Ahir vam cloure les presentacions de llibres del curs
2020-2021 que sota l’aixopluc de Federalistes
d’esquerres hem vingut
fent des de Mataró. De fet el curs va començar molt tard, al desembre, quan vam
decidir impel·lits per la situació pandèmica acollir-nos a fer les
presentacions de forma virtual a través de la plataforma Zoom (sembla que els
promotors/ propietaris d’aquest mitjà s’han folrat d’ençà de la pandèmia). Crec
que hem tret un bon suc de la inversió del 14,-€ mensuals que val la subscripció
mínima anual per tenir accés d’una forma professional a la plataforma.
“El primer de tots”, la
recopilació dels treballs que l’Ernest
Lluch va fer al llarg de la seva estroncada vida sobre la figura
de l’economista català del s. XVIII Francesc Romà i Rossell i que ha ordenat i
editat l’amic Joan Armangué, va ser
l’objecte de la primera sessió del curs. Probablement molt acadèmica.
Desprès n’han seguit 14 llibres més, política, economia,
història, filosofia, tecnologia, novel·la, assaig, ... Hi ha hagut de tot.
Visions de la pandèmia des de punts de vista diferents. Connexions des de
diversos indrets (fins i tot des de Suècia), és a dir, facilitats dels autors
per explicar-se i facilitats del assistents, que ja no són sols mataronins o maresmencs,
per escoltar-los. Agraïment
de justícia a tots ells: autors, presentadors, assistents, propagadors
de la possible audiència a través de les xarxes. Satisfacció, doncs, per la
resposta rebuda.
Parlarem aquests estiu, tot fent una valoració que no sigui
tant cofoia com la present, de com ha anat tot plegat i si val la pena
continuar. Hi ha, però, “contractes”
parlats i tancats alguns d’ells per reprendre un nou curs: la Care
Santos, en Jordi Carrión, l’Enric Puig Punyet, en Joan
Salicrú, en Josep M. Fradera
que treu un nou llibre a començaments de tardor. Veurem...
Ahir en Jordi
Mercader ens va parlar de la mà de l’Enric Sala (dos bons amics) de “El
pla Necker”, una fabulació impossible (?) sobre un encàrrec que reben uns constitucionalistes saberuts de
part del Monarca per transformar el país en un estat federal. Sobre la taula,
en un palauet suïs que havia sigut propietat de Madame Staël,
pros, contres, exemples històrics, dificultats, resistències, moments claus i decisius,
... són analitzats. La història més recent, no sols la que arrenca amb la
Constitució del 1978, sinó més recent, de la tardor del 2017 a la Ciutadella,
embolicant-ho tot. “Sempre es surt emmascarat
d’una paella bruta”. Temps, temps, el procés, no el “procés”, serà llarg. Segurament nosaltres, els olds men, ja no el
veurem.
Les tres darreres presentacions donen per relaxar-s’hi
aquest estiu: “Les ciutats interiors”
d’en Lluís Bassets; “El diari de la guerra” d’en Manuel Reventós; “El pla Necker”, d’en Mercader.
Però els lletraferits (o els que ens pensem que ho som) anem
comprant llibres i de la pila de pendents ja he fet la meva tria per afrontar
la canícula. En són sis:
-Un assaig clàssic, el de Stefan Zweig sobre Erasme de
Rotterdam. “Amb
tota la força de la seva intel·ligència brillant i contundent combaté, durant
tota la vida i en tots els camps, els fanàtics que, presos dels seu propi
deliri, volien tenir sempre la raó.” Quaderns Crema, B-2021.
-Un llibre de poesia per anar llegint-lo a estones, als capvespres.
L’antologia que va fer de la seva
mateixa obra Joan Margarit i que va
treure en una curada edició Proa. B-2020. “Sensual, solitària, voltada/ per la sonora senectut del
mar/i pels crits militars de les gavines./ El somni clandestí d’un home gran.”
-Una de les reflexions del moment, “Contra la España vacía”, Sergio
del Molino, Alfaguara, B-2021. Continuació i auto rèplica del seu anterior èxit
que va posar sobre la taula precisament el tema de l’Espanya buida. “..., un patriota constitucionalista es lo opuesto a un
nacionalista. En tanto que comunidad política abierta y compleja, la patria es
flexible y no exige más peaje a sus miembros que
la aceptación de unas normas elementales de convivencia democrática.”
I tres darreres novel·les d’autors que segueixo: de la Donna Leon i el seu Brunetti, “Esclaus del desig”, Ed. 62, B-2021; el
de Petros Màrkaris i el comissari Kostas
Jaritos: “Ética para inversores”,
Tusquets ed., B-2021; i un bon “totxo”
de Leopoldo Padura: “Como polvo en el viento”, també de
Tusquets ed.B-2020. Crec que aquest darrer em portarà dies, però tinc tot l’estiu
per endavant.
És el moment de deixar d’escriure, al menys ara així ho
penso. També veurem...
15 de juliol. Vacances.
