Ahir, de casualitat, per les
xarxes, em vaig assabentar de la mort de l’actor David Sutherland.
No soc cinèfil, però em va agradar la forma de comunicar-ho del seu fill: “I
tell you that my father has passed away”. Segurament deu ser una forma col·loquial
completament habitual de dir en anglès que s’ha mort, però a mi em va sobtar la
literalitat de l’expressió. “S’ha anat lluny”.
Seguidament vaig tenir la notícia
del traspàs del meu veí de Cabrils, en Sigfrid Galbany
Abril, de ca l’Arlot, just sota casa. Era fill d’en Jordi, el
peixater i de la Cinteta, i amb tota probabilitat el seu nom venia de la dèria
musical dels seu pare que deuria ser wagnerià, coses de l’època. Uns quant anys
més gran que no pas jo (11), el veïnatge ens va fer relacionar-nos molt. Va
continuar l’ofici familiar de peixater a Mataró i jubilat va romandre a casa
seva conreant, no ho havia deixat mai, l’afició musical del seu pare esdevenint
un prolífic compositor de sardanes. El poble de Cabrils li va fer un sentit
homenatge i l’ha reconegut amb un senzill monument a la Placa de la Bodega.
Trobaré a faltar la música que es desprenia pel veïnat del treball al piano que feia component i del resultat final del mateix. De fet ja fa un temps que una dissortada malaltia el tenia postergat i inactiu. La seva esposa i companya de vida l’havia precedit no fa pas gaire. Una altra història de la meva vida que desapareix. Enguany, demà passat, quan cremarem a casa la pólvora de la nit de Sant Joan, recordaré amb tristesa quan posàvem plegats una traca al llarg de les escales del nostre carrer entre la seva casa i la meva. Descansi en Pau. Una abraçada ben forta a les seves filles, al seu germà Jordi i a tota la família.
Aquest matí em comuniquen el
traspàs d’en Guzmán Clavel
Julió. Tenia 95 anys i feia temps que estava malalt. Vaig tenir una llarga i especial relació amb ell. De fet la varen començar els nostres pares, el Sr.
Joan Clavel, concessionari de la Vespa a la Muralla, i el meu, que malgrat
tenir una Ossa, tancava la moto al seu garatge. Després van venir els 4L del
pare i els R-5 meus ja de la mà d’en Guzmán. Però el que ara vull ressaltar,
en agraït record, és un fet que vaig conèixer no fa par gaire temps que va ser
cabdal per la meva vida. En Guzmán Clavel, suposo que com a President
dels antics alumnes dels Maristes de Sant Josep, va ser el signant de la petició
que es va fer a la llavors Caixa d’Estalvis de Mataró per tal que bequessin
els meus estudis. Vaig tenir beca ininterrompudament des de 2on. de batxillerat
de llavors (12 anys), fins a 2on. de carrera d’econòmiques (20 anys) en que ja
vaig renunciar a continuar-la per tenir ja feina professional amb l’Ernest
Lluch. Ves per on, una signatura va ser la que em va possibilitar el meu futur
i permetre que fos el primer de la meva nissaga amb estudis acadèmics superiors.
Descansi en Pau, i un record sentit a la seva persona que sempre tindré per ell. Una abraçada a tota la seva família.
21 de juny.
21 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada