Mirem
el rebost: guaita! Aquella llauna està a punt de
caducar, potser que l’aprofitem! L’ampolla de vi que no saps com va
arribar-hi i que ha estat sistemàticament ignorada, i si en féssim una
sangria ara que és l’estiu?. Obrim l’armari: curull de roba que malgrat el seu temps està en
bon estat. Aquest any anirem vintage! Tampoc cal fer grans escarafalls. Repassem les lleixes dels
llibres: caram!, però si n’hi ha uns quans, o forces, que no hem obert. Vés
per on, ara els aprofitarem. Fem una ullada a veure quin aspecte té el nostre cotxe. Sí, ja té
uns anys i algun que altre cop que potser caldria reparar, però el motor encara
està en molt bon estat; a veure els neumàtics? Encara poden tirar una mica més,
compte, però amb la seguretat, això és primordial. Ens durarà un temps més,
i tant! L’anunci de la
petrolera diu: Hi ha tant de veure del que ja hem vist! Escolta,
perquè no tornem a anar fins els Pirineus aquest any enlloc d’anar-nos-en a la
quinta força?
En el gir d’una empresa d’això se’n diu realització d’estocs. El
resultat del compte d’explotació serà negatiu ja que haurem disminuït les existències,
però tindrem la impressió de mantenir l’activitat. Cert, haurem deprimit el
consum amb tota la repercussió a la cadena de l’economia: menys vendes, menys
impostos, menys activitat. Tot això comportarà autoalimentar negativament tot
el circuit ja que al seu torn els afectats venedors de les compres que hem
deixat de fer començaran a fer el mateix si no ho han fet ja.
És l’espiral infernal en la que estem instal·lats.
En Joan Majó, fa uns dies feia una proposta voluntarista per trencar-la.
6 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada