El període 2011-2023 serà estudiat per les convulsions que van acompanyar a la política espanyola, catalana i mataronina en aquest temps, fruit segurament d’unes causes que arrenquen dels anys del començament d’aquest segle XXI.
L’atemptat jihadista a Madrid del 11 de març
del 2004 i la crisis econòmica mundial del 2008 són condicionants evidents dels
vaivens polítics que encara avui cuegen.
La segona dècada del segle veu l’aparició i el
declivi de la “nova
política”, amb l’efervescència inicial i l’abatiment actual. També l’esclat
del moviment nacionalista cap a l’independentisme que al final ha resultat eixorc. Veiem, no sols a
casa nostra, la creixent polarització
política amb una forta tensió neguitosa. Sorprenentment el cos social
sembla haver digerit -al menys superficialment- el pas d’una pandèmia d’un abast desconegut, però que va transitar
durament el canvi de dècada. La guerra d’Ucraïna ens és llunyana, malgrat la proximitat, amb uns
primers efectes econòmics que ja s’han paït i uns incerts resultats finals.
És en aquest marc que podem mirar que ha
passat a les tres darreres eleccions locals a Mataró (2015-2019-2023). Crec que
no és forassenyat intentar analitzar les opcions que han manifestats els
electors que han anat a votar, i també intentar escatir l’abstenció,
agrupant-les en tres blocs que em sembla que és evident la seva existència a la
ciutat i arreu de Catalunya.
Primer la participació / abstenció.
En anàlisis anteriors va quedar clar que la
participació de les eleccions del 2019 va ser extraordinària.
http://magrinyar.blogspot.com/2023/03/perspectives-electorals-primer-refer.html
http://magrinyar.blogspot.com/2023/05/primera-aproximacio-mataronina-retorn.html
Segurament l’esclat de la “nova política” a
les eleccions anteriors que van portar a que hi haguessin 9 grups municipals al
Consistori i la difícil governança que es va general, quasi la seva
impossibilitat, va portar als electors mataronins a incrementar la seva
participació i a concentrar-la en les opcions polítiques que van creure més
convenients. Potser el retrocés en la participació de les recents eleccions del
2023 és un símptoma d’un cert retorn a les pautes participatives d’aquest temps
o potser, ho veurem tot seguit, una expressió d’un determinat moviment de l’electoral
cap a noves tessitures.
Agrupant les opcions en blocs. Primer la
nacionalista: no podem pas deixar de banda el terratrèmol que ha representat el
“Procés” en la vida i en la política catalanes en aquests darrers anys.
Generalment les opcions nacionalistes no han
estat dominants a la política local però si que cal destacar el canvi de
protagonistes dins d’aquest bloc que és el que també s’ha donat en el conjunt
de Catalunya. El grup ara capdavanter és ERC en detriment de l’antiga CiU que
no acaba de trobar el seu lloc després del “pujolisme”.
No obstant, el resultat del 2023 està per sota
del 2015. 2.500 votants de menys, retornant ERC a la posició del començament,
davallant contínuament la CUP i apareixent noves ofertes que no quallen però
que distorsionen el resultats especialment de l’espai post-convergent.
En segon lloc les forces que sempre han estat
hegemòniques a Mataró des de l’adveniment de la democràcia: per entendre’ns
socialistes i comunistes (aquests en les seves diferents denominacions).
Aquí es veu ja d’entrada la flamarada de la “nova
política” de l’any 2015 i la seva desaparició de la que en reté mol poc els ara
“comuns”. El fort creixement dels socialistes que recuperen els seus nivells
històrics en vots i escons. Tots plegats uns 2.100 vots de més. Pot ser que hi
haguessin abstencionistes socialistes el 2015 i ara siguin diferents, de l’extrema
esquerra? És una hipòtesis. El cert és que per persones i polítiques aquest
espai es manté i creix en participants.
Anem al tercer bloc que en podríem dir la suma de dreta espanyolista. També aquí amb una flamarada, la de Ciutadans i s’haurà de veure si el nou actor, VOX, es consolida.
Mentre que els
altres dos blocs van experimentar unes sensibles pujades el 2019 aquest bloc
llavors va davallar, però ara torna no al volum de votants que tenia el 2015
però s’hi acosta, sols uns 700 menys. És evident la recomposició dins del bloc,
la davallada de C’s i el fort augment de VOX en paral·lel al que passa arreu.
No he considerat l’evolució del vots blancs i
nuls que si bé són significatius el 2015, 3,56%, davallen molt el 2019, 0,75% i
tornen a pujar al 1,89% el 2023.
En resum:
14 de juny. Avui el Consistori fa el Ple de comiat del mandat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada