Quatre lectures
seguides sobre un dels temes més transcendents i d’actualitat del nostre món:
el canvi climàtic, o com li vulgueu dir, emergència, crisis, desastre,...
Potser n’he fet un gra massa d’aquesta petita immersió en el tema.
Em va atreure
primer el llibre de Tim Jackson: “Postcreixement. La vida després del
capitalisme”, ed. Arcàdia, B-2022, amb un pròleg de Joan Martínez Alier.
https://www.arcadia-editorial.com/llibres/postcreixement/
Entremig se’m va
creuar el de Jason Hickel: “Menos es
más. Cómo el decrecimiento salvarà el mundo”, ed.
Capitan Swing, M-2023, recomanat pel Financial Times com a llibre de
l’any 2021.
https://capitanswing.com/libros/menos-es-mas/
Vaig tenir
coneixement de l’obra de Enrique
Santiago: “Contra el mito del colapso ecológico. Por qué el
colapsismo es una interpretación equivocada del porvenir y como formular un horizonte
de transición transformador”, B-2023.
https://arpaeditores.com/products/contra-el-mito-del-colapso-ecologico
Em va atreure de la
taula de novetat de la llibreria el llibre de Joan Vila: “La fi de
l’abundància. Creixement sostenible o decreixement estable? Cap a un benestar
eficient i frugal”, Icaria ed., B-2023.
https://icariaeditorial.com/novedades/4785-la-fi-de-labundancia-jon-vila-788419200884.html
El meu respecte als
autors que afronten un tema de gran abast i actualitat, molt punyent i polèmic
per segons qui. Crec que a grans trets van en la mateixa direcció: anem
malament i és difícil corregir-ho.
Primer la situació:
estem consumint més recursos dels que tenim i a més en llencem més de les que
podem suportar.
Segon: qui és el
causant? Un sistema econòmic en el que sols preval el benefici econòmic d’uns
quants en perjudici de la majoria.
Tercer: quines
conseqüències té aquest desastre? Que si no l’aturem ens anem cap el precipici,
primer alguns més que d'altres i després tots plegats. La Humanitat en
perill, cap a la seva extinció.
Quart: hi ha
solucions? Sí, però no van en la línia dels interessos dels explotadors i els
que haurien d’aturar-ho els és molt difícil. Manca de poder real,
desconeixement, obnubilació provocada...
El d’aquí: Joan Vila. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vila_Simon
És un enginyer i empresari gironí (suposo que petit o mitjà, ja que està a la
PIMEC) del que m’ha interessat l’explicació de la paradoxa de Jevons. https://ca.wikipedia.org/wiki/Paradoxa_de_Jevons
Si l’objectiu final
és la recerca de més beneficis econòmics, les millores que es vagin introduint
en el sistema comportaran que es produeixi més i més sense pensar que potser no
és del tot necessari, però evidentment aquest és un tema que no es té en compte.
“El
plaer és curt, la felicitat és llarga. El plaer és visceral, la felicitat és
intangible, de bellesa etèria. El plaer és prendre, la felicitat és donar. Al
plaer s’hi por arribar amb substàncies, a la felicitat no. El plaer
s’experimenta en soledat, la felicitat en grups socials. Els extrems del plaer
porten a l’addicció, sigui de substàncies, o de conductes: no existeix
l’addicció a un excés de felicitat.”
El d’allà: Emilio Santiago. https://climatica.coop/entrevista-emilio-santiago-colapso/
És un gallec,
científic amb plaça al CSIC, doctor
en Antropologia, activista eco social i
militant i assessor de Mas Madrid
Al anar llegint el
llibre pensava: Benvingut a la política.
M’ha donat la
impressió que l’obra recull les batalles dels grups ecologistes radicals i a
l’esquerra de l’esquerra, no sé si sols centrades a Madrid o arreu. Ell és positiu,
crec que pot haver-hi solució i que cal no deixar-se caure en derrotismes. És
difícil, sí, però no impossible.
“El ecologismo está hoy dividido por numerosos debates, corrientes y
propuestas. Existe un mínimo común compartido en el diagnóstico y un amplio
abanico de opciones respecto a qué se debe priorizar y cómo podemos
conseguirlo.”
“En este punto del cortísimo siglo XXI, y aunque no todo valga, y contemos
con experiencia suficiente para que unes apuestas sean más series que otras, es
Bueno partir del hecho de que, en términos de voluntad transformadora, mucho es
lo que suma y poco lo que resta.”
Els
de més enllà: de Tim Jackson ja en tenia
coneixement, deu anys enrere vaig llegir “Prosperidad sin
crecimiento. Economía para un planeta finito”.
És un economista ecològic anglès https://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_Jackson
molt reputat. Amb el creixement continuat no anem enlloc, bé, sí, al desastre.
“Les persones que volen el canvi
tendeixen a no tenir poder. Les que tenen el poder tendeixen a no voler canvis.
Les possibilitats que hi hagi alguna mena de canvi depenen de la distribució de
poder codificada en normes socials. Les normes socials estan a mercè de
l’estat. La mercè de l’estat depèn inherentment de quin és el seu mandat. El
mandat forjat per la democràcia occidental és molt especial. El poder polític
està incòmodament lligat a proporcionar creixement econòmic.”
“La legitimitat del pacte social
forjat al gresol del capitalisme depèn fatalment d’una promesa falsa: que
sempre n’hi haurà més i més per a tothom. Aquesta promesa, al seu torn, és
massa fàcil de corrompre amb les dinàmiques del poder polític.”
El darrer també és anglès, però entre altres coses també és
catedràtic a la Autònoma de Barcelona. Jason Hickel https://revistaidees.cat/autors/jason-hickel/
també molt reconegut. El P.I.B. com a mala mesura del benestar, tot pel
creixement, però no ens desempalleguem d’aquest indicador.
“Está claro que la gente vive mejor ahora
que en el pasado, y parece razonable pensar que es gracias al crecimiento.
Actualmente, sin embargo, los científicos y historiadores están poniendo en
cuestión este relato. Hemos descubierto que, por increíble que parezca
tratándose de un discurso tan arraigado en nuestra sociedad, la base empírica
que lo sostiene es muy poco sólida. Resulta que la relación entre el
crecimiento y el progreso humano no es tan evidente como pensábamos. Lo que
importa no es el crecimiento en sí mismo; lo que importa es qué producimos, si
la gente tiene acceso a los bienes y servicios esenciales y cómo se reparten
los ingresos. Y, una vez superado cierto umbral, un mayor PIB no es absoluto
necesario para mejorar el bienestar humano.”
“En el fondo, eso que llamamos “la economía”
es nuestra relación material con otros seres humanos y con el resto del mundo
viviente. Tenemos que preguntarnos: ¿cómo queremos que sea esta relación?
¿Queremos que se caracterice por la dominación y la extracción? ¿O queremos que
se caracterice por la reciprocidad y el cuidado?”
Bé, ha estat una incursió en un tema
de gran actualitat i transcendència com deia al començar. Miro al meu voltant,
veig les notícies de cada dia, penso en el que faig jo mateix,... i m’adono de
la complexitat en la que ens movem i la dificultat de canviar el rumb de la
nau. No sé pas si ens en sortirem, si podrem viure d’una forma diferent, si acceptarem la frugalitat i el
decreixement. No ho sé pas.
Malgrat tot, Tim Jackson al
final del seu llibre escriu una frase que m’ha agradat molt:
“Però a la falda de les
muntanyes freqüentades pels déus hi ha camins fressats que fins i tot els mers
mortals poden seguir.”
Ara he de canviar de registre i
esventar-me una mica.
7 de febrer.
