Recoi! Què significa això? Novetats, provocació
o conya?
(a Pau Claris cantonada València, cantó
Tibidabo/Llobregat)
31 d'agost.
31 d’agost del 2012
29 d’agost del 2012
Tot cercant.
Ramon Porqueras (Barcelona 1925) va ser
el responsable del MSC i de l’UGT de Catalunya a l’interior
des del 1948 fins la seva detenció a la “caiguda” del 1953. En llibertat
provisional el 1955, ell explica: “Desprès, quan
surto, faig vida normal una temporada i, al 1955, l’advocat i amic Joan Raventós
en diu: “mira Ramon, ha sortit la petició del fiscal i et demanen 21 anys. Et
retiraran la condicional en breu... Tens la motxilla encara? – li vaig dir que
sí- doncs fot el camp”. (Testimonis
ugetistes, 2. B-2008) No va tornar mai més.
“Poc desprès d’haver arribat a París,
Porqueras va publicar un article a Endavant (el butlletí del MSC), “Un
problema greu”, que el va situar, tal com l’advertí amistosament Pallach, en
una posició incòmoda dins el MSC.” David Ballester, “El homes sense nom” Ed Viena B-2003.
“És més, el problema polític
de les forces obreres catalanes és encara més delicat: amb qui ens sentim més
lligats, amb el proletariat ibèric, no català; que desconeix els drets de
Catalunya a l’autodeterminació, o amb les organitzacions específicament
catalanes quins objectius principals són els problemes nacionals?
Per a mi (i per a molts
socialistes catalans) el dubte no existeix. Sí, des d’un punt de vista
doctrinari (i jo, i molts socialistes catalans en som), estem més a prop del
proletariat anglès, o francès, o rus, que d’un burgès anglès o francès, o d’un
buròcrata rus, no entenem, ni entendrem mai (ni volem entendre-ho mai) que
sigui necessari estar més a prop d’un burgès català (sigui o no catalanista)
que d’un proletari espanyol (resideixi o no a Catalunya, estigui o no d’acord
amb els drets de Catalunya com a nació). I que no se’ns parli d’infantilisme
revolucionari, ni d’encantaments estranys.
Estem, o no, enfront la
burgesia? Estem, o no, per la lluita de classes? Estem, o no, al costat dels
treballadors, sigui quina sigui la seva nacionalitat? Som, o no, socialistes,
que avantposem els interessos de la lluita de classes a qualsevol altra
consideració? Sense oblidar que en tots els programes socialistes de tots els
partits, de tots els països i de tots els temps, hi figura el dret de tots els
pobles a disposar d’ells mateixos.”
29 d’agost.
25 d’agost del 2012
21 d’agost del 2012
Tornar a la rutina (esportiva)
Va semblar que estàvem a un oasis. Desprès d’anar
contínuament pel desert de l’esport espectacle: futbol, futbol i més futbol,
tenis, motor, cotxes i motos, una mica de bàsquet, els Jocs Olímpics de Londres ens varem
mostrar moltes altres disciplines esportives i practicants de les mateixes.
Atletisme, waterpolo masculí i femení, handbol també amb fèmines, vòlei, vela,
rem, lluita, natació, tir, tir amb arc, hípica... Descobrirem que no lluny de
casa teníem noies que s’esforçaven, competien i guanyaven i que són molt poc
reconegudes habitualment. Joves que s’esforcen contínuament lluny dels mitjans de
comunicació més estesos. Segurament que en els seus petits cercles són
reconeguts i admirats, però completament desconeguts per el gran públic.
I es va apagar la flama olímpica i hem tornat
al desert, que si el Madrid i el Barça, que si ara s’han entrenat, que si
aquell jugador té un ull de poll, que si “bueno, és difícil,...”, ... el de
sempre. Mira que en són de “llanuts” alguns mitjans! Quina vergonya!
