2-2001. Conferència a Atenes sobre immigració.

 Avui, 22 d'abril de 2026, al escriure sobre immigració:

https://magrinyar.blogspot.com/2026/04/immigracio-pel-debat-des-de-la-realitat.html

he retrobat la presentació que vaig fer a Atenes, crec que era en el marc d'una reunió de la Internacional Socialista (II Internacional) fa quasi bé 25 any enrere, el 3 d'octubre del 2001. No ha plogut pas gaire des d'alquella data! Llavors parlava de la tercera onada immigratòria que en els anys posteriors es va accentuar moltíssim i ha portat a la ciutat a assolir la xifra de 131.783 habitants front als 107.787 que hi havia llavors (quasi bé 1.000 habitants nous cada any). El títol de la trobada era sobre les causes de la immigració irregular i jo vaig exposar el que feiem a la ciutat de Mataró sobre els nous arribats. La meva explicació va ser en francès.

CONFERÈNCIA: LES CAUSES DE LA IMMIGRACIÓ IRREGULAR

Atenes, 3 d’octubre de 2001

 

L’experiència de Mataró

Mataró és una antiga ciutat que es troba situada a la costa de la  Mediterrània, a de 30 Km de Barcelona, en la seva regió metropolitana.  Actualment compta amb 108.000 habitants, i és una ciutat molt activa amb una població emprenedora. Al llarg de la  historia sempre ha destacat econòmicament, tant en l’agricultura en el seu moment; com en la indústria, concretament en la producció tèxtil, de gènere de punt; com ara en una activitat plenament diversificada. En la seva historia hi  trobem, per exemple, l’establiment de la primera línia ferroviària de la península ibèrica, Barcelona–Mataró (1848), així com l’arribada de la primera autopista construïda a Espanya.

L’evolució de la població pel què fa a la dinàmica immigratòria té 3 etapes diferenciades:

PRIMERA ETAPA

Del 1950-1975, la situació es caracteritza per absorbir una població provenint de la resta d’Espanya, bàsicament de les regions de Múrcia, Andalusia i Extremadura, per aquest ordre. Aquest fet fa augmentar la població de 31.000 a 97.000 habitants. És a dir, que en aquests anys es triplica la població de la ciutat. Aquesta immigració interior no presenta gaires problemes de convivència ja que els nouvinguts tenen bàsicament  la mateixa cultura dels que ja es troben vivint a Mataró. L’excepció, però, la trobem pel què fa a la llengua ja que a Catalunya es parla català, a diferència de la resta d’Espanya on la llengua és el castellà. Malgrat aquesta particularitat, però, no existeix massa dificultat a l’hora de la integració. De fet, aquesta es dóna de manera fàcil i normalitzada. Actualment, ens trobem ja amb la segona i, fins i tot tercera generació nascuda a Mataró.

Evolució de la població de Mataró

		Índex
	Població	1900 = 100	TCAA*
1900	19.704	100,00
1910	19.918	101,09	0,108
1920	24.125	122,44	1,935
1930	28.114	142,68	1,542
1940	27.846	141,32	-0,096
1950	31.011	157,38	1,082
1960	40.407	205,07	2,682
1970	73.125	371,12	6,111
1981	97.008	492,33	2,603
1986	100.021	507,62	0,614
1991	101.510	515,17	0,296
1996	102.018	517,75	0,100
2000	105.686	536,37	0,968
2001	107.787	547,03	1,988
*Taxa de Creixement Anual Acumulatiu

 SEGONA ETAPA

S’inicia al 1985 i dura fins el 1995. És durant aquesta segona etapa que trobem una lleugera entrada d’immigració exterior, bàsicament de subsaharians del Senegal,  Gàmbia i d’altres països d’aquesta regió, que van arribant poc a poc. També arriben magrebins i berebers. La ciutat passa de 100.000 a 102.000 habitants. Per tant, un creixement molt més reduït que el produït durant la primera etapa.

