Demà passat, a votar!

 

Demà passat estem convocats a votar, eleccions europees. Dissortadament hi ha hagut un retrocés en la consciència europeista de la ciutadania. El manteniment per sobre de tot de les polítiques nacionals n’és la causa.

He llegit aquests dies, ja no recordo on, que hi ha dos tipus de pensament polític: el nacional i el cosmopolita. El primer prima el que és “propi”; el segon va més enllà i el seu “propi” és tot, tot el món. És molt difícil el segon, un s’hi ha d’esforçar per acceptar que els “altres” no són res més que tu que han crescut amb uns paràmetres diferents. Però avui en dia, aquest paràmetres es van homogeneïtzant. Tothom sap de tothom, ens impel·leixen a més a ser com tothom. Per tant, mantenir el que és teu, àdhuc això tant important com és la parla, la cultura, les menges, les convencions socials, està condemnat a dissoldre’s en temps més o menys llarg. Com ho ha estat sempre per l’evolució de les societats. Potser ara la diferència està en la rapidesa en que s’estan produint els canvis. La barreja, sempre el món ha estat una barreja.

Aquells que creuen en les essències i en el manteniment immutable de les coses deuen estar patint molt, ja que veuen al seu voltant, ei!, si no són cecs, que tot varia. Acceptar que t’agraden més unes coses que d’altres, que potser mantindries moltes de les coses amb les que has crescut al teu voltant, és lògic. Ens agradaria una certa estabilitat, però no està en les nostres mans mantenir-la. Tota mena de dinàmiques, socials, econòmiques, culturals, científiques,... van transformant el nostre entorn. Resistències numantines no porten enlloc.

Europa, la seva construcció actual, neix sobre piles de morts i destrucció entre els habitants dels seus pobles. Hem construït un espai que és excepcional al món. No tothom viu sota els nostres estàndars de convivència, la majoria viu molt lluny d’ells. Som un exemple que s’ofereix a la Humanitat que cal defensar i mostrar, fet difícil ja que a molts llocs precisament el que es vol és que no s’estengui el nostre model.

Votaré el diumenge com he fet sempre des que se’ns va donar l’oportunitat de manifestar lliurement el nostre parer. I votaré pensant en la constitució d’un Parlament que vagi construint cosmopolitisme, que vagi construint consciència europea i que continuï sent un mirall pel Món.  Que ens puguem moure, que ens puguem identificar com a ciutadans iguals, no uns d’aquí i altres d’allà o de més enllà. Ja sé que no és fàcil, i menys en els temps que corren, però no hem de defallir en l’esperança.

Que les generacions futures puguin dir al ser preguntades d’on són: som europeus, tot plegat d’un racó de món, fet de racons de món del passat que van aconseguir superar-los i construir-ne un de una mica, no gaire, més gran.

7 de juny.