29 de juliol del 2021

Un gran economista.

Estic aconseguint posar-me al dia de diaris guardats endarrerits. De revistes no vaig tant bé, en tinc una pila i no diem ja de llibres que no hi ha, ni hi haurà, forma. Tot s’anirà fent, mica en mica.

Joaquín Estefanía, incansable propagador de J.M. Keynes, va publicar ara ja fa un mes un nou article sobre l’economista anglès: “Aquel bombero del capitalismo”, a Ideas de El País, 27/6/21, suposo que a partir de l’aparició d’un nou llibre sobre KeynesEl precio de la paz. Dinero, democràcia y la vida de John Maynard Keynes Zachary D. Carter, ed. Paidós.




L’article és interessant com sempre ho fa Estefanía, però ara vull ressaltar el que m’ha cridat l’atenció. És l’explicació que fa del què és ser un gran economista segons l’autor ressenyat.

“Y él (Keynes), al escribir la necrológica de su maestro Alfred Marshall, definió esta profesión del siguiente modo: el gran economista debe poseer una rara combinación de dotes; debe ser matemático, historiador, estadista y filósofo; debe comprender los símbolos y hablar con palabras corrientes, debe contemplar lo particular en términos de lo general y tocar lo abstracto y lo concreto con el mismo vuelo del pensamiento; debe estudiar el presente a la luz del pasado y con vistas al futuro; ninguna parte de la naturaleza del hombre y de sus instituciones  debe quedar por completo fuera de su consideración; debe ser simultáneamente desinteresado y utilitario, tan fuera de la realidad y tan incorruptible como un artista, y sin embargo, en algunas ocasiones tan cerca de la tierra como el político:”

Res més, senyor jutge.

29 de juliol.

26 de juliol del 2021

Tal dia com avui. Records i homenatge.

Finals de juliol, el cel és ben blau i la llum del sol al migdia fa mal als ulls.

 

L’Anna se’ls mira condescendent des de la seva cadira tot ventant-se. Són dies de calor xafogosa a la vora de la mar.  A la taula, en Manuel i en Remigio, prenent-se una cervesa, comenten la jugada d’allà a baix.

-Enguany torna  a ser diferent, com el passat 2020. Noi, la pandèmia ha esguerrat tantes coses...

-Guaita, han escampat els gegants de la ciutat, els “institucionals” no, els altres, per les botigues del centre, dins de muralles.

-Quines muralles? Ah, sí, home, aquelles que no vam arribar a tenir mai acabades.

-Continuen inventant-se tradicions centenàries com fèiem nosaltres.

-Oh...,i diu que la Missa de Glòria no la cantarà el poble, aquella barreja de rates de sagristia i menja capellans.

-Et vaig dir que no li expliquessis tantes coses a Sant Pere, després passa el que passa.

-Però el programa no està gents malament donades les circumstàncies.

-Sempre hi haurà remugaires i forassenyats, ja hi pots comptar. És part de la festa.

Murri l’un, sorneguer l’altre, ja se’ns ho miren de lluny, des de fora.

Durant un quant temps ells van ser cor, cervell i mirada de la festa. Abans i després n’hi hagué d’altres. D’esquenes,  braços, cames i cares n’hi ha amb ganes i de sobres. Els recursos per fer-la anar, com sempre, de l’administració de la Casa Gran. Els seus dignes representants també fan els “gegants”.

-Podríem tornar a donar-los una mà ara que calen idees noves i trencadores.

-No, ja no podem i tampoc cal. Els temps són uns altres. Els nous camins els emprendran els vius.

L’Anna deixa anar mirant l’infinit:

-Potser ja és hora de començar-ne a fer una història. Ve tamborinada, puntual i petita, com cada any.




Us tenim ben presents ara que la Barram ens crida a la festa.

26 de juliol.

23 de juliol del 2021

Navegant en l’oceà digital.

Nàufrag analògic, intento sortir de l’illa en la que hem quedat varats els de la nostra edat, ja provecta. Anar a navegar per l’oceà digital i estar al món. Les plomes estilogràfiques que havia utilitzat temps enrere ja són sols objecte de decoració. Els bolígrafs acumulats d’hotels, empreses, esdeveniments diversos serveixen per fer els primers esborranys d’escrits que després passaré al l’ordinador, com el que ara he fet servir que és de la Caixa Laietana, desapareguda fa deu anys. Els llapis són buscats delerosament pel néts per dibuixar.


La pandèmia ens ha forçat  a abandonar la presència, ens ha abocat a la virtualitat. És el món d’avui i el del demà. Les presentacions de llibres les hem fet per Zoom, ja ho vaig explicar (aquí). Hi ha la possibilitat de gravar-les, però cal estar atent a fer-ho (moltes vegades m’he despistat de posar-les en marxa) i de com conservar-les. Els de Zoom t’ofereixen fer-ho, tenir-les en el núvol, pagant. Però pots baixar-les a l’ordinador i editar-les pel teu compte. Això és el darrer que he aprés a fer. Passar del Mar de Màrmara al Mar Negre.

Passa que com a navegant maldestre no he aconseguit conservar totes les que podia haver mantingut i les que han sortit, han sortit com han sortit. Ho lamento pels autors i presentadors que s’han esvaït en l’espai cibernètic. Els navegants als inicis anaven en tentines i a copia de mirar l’estrella Polar, i altres estrelles del seu cel, van aprenent a solcar el procel·losos mars (oi que es diu així..., procel·losos?)

Ara puc oferir algunes presentacions, o part d’elles. 6 de 15, no està malament, el següent curs serà millor. Les altres, o no les vaig gravar, o les vaig esborrar sota la pressió de la plataforma que em deia que tenia la capacitat d’emmagatzematge sobrepassada i que pagués per ampliar-la. Havent descobert com servar-les puc superar aquell escull. Demano disculpes als que no he aconseguit reproduir.

Tinc compte a You tube des de fa temps, encara que mai l’havia fet servir llevat del dia llunyà en que el vaig obrir. No es tracta de penjar per a tothom, en obert, el que hem fet en les presentacions. Ho he penjat en “ocult” que vol dir que sols aquells a qui faré coneixedors de l’enllaç a aquets vídeos podran accedir-hi, com ho faig en aquesta entrada. Veurem com anirà aquesta nova travessa per l’oceà digital i si caldrà mantenir o adreçar el rumb.

De moment, aquí teniu els enllaços a algunes de les presentacions que hem fet aquesta temporada.

 21 d’abril: “El fill del xofer” amb Jordi Amat i Conxa Parramón : https://youtu.be/S4Ay-CMg6XQ

26 de maig: “La manada digital” amb Josep Burgaya i Ferran Ruiz:

https://youtu.be/DWIAxewB4EY

8 de juny: “Tiempo de cuidados” amb Victòria Camps i Pilar González-Agápito: https://youtu.be/OHiSmxh25ak

16 de juny: “Decálogo del buen ciudadano” amb Víctor Lapuente i Cinto Amat: https://youtu.be/KS1jQAD-tMI

7 de juliol: “Diari de la guerra i Barcelona viscuda” amb Josep M. Muñoz, Laia Reventós i Josep Puig-Pla:  https://youtu.be/Vbe9svFJdT0

14 de juliol: “El pla Necker” amb Jordi Mercader i Enric Sala: https://youtu.be/fgCeXhp2DOI

 

Si us interessa alguna d’elles teniu una estona per entretenir-vos i gaudir-ne. Gràcies, estrella Polar, encara sóc intrèpid.

23 de juliol.

15 de juliol del 2021

Final de curs/ Tarea de vacaciones.

Ahir vam cloure les presentacions de llibres del curs 2020-2021 que sota l’aixopluc de Federalistes d’esquerres hem vingut fent des de Mataró. De fet el curs va començar molt tard, al desembre, quan vam decidir impel·lits per la situació pandèmica acollir-nos a fer les presentacions de forma virtual a través de la plataforma Zoom (sembla que els promotors/ propietaris d’aquest mitjà s’han folrat d’ençà de la pandèmia). Crec que hem tret un bon suc de la inversió del 14,-€ mensuals que val la subscripció mínima anual per tenir accés d’una forma professional a la plataforma.