Durant aquest període l’Ajuntament de Mataró inicia un treball acurat amb els immigrants procedents d’altres països i, el més important, d’altres cultures. Hem de tenir en compte que amb aquests nouvinguts no es comparteix ni la llengua ni la cultura i, per tant, això dificulta molt més la seva integració i bona convivència. A partir d’aquesta realitat l’Ajuntament de Mataró treballa sobre tres línies estratègiques:

 

a)   Dirigir-se a les necessitats immediates dels nouvinguts, el coneixement dels seus llocs de procedència i els trets culturals més característics. Com a exemple es crea el departament de medicina tropical de l’Hospital de Mataró, l’obertura de l’oficina d’atenció a l’immigrant i els tallers formatius per a dones immigrants.

b)   Reconèixer el paper de les associacions cíviques formades per immigrants que treballen activament per abordar aspectes significatius de la vida de la ciutat.

Un exemple d’aquesta línia és la creació l’any 1994 del Consell Municipal de Minories ètniques (nom que no ens agrada i anys més tard canviem). Aquest té els següents objectius:

 

-          mantenir un corrent d’informació, estudi i deliberació entre l’Ajuntament i els diferents sectors de la ciutat sobre els serveis que afecten a les minories ètniques per tal d’esdevenir una ciutat acollidora.

-          afavorir un clima positiu i de diàleg davant la diversitat cultural existent a la nostra ciutat.

-          preveure i solucionar conflictes de convivència que sorgeixin per problemes de discriminació

-          vetllar perquè es garanteixin els drets que tots hem de tenir com a ciutadans.

 

     I la següent composició:

 

-          Presidència: Alcalde o Delegat/da

-          Un representant de cada departament municipal, servei o organisme que gestioni serveis per les minories ètniques

-          Un membre a proposta de les associacions i entitats ciutadanes que treballin o col·laborin en tasques de sensibilització relacionades amb les minories ètniques a la ciutat de Mataró

 

c)    La recerca per part de l’Administració local del suport d’altres nivells administratius com, per exemple, el d’altres Ajuntaments, el de la Diputació de Barcelona amb qui realitzem l’edició de diferents llibrets informatius.

Tot aquest treball produeix una important xarxa en la vida associativa que afavoreix el treball amb els nouvinguts i la població autòctona.

 

TERCERA ETAPA

Aquest període s’inicia al 1995 i arriba fins el moment actual. És en aquesta etapa que es produeix una major arribada d’immigració: subsaharians i magrebins principalment. Passem de 102.000 habitants al 1996, a 108.000 al 2001.

Aquesta situació porta a l’Ajuntament de Mataró a replantejar-se la seva política amb els immigrants i a treballar més tot aquest factor. L’any 1997 s’inicia el Pla Municipal d’Immigració Extracomunitària que es basa en cinc línies de treball:

 

a)   Millorar la qualitat de vida de la població immigrada i garantir-los els drets fonamentals com a tots els altres mataronins.

b)   Assegurar l’accés dels immigrants a tots els serveis municipals i afavorir llur circulació social.

c)    Afavorir la participació social activa dels immigrants.

d)   Prevenir la discriminació i potenciar la interculturalitat.

e)   Aconseguir la plena integració en la segona generació d’immigrants.

Tot aquest treball tracta d’afrontar el repte més important que tenim actualment com a comunitat: el manteniment de la cohesió social. És important aconseguir que no es creïn “guetos” d’immigrants  a la ciutat, sinó que es vagin assentant pels barris i vivint amb i entre la població de manera digna i normalitzada. L’Ajuntament ha de mantenir el control i el manteniment de l’espai públic d’una forma homogènia

Actualment, comptem amb el 5’79% de població provenint de la nova immigració que, evidentment, en alguns barris és del 12% mentre que en d’altres és del 2%. En pocs anys, doncs, hem assolit un grau d’immigració força elevat. Aquesta dada ens ha fet estat molt atents a la situació i repensar continuadament la nostra política envers aquesta nova immigració, doncs, el fet produeix temor, incomprensió i, lògicament, tensions entre la població nouvinguda i la autòctona.