Sort que les necessitats econòmiques, astronòmiques,
empenyen cada vegada més determinades pràctiques esportives a la seva
consideració com espectacle pur i dur obligant-les a anar cap als mitjans de
pagament. Que això té problemes en l’actual context de restriccions, és evident;
i que s’haurà de recol·locar tot, també és evident; també hi ha “bombolles”,
fins i tot especulatives, en aquest terreny de l’espectacle. Ja es rebentaran.
Tornarem a arrossegar-nos pel desert quotidià,
amb alguns miratges de tant en tant, a l’espera d’aquí quatre anys d’un nou
oasis esportiu.
21 d’agost.
Quatre acudits d'aquest estiu.
7/8/12. "La cigala i la formiga"
Nicolas Vadot
Le Vif/ L'Express- Brussel·les
9/8/12. ¡Bang!
Panos Maragos
To Ethnos-Atenes
10/8/12. Acorralat
Paul Zanetti
U.K.
20/8/12 Veí de tovallola.
Tom Janssen
Trouw-Amsterdam
21 d'agost.
20 d’agost del 2012
12 d’agost del 2012
Dinosaurios en tiempos difíciles.
“Pero irrealizar el presente, mudar en
ficción la historia real, desmoviliza al ciudadano, lo hace sentir eximido de
responsabilidad cívica, creer que está fuera de su alcance intervenir en una
historia cuyo guión se halla ya escrito, interpretado y filmado de modo
irreversible. Por este camino podemos deslizarnos hacia un mundo sin
ciudadanos, de espectadores, un mundo que, aunque tenga formas democráticas,
habrá llegado a ser aquella sociedad letárgica, de hombres y mujeres
resignados, que todas las dictaduras aspiran a implantar.”
Mario Vargas Llosa, “Dinosaurios en
tiempos difíciles, La civilización del espectáculo.”
Ed Alfaguara, M-2012.
11 d'agost.
11 d’agost del 2012
10 d’agost del 2012
El meu gra de sorra
No, no tinc cap autoritat
acadèmica, ni ja cap altra mena d’autoritat, per subscriure el manifest llençat
per Paul Krugman i Richard Layard : A Manifesto for economic sense (Manifest per tornar a la raó econòmica) publicat fa pocs dies al Financial
Times , però els autors demanen que s’aprofiti per
organitzar xerrades, escriure articles i fer discursos.
No diu gaires coses noves,
vaja, que no s’hagin dit ja, però és un crit d’alerta contra les decisions que
en matèria econòmica estan prenent els governant occidentals, entre ells els
nostres, que estan comportant sofriments massius als seus pobles.
Els dèficits públics no són
la causa sinó la conseqüència de la crisi, com és ben conegut. A Espanya, després
de uns anys de superàvits econòmics (2004-2007) és la utilització dels
estabilitzadors econòmics, augment de la despesa i davallada molt forta dels
ingressos, el que provoca els primers dèficits pressupostaris d’aquests darrers
anys que desprès s’intenten corregir de totes, totes, a destralades.
Però si alhora els
consumidors privats comencen a desendeutar-se tot deprimint el consum i el
sector públic pretén reduir fortament els seus dèficits resulta que no hi ha
cap agent que estimuli la demanda i el resultat és la depressió.
¿Qui hauria de finançar els
dèficits públics necessaris? O els prestamistes privats en el mercat del
deute públic, i ja estem veient com ho fan: a uns tipus d’interès impossibles,
o els bancs centrals, que és el que no volen fer els alemanys, deixant marge al
BCE. Com diu el manifest. “A tot arreu, el banc central pot sempre, si és
necessari, finançar el dèficit públic, deixat fora de joc el mercat dels bons (leaving the bond market unaffected)”.
Els arguments de l’austeritat
no s’aguanten per cap demostració empírica. Al revés, és ben clar el que varen
comportar als anys trenta del segle passat amb la Gran Depressió: sols
comporten sofriments inútils a les poblacions.
Tot és qüestió de mesura,
tornar al sentit comú. Cal anar amb compte, sense oblidar-los, amb els augments
d’impostos. Cal anar en compte, tampoc sense oblidar-les, amb la reduccions de
les despeses, especialment de les prioritàries socialment. Cal tenir present,
sense passar-se de l’ús a l’endeutament utilitzant la política per sobre de l’economia.
Els alemanys ho haurien d’entendre.
Se’ls pot girar Europa en contra, i no tenen pas gaire bons records en
nombroses contrades, no en van deixar pas gaires. Deia Miquel Roca fa pocsdies: “Hemos de hablarle duramente a los alemanes y
recordarles la historia, sin que se ofendan: nos hicieron pasar dos guerras
mundiales que destrozaron Europa y el Mediterráneo fue solidario con ellos.
¡Que no nos den lecciones ahora! Europa es nuestra gran oportunidad”.
10 d'agost.
8 d’agost del 2012
6 d’agost del 2012
Déjà vu.
De la crònica, ahir diumenge, del
panorama governamental:
“Los marianistas defienden que Rajoy está haciendo todo
lo que puede en un momento muy complejo. (Els socialistes també deien el mateix
el maig del 2010). Explican que tiene por delante una etapa de resistencia, su
gran especialidad. (de l’anterior cap de Govern es deia que tenia “baraka”,
sort). Los resultados llegarán, dicen. (també ho deien els altres que veien “brotes
verdes”). Y sobre todo el PSOE no remonta y no es riesgo real. (Sí, però ells
també van caient de forma continuada en les preferències electorals). Ahora
hay desgaste, explican, pero hay tiempo y si llega la recuperación económica la
gente lo premiará. (També el govern Zapatero esperava la recuperació per finals del
2011 i va ser una recaiguda).
Tot plegat il·lusió, la il·lusió de que
escampi, però la rierada baixa molt forta i s’està emportant moltes coses per
davant. Les enquestes diuen que la ciutadania no confia en que els polítics
els arreglin la situació. L'article de l'enllaç és escruixidor.
6 d'agost.
afegitó: atinades observacions les d'en Miquel Roca al mateix diari.
Deprimint el consum.
És lògic amb les perspectives que hi ha, s’han
acabat les alegries en el consum.
Mirem
el rebost: guaita! Aquella llauna està a punt de
caducar, potser que l’aprofitem! L’ampolla de vi que no saps com va
arribar-hi i que ha estat sistemàticament ignorada, i si en féssim una
sangria ara que és l’estiu?. Obrim l’armari: curull de roba que malgrat el seu temps està en
bon estat. Aquest any anirem vintage! Tampoc cal fer grans escarafalls. Repassem les lleixes dels
llibres: caram!, però si n’hi ha uns quans, o forces, que no hem obert. Vés
per on, ara els aprofitarem. Fem una ullada a veure quin aspecte té el nostre cotxe. Sí, ja té
uns anys i algun que altre cop que potser caldria reparar, però el motor encara
està en molt bon estat; a veure els neumàtics? Encara poden tirar una mica més,
compte, però amb la seguretat, això és primordial. Ens durarà un temps més,
i tant! L’anunci de la
petrolera diu: Hi ha tant de veure del que ja hem vist! Escolta,
perquè no tornem a anar fins els Pirineus aquest any enlloc d’anar-nos-en a la
quinta força?
En el gir d’una empresa d’això se’n diu realització d’estocs. El
resultat del compte d’explotació serà negatiu ja que haurem disminuït les existències,
però tindrem la impressió de mantenir l’activitat. Cert, haurem deprimit el
consum amb tota la repercussió a la cadena de l’economia: menys vendes, menys
impostos, menys activitat. Tot això comportarà autoalimentar negativament tot
el circuit ja que al seu torn els afectats venedors de les compres que hem
deixat de fer començaran a fer el mateix si no ho han fet ja.
És l’espiral infernal en la que estem instal·lats.
En Joan Majó, fa uns dies feia una proposta voluntarista per trencar-la.
6 d'agost.
4 d’agost del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)