“El primer de tots”, la recopilació dels treballs que l’Ernest Lluch va fer al llarg de la seva estroncada vida sobre la figura de l’economista català del s. XVIII Francesc  Romà i Rossell i que ha ordenat i editat l’amic Joan Armangué, va ser l’objecte de la primera sessió del curs. Probablement molt acadèmica.

Desprès n’han seguit 14 llibres més, política, economia, història, filosofia, tecnologia, novel·la, assaig, ... Hi ha hagut de tot. Visions de la pandèmia des de punts de vista diferents. Connexions des de diversos indrets (fins i tot des de Suècia), és a dir, facilitats dels autors per explicar-se i facilitats del assistents, que ja no són sols mataronins o maresmencs, per escoltar-los. Agraïment de justícia a tots ells: autors, presentadors, assistents, propagadors de la possible audiència a través de les xarxes. Satisfacció, doncs, per la resposta rebuda.

Parlarem aquests estiu, tot fent una valoració que no sigui tant cofoia com la present, de com ha anat tot plegat i si val la pena continuar. Hi ha, però, “contractes” parlats i tancats alguns d’ells per reprendre un nou curs: la Care Santos, en Jordi Carrión, l’Enric Puig Punyet, en Joan Salicrú, en Josep M. Fradera que treu un nou llibre a començaments de tardor. Veurem...

Ahir en Jordi Mercader ens va parlar de la mà de l’Enric Sala (dos bons amics) de “El pla Necker”, una fabulació impossible (?) sobre un encàrrec  que reben uns constitucionalistes saberuts de part del Monarca per transformar el país en un estat federal. Sobre la taula, en un palauet suïs que havia sigut propietat de Madame Staël, pros, contres, exemples històrics, dificultats, resistències, moments claus i decisius, ... són analitzats. La història més recent, no sols la que arrenca amb la Constitució del 1978, sinó més recent, de la tardor del 2017 a la Ciutadella, embolicant-ho tot. “Sempre es surt emmascarat d’una paella bruta”. Temps, temps, el procés, no el “procés”, serà llarg. Segurament nosaltres, els olds men, ja no el veurem.

Les tres darreres presentacions donen per relaxar-s’hi aquest estiu: “Les ciutats interiors” d’en Lluís Bassets; “El diari de la guerra” d’en Manuel Reventós; “El pla Necker”, d’en Mercader.

Però els lletraferits (o els que ens pensem que ho som) anem comprant llibres i de la pila de pendents ja he fet la meva tria per afrontar la canícula. En són sis:

-Un assaig clàssic, el de Stefan Zweig sobre Erasme de Rotterdam. “Amb tota la força de la seva intel·ligència brillant i contundent combaté, durant tota la vida i en tots els camps, els fanàtics que, presos dels seu propi deliri, volien tenir sempre la raó.” Quaderns Crema, B-2021.

-Un llibre de poesia per anar llegint-lo a estones, als capvespres. L’antologia que va fer de la seva mateixa obra Joan Margarit i que va treure en una curada edició Proa. B-2020. “Sensual, solitària, voltada/ per la sonora senectut del mar/i pels crits militars de les gavines./ El somni clandestí d’un home gran.”

-Una de les reflexions del moment, “Contra la España vacía”, Sergio del Molino, Alfaguara, B-2021. Continuació i auto rèplica del seu anterior èxit que va posar sobre la taula precisament el tema de l’Espanya buida. “..., un patriota constitucionalista es lo opuesto a un nacionalista. En tanto que comunidad política abierta y compleja, la patria es flexible y no exige más peaje a sus miembros que la aceptación de unas normas elementales de convivencia democrática.” 

I tres darreres novel·les d’autors que segueixo: de la Donna Leon i el seu Brunetti, “Esclaus del desig”, Ed. 62, B-2021; el de Petros Màrkaris i el comissari Kostas Jaritos: “Ética para inversores”, Tusquets ed., B-2021; i un bon “totxo” de Leopoldo Padura: “Como polvo en el viento”, també de Tusquets ed.B-2020. Crec que aquest darrer em portarà dies, però tinc tot l’estiu per endavant.

És el moment de deixar d’escriure, al menys ara així ho penso. També veurem...



15 de juliol. Vacances.