 

Distribució de la població segons barris i lloc de naixement (%). 1 de gener de 2001

	Centre	Eixample	Palau- Escorxador	Rocafonda	Vista Alegre	Molins-Torner	Cirera	Llàntia	Cerdanyo la Nord	Cerdan yola Sud	Peramàs	Pla d'en Boet	MATARo
Catalunya	80,31	77,69	57,91	54,64	69,18	59,28	55,62	56,02	56,18	48,92	63,46	58,21	62,48
Resta d’Espanya	14,71	18,05	30,09	35,56	28,99	37,14	40,54	41,32	38,18	42,27	32,74	35,20	31,73
Altres països	4,98	4,26	12,00	9,80	1,83	3,58	3,84	2,66	5,64	8,81	3,80	6,59	5,79
TOTAL	100	100	100	100	100	100	100	100	100	100	100	100	100

 

Així doncs, hem seguit treballant en polítiques adreçades a aquesta situació i ens hem replantejat l’anterior Pla municipal d’immigració Extracomunitària de l’any 1997 que ja he comentat abans, i l’hem reconvertit en el Pla per la Nova ciutadania que ha estat aprovat l’any 2001 pel Ple de la Corporació municipal per unanimitat de totes les forces polítiques. Aquest Pla és fruit  d’un important treball de concertació social, de coordinació amb altres administracions, i de consens polític. Compta amb tres línies estratègiques que són les següents:

 

a)    La integració dels nouvinguts dins el respecte als principis i valors democràtics

b)    La normalització de la prestació de serveis, de la igualtat d’oportunitats i de la qualitat de vida de tots els ciutadans

c)    La promoció del canvi social i cultural des de la concertació fins el consens polític

Aquest Pla es desenvolupa en un conjunt de  programes:

 

-          Orientació i formació orientada a l’immigrant: informar correctament, orientar i assessorar als estrangers, i donar-los a conèixer els diferents serveis municipals i d’altres.

-          Servei de mediació: facilitar la comunicació entre les persones, informar i orientar a persones nouvingudes i a les que ho necessitin, i adreçar a les persones que ho sol·licitin cap a les associacions relacionades amb el seu origen.

-          Habitatge: facilitar l’accés a l’habitatge de tots els col·lectius amb dificultats.

-          Suport a l’inserció laboral dels immigrants: garantir la formació ocupacional i la incorporació al mercat laboral dels col·lectius amb dificultats.

-          Programa d’acollida: facilitar el coneixement de l’entorn i la socialització dels adults.

-          Programa d’atenció sanitària: facilitar l’accés a la informació i als serveis i garantir l’entesa entre les persones nouvingudes i els professionals de diferents àmbits.

-          Programa d’integració escolar: col·laborar amb els serveis educatius per facilitar la integració escolar i la socialització dels nens i nenes nouvinguts i de joves.

-          Programa d’integració en l’esport i el lleure: col·laborar amb altres servis, administracions i entitats per fomentar la integració a través de l’esport i el lleure.

-          Programa de formació d’adults: facilitar la formació dels adults i l’aprenentatge de les llengües autòctones.

-          Programa de foment de l’associacionisme: promoure la participació tant de la població immigrada com l’autòctona i fomentar la participació dels nouvinguts.

-          Programa de millora dels barris amb molta immigració: afavorir la convivència ciutadana

 

Conjuntament amb aquest Pla, hem reconvertit l’antic Consell per les minories ètniques en un nou Consell municipal per la convivència. Aquest Consell té els següents objectius:

 

-          Ser observatori social,  mantenint un diàleg entre l’administració municipal i els diferents interlocutors socials,  en matèria de ciutadania, convivència i immigració.

-          Promoure actuacions que garanteixin els drets i les llibertats i afavoreixin la integració social de les persones.

-          Fomentar el diàleg intercultural i la convivència.

-          Sensibilitzar la població sobre les diversitats culturals com a riquesa basada en la convivència i el respecte mutu.

 

I té la següent composició:

 

-          Presidència: l’Alcalde.

-          Vice-presidència: el/la conseller/a delegat/da d’Igualtat i Solidaritat , o el/la que en el seu dia tingui atribuïdes les competències sobre immigració.

-          Vocals:

el/la conseller/a delegat/da de Relacions Ciutadanes, o el/la que en el seu dia tingui atribuïdes les competències sobre participació ciutadana.

un/a representant de cada grup municipal constituït

un/a representant de cadascuna de les associacions o entitats ciutadanes sense ànim de lucre que tinguin entre els seus objectius potenciar la convivència entre les persones, treballar per la relació intercultural, actuacions en matèria de immigració…

fins el 20% del total de vocals, com a persones que a títol individual expressen la seva voluntat de formar part del Consell.

dues persones de reconegut prestigi que, per la seva trajectòria personal o professional en aquest àmbit,  puguin fer aportacions d’interès.