Va semblar que estàvem a un oasis. Desprès d’anar
contínuament pel desert de l’esport espectacle: futbol, futbol i més futbol,
tenis, motor, cotxes i motos, una mica de bàsquet, els Jocs Olímpics de Londres ens varem
mostrar moltes altres disciplines esportives i practicants de les mateixes.
Atletisme, waterpolo masculí i femení, handbol també amb fèmines, vòlei, vela,
rem, lluita, natació, tir, tir amb arc, hípica... Descobrirem que no lluny de
casa teníem noies que s’esforçaven, competien i guanyaven i que són molt poc
reconegudes habitualment. Joves que s’esforcen contínuament lluny dels mitjans de
comunicació més estesos. Segurament que en els seus petits cercles són
reconeguts i admirats, però completament desconeguts per el gran públic.
I es va apagar la flama olímpica i hem tornat
al desert, que si el Madrid i el Barça, que si ara s’han entrenat, que si
aquell jugador té un ull de poll, que si “bueno, és difícil,...”, ... el de
sempre. Mira que en són de “llanuts” alguns mitjans! Quina vergonya!
Sort que les necessitats econòmiques, astronòmiques,
empenyen cada vegada més determinades pràctiques esportives a la seva
consideració com espectacle pur i dur obligant-les a anar cap als mitjans de
pagament. Que això té problemes en l’actual context de restriccions, és evident;
i que s’haurà de recol·locar tot, també és evident; també hi ha “bombolles”,
fins i tot especulatives, en aquest terreny de l’espectacle. Ja es rebentaran.
Tornarem a arrossegar-nos pel desert quotidià,
amb alguns miratges de tant en tant, a l’espera d’aquí quatre anys d’un nou
oasis esportiu.
21 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada