2- 2023. Jornada de debat sobre la gestió de l’aigua. 24-2-2023.

 

Xerrada per l’acte del PSC-Maresme.

 

1.       Introducció.

1.1. Agraïment als organitzadors

1.2. L’aigua és un bé públic (art.1 del text refós de la Llei d’Aigües) inclòs dins el domini públic hidràulic i gestionat, en el nostre cas, per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La utilització privativa d’aigua es fa a través d’una autorització (per aprofitaments de menys de 7.000m³/any) o per concessió (si és superior als 7.000m³/any) i posterior inscripció al Registre d’Aigües.
El Registre d’Aigües té caràcter públic, i la inscripció registral és el mitjà de prova de l’existència i situació de la concessió o aprofitament davant de tercers. Les persones titulars de drets d’aprofitament d’aigües inscrits gaudeixen de protecció administrativa. La inscripció real dels aprofitaments al Registre d’Aigües és la millor manera de garantir els drets dels usuaris a la utilització de l’aigua. Al  mateix temps, assenta les bases per a desenvolupar les actuacions pertinents per tal de preservar els seus drets i el recurs global pel futur. 

1.3. Objecte de l’exposició: Traspassar de forma senzilla i esquemàtica alguns coneixements que tinc sobre el sistema que regeix el cicle de l’aigua al Maresme. Coneixements fruit d’experiències viscudes. Parcials. Cada agrupació del PSC o cada GMS ha de completar-los i valorar-los en el seu cas municipal concret.

1.4. Mataró, AMSA: https://www.aiguesmataro.com/ca/el-cicle-de-laigua

 

 

2.       La “producció” de l’aigua.

2.1. Les fórmules tradicionals i limitades: pous i mines dels aqüífers existents. Els aqüífers més importants: la riera d’Argentona (Mataró, Argentona, Dosrius, Cabrera?) i la conca de la Tordera (municipis de l’Alt Maresme ETAP Palafolls, gestionada per SOREA) http://www.congresaiguacatalunya.com/acaa/docs/cac2016/comunicacions/cac_2016_labastament_daigua_a_lalt_maresme.pdf)

 

2.2. formules modernes: la portada del Ter a Barcelona https://www.atl.cat/ca/etap-del-ter_3170 i la dessalanitzadora de Blanes. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/infraestructures/dessalinitzadores/dessalinitzadora-de-la-tordera/index.html

 

2.3. Mataró: 20% pous i mines (Riera d’Argentona) de poca qualitat; 80% ATLL, bàsicament del Ter.

2.4. Municipis Maresme Nord (Arenys - Tordera), 60% ETAP Palafolls, 40% ITAM Blanes (la dessalinitzadora)

 

3.       Les conduccions vertebradores.

3.1. la canonada del Collet, a Dosrius, provinent de l’estació potabilitzadora de Cardedeu, que deriva a tots els municipis de la comarca del bisbat de Barcelona.

3.2. La canonada que surt de la ETAP de Palafolls que deriva a tos els municipis de la comarca del bisbat de Girona.

3.3. La interconnexió total de les xarxes metropolitanes (i més enllà?) a través d’ATL (abans ATLL): Llobregat, Ter, dessaladores. Compte amb el Ter que s’acaba el 2028.

3.4. Desconec, torno a l’apartat 1.2., quin és el grau, total o parcial, de connexió en aquest moments a cada un dels municipis maresmencs.

 

4.       La “distribució” d’aigua als consumidors: Responsabilitat municipal, gestió directe/ gestió indirecta. Que no vol dir gestió bona i gestió dolenta.

4.1. Gestió directa: Cal veure com s’executa, si per serveis municipal o a través d’organisme autònom (empresa municipal), Mataró, Argentona, no sé el cas d’Arenys de Munt, ...

4.2. Gestió indirecta: probablement, no ho sé, tot deu ser SOREA (AGBAR) que té una concessió amb temps determinat i cal analitzar quin grau de control es porta sobre ella. (Compte que hi ha més empreses interessades en aquest negoci)

4.3.  Grau de satisfacció dels consumidors en cada una de les modalitats i perspectives i posicionaments polítics (diferents?) sobre el tema. Dreta/ esquerra? Atenció posicions d’ERC (crec ambigües), més clares UP i CUP. PSC, més possibilista?

 

5.       La gestió de les aigües residuals.

5.1. La conducció pel clavegueram és responsabilitat municipal que la gestiona també com a serveis propi (directe), o en concessió administrativa (indirecta). Cal veure a cada municipi com va.

5.2. La conducció per col·lector i el tractament a les EDAR’s. Va càrrec del CCM. La creació del CCM va comportar la desaparició de les Mancomunitats inter municipals voluntàries (d’aigües residuals i domèstiques) i el traspàs a la nova administració (important, ja que els ajuntaments perden el control en mans d’un organisme de elecció de segon grau. Compte amb la repercussió en l’estat de les platges i les aigües pròximes). El funcionament d’aquest sistema (10 instal·lacions i els col·lectors) està encarregat a una empresa mixta que crea el Consell (20% Consell, 80% AIE formada per AGBAR, Rubatec i AMSA). Qui lidera l’AIE és AGBAR. Aquesta empresa mixta fineix el 2024. https://www.ccmaresme.cat/medi-ambient-i-canvi-climatic/sanejament-daigues-residuals/

 

6.       El reciclatge.

6.1. Tothom en parla, però no hi ha res en concret.

6.2. Recàrrega d’aqüífers.

6.3. Utilització per l’agricultura (Tub blau...)

Res més, moltes gràcies per la vostra atenció. Ara, a partir de les següents exposicions sou vosaltres els que heu de prendre consciència per determinar quina serà la vostra posició.

 

Mataró, 24 de febrer de 2023.