Ramon Porqueras (Barcelona 1925) va ser
el responsable del MSC i de l’UGT de Catalunya a l’interior
des del 1948 fins la seva detenció a la “caiguda” del 1953. En llibertat
provisional el 1955, ell explica: “Desprès, quan
surto, faig vida normal una temporada i, al 1955, l’advocat i amic Joan Raventós
en diu: “mira Ramon, ha sortit la petició del fiscal i et demanen 21 anys. Et
retiraran la condicional en breu... Tens la motxilla encara? – li vaig dir que
sí- doncs fot el camp”. (Testimonis
ugetistes, 2. B-2008) No va tornar mai més.
“Poc desprès d’haver arribat a París,
Porqueras va publicar un article a Endavant (el butlletí del MSC), “Un
problema greu”, que el va situar, tal com l’advertí amistosament Pallach, en
una posició incòmoda dins el MSC.” David Ballester, “El homes sense nom” Ed Viena B-2003.
Per a mi (i per a molts
socialistes catalans) el dubte no existeix. Sí, des d’un punt de vista
doctrinari (i jo, i molts socialistes catalans en som), estem més a prop del
proletariat anglès, o francès, o rus, que d’un burgès anglès o francès, o d’un
buròcrata rus, no entenem, ni entendrem mai (ni volem entendre-ho mai) que
sigui necessari estar més a prop d’un burgès català (sigui o no catalanista)
que d’un proletari espanyol (resideixi o no a Catalunya, estigui o no d’acord
amb els drets de Catalunya com a nació). I que no se’ns parli d’infantilisme
revolucionari, ni d’encantaments estranys.
Estem, o no, enfront la
burgesia? Estem, o no, per la lluita de classes? Estem, o no, al costat dels
treballadors, sigui quina sigui la seva nacionalitat? Som, o no, socialistes,
que avantposem els interessos de la lluita de classes a qualsevol altra
consideració? Sense oblidar que en tots els programes socialistes de tots els
partits, de tots els països i de tots els temps, hi figura el dret de tots els
pobles a disposar d’ells mateixos.”
29 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada