en Paco Orozco
Les ciutats, les comunitats, les fan els temps
i les seves vicissituds i la gent amb els seus esforços. Avui ens ha deixat
Paco Orozco (D.E.P.). Nascut a Extremadura, des de La Llàntia va contribuir també
amb les nostres diferències a fer Mataró. Gràcies.
17-2-22
en Francesc Xavier Bada
El meu condol a la seva família, ens deixa una persona activa i compromesa. Descansi en Pau.
en Pere Solà Montserrat
En Pere no era pas massa més gran que jo, però suposo que la seva primera feina com a professor de matemàtiques va ser al curs que jo vaig fer preuniversitari a l’Institut de la Plaça de Cuba que aquell mateix curs ja va estrenar el primer edifici de la Plaça dels Bous, el Damià Campeny. Per tant vaig ser alumne seu. Anys després, vam tornar a coincidir, aquesta vegada al Consistori mataroní un mandat si mal no recordo, ell a les rengles de Convergència i Unió. No vam tenir pas mai grans tractes, però crec que sempre ens vam considerar cordialment ambdós i sento el seu traspàs.
He estat molt proper a la llarga família Solà Montserrat que ara tornen a perdre un dels seus components. A la Francesca i als seus fills i a tots els seus germans i germanes el meu més sentit condol.
25 de novembre.
en Pep Ros
Avui ens ha deixat del tot en Pep.
En el record: Teníem 10 anys quan ens vam conèixer (tot i
que érem veïns) i vam compartir aules
escolars uns quants anys. Més endavant, en la vida, vam coincidir, compartir,
fins i tot treballar allà mateix. Més tard, veure’ns de lluny, dissentir, saber
l'un de l'altre,... Ara sols queden els records.
El meu condol, Max i Cèlia. Una abraçada Helena.
16 d’octubre.
La M. Rosa ja se’n ha anat.
Una altra fulla que cau de l’arbre de la Vida. El seu
trànsit ja era ben prim, havia fet molt camí, tenia 91 anys. S’ha anat apagant
com la flama d’una xinxeta que no li queda oli.
Per Nadal seguim amb la tradició cultural de felicitar les
festes i desitjar bon Any Nou als coneguts. Cada vegada són menys aquells a qui
els enviem una postal amb les nostres lletres escrites a mà. Ara, confegeixes
un missatge digital, imatge, escrit, data i signatura i l’envies amb un clic
del teclat de l’ordinador, o del telèfon mòbil, a una llista que estableixes al
efecte.
Aquest any hauré d’escurçar força la llista dels que encara
reben el nostre correu postal. De fet, cada any és més curta. La M. Rosa hi era
en ella i fins no fa gaire també rebíem contrapartida dels seus bons desitjos
per nosaltres. Et tindrem present.
A nosaltres també se’ns escurça el trànsit.
M. Rosa descansa en Pau. M. Pilar, una abraçada.
15 de setembre.
En el traspàs de Antonio Jiménez.
A vegades “la senyora que porta la Pau”,
la Mort, la porta massa aviat, fins i tot a gent que encara no en necessita de
Pau, i segurament s’equivoca. Però és així de sorprenent i fantasiosa.
Ara l’ha portat a l’Antonio, molt,
massa, prompte.
Antonio, temps enrere, vas posar el teu
nom, és a dir la teva credibilitat entre la gent, sota el meu donant-me
recolzament. T’ho he d’agrair. Mentre “la senyora de la Pau” no em vingui a
cercar ho recordaré sempre i et recordaré. Descansa en pau, amic.
12 de setembre
En el traspàs de l'Encarnació Soler.
Ens vam creuar fa pocs dies pel Torrent.
A cop d’ull, primer, no us vaig reconèixer i us vaig saludar amb retard.
L’Encarnació fa mala cara, em digué la M. Antònia. Potser sí, vaig dir. Feia
temps que no us veia. No és pas que coincidíssim massa, però sou gent de la
meva generació, del meu veïnatge.
Ara, sobtadament penso, o potser no, no
ho sé, ella ens ha deixat. Una altra pàgina del meu llibre que s’esfulla, un
altre element del meu paisatge que s’esmuny.
El meu condol, Joaquim. Descansa en pau,
Encarnació.
7 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada