12 de juny del 2023

Hi he tornat, i més. Beer Bike Tour 2023.

Fa temps, al 2015, vam fer la ruta del carrilet de Tortosa a Horta de Sant Joan: https://magrinyar.blogspot.com/2015/09/tortosa-horta-de-sant-joan.html

Llavors anava amb un bicicleta que era un “ferro”. Ara, amb una màquina més adient a la meva edat i condició física, de qualitat, amb motor elèctric, condicionada per l’aventura, hi hem tornat. Però, més ambiciosos, hem perllongat la ruta i l’hem fet en tres etapes.





La primera, repetida, des del pont de ferro de Tortosa fins a Horta de Sant Joan, on ens vam quedar a passar la tarda i a dormir. Una primera tirada fins a l’estació de Benifallet, tancada i barrada malgrat la propaganda que sembla que està preparada per rebre gent. Sort que portàvem l’entrepà  de casa per fer el primer mos. Uns quants túnels ja fets pel darrera i molts més cap endavant, ponts i els dos imponents viaductes passat Bot. La pujada final per la carretera a l’hotel Miralles d’Horta, matadora. Ens vam refer amb el dinar, una bona migdiada, una passejada per aquesta bonica i interessant localitat, un sopar amb un carpaccio de crestó (cabra blanca dels Ports), i un dormir reparador.



L’endemà la segona, sense presses, desprès d’un  bon esmorzar, baixem cap a la via verda de Val de Zafrán, camí d’ Alcanyís. Els primers trenta quilòmetres són una joia, amb interminables rectes amb lleugera inclinació, primer amunt i desprès avall, entre oliveres i ametllers. Fantàstics els viaductes sobre l’Algars (partió entre Catalunya i Aragó) i el del Matarranya; aquí, pocs túnels fins arribar al de Valdealgorfa, anomenat del Equinoccio, desaconsellat de passar-hi pel seu estat. Petita variant trenca cames amb característiques de pista de pagès i enllaçar altre cop amb la via verda que té uns darrers deu quilòmetres pedregosos, no aptes ni per les rodes de gravel de la meva bicicleta. A patir una bona estona.

A Alcanyís, restaurant Meseguer, unes llenties estofades amb llonganissa i un cochifrito van posar-nos el cos a to altra vegada. Ens van llogar un apartament catalogat de VUT (vivienda de uso turístico) que era una preciositat, tant per la seva distribució i condicionament, com per la formidable vista que es veia des del balcó: Mirador de Alcañiz. Una altra migdiada reparadora, una estona de lectura i sortir a fer un vol per veure la població. Una església parroquial immensa (per la mida de la vila) amb una vella torre gòtica rehabilitada al costat i una de les millors “plaza de España” que hi ha al país: espectacular! Vam sopar de “platillos”, originals i bons, a LaLola en una taula al carrer de cara a l’Ajuntament. Formidable.



Tercera etapa, refem el camí fet deixant Alcanyís cap a Tortosa d’una tirada, fa baixada. Ens saltem per carretera els kilòmetres pedregosos fins a Valdealgorfa. Arribats a l’entrada del túnel, un grup de ciclistes de Santa Perpetua de Mogoda ens diuen que el túnel és transitable i que ells l’havien fet l’any passat. Ens hi aventurem..., i el fem a peu arrossegant les bicicletes. És intransitable encara. Ens havien informat a Alcanyís que ja s’havia licitat l’obra d’arranjament del tram pendent, la noticia va sortir fa pocs dies: https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/adjudicado-el-tramo-de-via-verde-de-val-de-zafan-entre-valdealgorfa-y-alcaniz-por-12-millones.

Fora del túnel, reprenem la via verda. Ara, des de Cretas, ve una bona estona de baixada, ens aturarem a dinar a l’estació de Bot, ja en la Terra Alta. Després d’un merescut repòs, cap avall fins a l’estació de Benifallet on comencen uns 20 Km. planers fins al final de l’etapa, amb embolic per travessar Xerta per dins de la població i acabar al parc municipal de Tortosa, davant el pont de ferro de l’inici, amb una ben merescuda gerra de cervesa en mig de la jovenalla local. 



Ens ho hem passat molt bé, tot i l’esforç. Segons el meu “computer”, 206,15 Km. Si realitzen aviat el condicionament del tram que falta -i que com ha quedat explicat més amunt està ja adjudicat (TRAGSA, 1,2 milions d’€)- hem de tornar-hi, especialment perquè deu ser espectacular fer el túnel del Equinoccio en bones condicions, repetir el tram des d’Horta de Sant Joan i descobrir fins a La Puebla de Híjar. El centre hauria de ser a Alcanyís on vam estar molt bé. Veurem si el cos aguanta fins a poder veure-ho.

12 de juny.