8 de juliol del 2021

L’etapa reina (Reina del Cel que els serafins baixaren...)

Barralet no vell encara ja que puja fins dalt al santuari de Montserrat malgrat li faci figa de nou el motor de la bicicleta que es va comprar precisament per poder continuar fent exercici. A aquest pas, si no saben arreglar-me-la, haurà resultat una inversió fallida i ruïnosa. Tinguem esperança... Tot i l’enuig de l’averia, un “xute” de moral a l’arribar a la porta dels santuari per les meves pròpies cames. Les indicacions del “mestre”, cadència, ritme, descans, ajut mecànic, estant sent cabdals en aquest Tour.

Hi ha partit encara!



A Monistrol, al peu de la muntanya, per refer forces, a El Pont del Gat. Bon servei, bon menjar i bon preu.



8 de juliol. Beer-Bike-Tour-2021.


6 de juliol del 2021

Tornem a ballar-la.


 -Jo sols he anat a una festeta amb una dotzena d'amics.

-Si, és així... Saps... en plena pandèmia cal evitar les festetes.

-Encara sóc jove... certament tinc que anar-me'n ara?

-No et preocupis... La teva mare, el teu pare i la teva àvia ens acompanyaran.

(Débétiseur)

No, no volem una “nova normalitat”, volem la vella. Ja passarà, serà un episodi per oblidar que deixarem enrere. Ara ja tenim als vells (i no tant vells) vacunats. Tornem-hi, que no ha estat res.

No és cert, no podem tornar a fer la vida d’abans. Hem de canviar d’hàbits i ho hem d’explicar. No pot ser que el jovent que està vivint en el millor dels mons cregui que sols pot “socialitzar-se” amb la promiscuïtat, l’alcohol i la nit. Ho sento, clar, ja sóc gran i no entenc el món dels joves. No pot ser que celebrem que ja tornin a surar aquests monstres moderns que són els creuers. No pot ser que pensem en les festes majors de sempre i que celebrem les rebaixes. No pot ser que tornem a omplir esbojarradament estadis i festivals. Vivim en comunitat i l’alegria i l’esbarjo d’uns no pot enterbolir les vivències i la tranquil·litat dels altres.

Hem perdut ja més d’un any per fer-ho comprendre. Calia mentalitzar a la gent de que res tornaria a ser com abans i que determinades pràctiques lúdiques s’haurien d’abandonar. No ho hem fet, la pressió dels interessos de la “vella normalitat” ha estat molt forta. Hauríem d’haver-los sotmès a una reconversió, sí, una reconversió per eliminació tal com es va fer amb  l’industria pesada obsoleta als anys vuitanta dels segle passat. Ara s’hagués tractat d’una industria (?) lleugera. Però, com és recondueix la distracció i l’esbarjo d’una societat rica, hedonista i insolidària? Difícil, però ja s’està veient que absolutament necessari. No, aquesta societat de l’oci no admet, perquè no ho pot admetre econòmicament?, que se la posi en qüestió. Hem de tornar als carrers plens, als espectacles multitudinaris i abarrotats, als viatges en ramat, a tocar-nos els uns amb els altres.

Tenim alternatives possibles, clar que potser més avorrides, més cultes, més sanes pel cos i l’esperit, més personals. Es podien haver aprofitat i potenciar-les.

No n’hem aprés res diu el professor Josep Oliver. “La dicotomia efectiva ha sigut entre economia i hospitalització”.  No hem comparat el que s’enfronten les generacions joves d’avui amb el que es van enfrontar les passades diu l’Enric González, “Hoy nos da bastante igual la vida de nuestros abuelos y bisabuelos. Pero vaya vidas aquellas.”  L’esforç dels sanitaris és menystingut als seus nassos. Guanyen les canyes i les tapes. Això rai, les vacunes no ens han costat res, ... o no és que han plogut del cel?

Ho pagarem car. Encara que per ells és el pollastre. Alguns ens ho mirarem de molt lluny, de tota la distància que puguem. Potser uns quants, desgraciadament i com a conseqüència, ja al marge o fins i tot des fora.

6 de juliol. No hi ha hagut tampoc "chupinazo" aquest any, i demà no caldrà posar-se davant el televisor a les vuit en punt.