguers turístics, incloent-hi les perifèries menys atractives i això, en
detriment del lloguers anuals a la població veneciana, als més joves en
particular.
La
hipòcrita denuncia del sobre turisme per l’ajuntament amaga la preocupació
per continuar atraient el màxim de turistes, amb la complicitat d’una part de
la societat local; i, a aquesta confusió mantinguda per les autoritats locals s’hi
ajunta des de fa poc la contribució de la UNESCO que recomana inscriure
la ciutat a la llista de Patrimoni mundial en perill, considerant que “els
impactes del canvi climàtic i del turisme de masses amenacen causar canvis
irreversibles al valor universal excepcional del bé”. Barrejant dues qüestions,
en part lligades, però que no són de la mateixa naturalesa, La UNESCO
fingeix ignorar que el turisme de masses tant vilipendiat és indispensable per
assegurar el manteniment del patrimoni que, sense el turisme, seria més enllà
del perill.
Útils de regulació.
Altre
més, l’evocació del sobre turisme alimenta l’històric procés al turisme
de masses, altrament dit turisme de molta gent, aquell de les classes populars
i mitges, que les nostres elits no han mai suportat l’haver de compartir amb
elles els llocs que abans els seus predecessors eren el únics a freqüentar.
El
procés recurrent del sobre turisme reposa així sobre la culpabilització o el menyspreu
als turistes: precipitant-se tots cap els mateixos llocs, serien una
prova de ceguesa o d’ignorància. Aquest procés és injust: ja que si el turista escull aquestes
destinacions, és que té raons per a fer-ho, en un sistema que és el nostre:
Així, el litoral francès és el destí de vacances preferit pel 62% de la
clientela europea, perquè les costes i les platges són llocs de convivència,
adaptats a tota mena de clienteles, familiars o individuals, joves i no tant
joves. Si els turistes van en massa al Mont Sant Michel, és perquè es
tracta d’un lloc únic, no substituïble, com ho són Venècia i el Machu
Pichu, altres llocs únics al món i pels que es poden instaurar eines de regulació.
En fi,
la denuncia del sobre turisme serveix als interessos de tots aquells que
desitgen vendre’ns viatges i estades alternatius, “fora dels camins
transitats”, sovint cars i, en el cas dels viatges llunyans, amb un cost
elevat pel planeta, per l’abundància d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El
marró estiuenc de la denuncia del sobre turisme continuarà doncs amagant
el bosc de les raons per les que es prefereix enfocar la llum del projector
sobre algunes situacions preocupants, però superables, i no denunciar els
veritables problemes d’un turisme que reca a entrar deliberadament a una “transició justa” consistent a fer compatible
transició climàtica i reducció de les desigualtats socials, aposta aquesta
d’una tot altra importància.
*Rémy Knafou és geògraf,
professor emèrit de la universitat Paris-1 Pantheón-Sorbonne, autor de “Reinventar
(veritablement) el turisme. Acabar amb les hipòtesis del turisme sostenible.”
(edicions du Faubourg)
**El sobre turisme és un terme general
utilitzat per descriure una situació en la que aflueixen tants viatgers a una
destinació que tenen un impacte negatiu sobre la població local i la seva
naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada